1 de 10
crònica

L'exsocialista gironí que ocuparà una conselleria plena de llaços grocs

Quim Nadal es posa al capdavant de Recerca i Universitats; Geis torna a Girona amb la possibilitat de ser l'alcaldable de Junts

Gemma Geis i Quim Nadal a la Conselleria de Recerca i Universitats. | Europa Press
per Carme Rocamora, Barcelona, Catalunya | 11 d'octubre de 2022 a les 18:51 |
El 15 de maig de 1979 el socialista Quim Nadal es convertia en el primer alcalde de Girona de la democràcia. Sis mesos després, el 9 de novembre, al barri gironí de Pont Major naixia Gemma Geis. Nadal va ostentar el càrrec fins a l'any 2002, quan Geis tenia 23 anys i estudiava Dret a la Universitat de Girona (UdG). Ambdós polítics, amb una trajectòria vinculada a la vida universitària principalment a la universitat de la ciutat on van néixer, han dut a terme avui el traspàs de carteres a la Conselleria de Recerca i Universitats, després de la sortida de Junts del Govern i de la remodelació de l'executiu per part de Pere Aragonès, que ha incorporat persones independents com Nadal.

El nou conseller ha arribat a l'edifici de la Via Laietana passades les 16:00 hores de la tarda. A l'entrada, llaços grocs lligats a la barana de l'escala com a mostra de solidaritat amb els presos i exiliats polítics. Geis ha rebut Nadal al seu despatx, i li ha entregat un llapis de memòria amb els documents d'aquest primer any i mig de feina. Després, s'han assegut en una taula per abordar la feina feta i la que queda pendent.


"Queden moltes coses per fer", ha subratllat l'exconsellera de Junts, l'única que defensava obertament la sortida de Junts de l'executiu. Nadal, mig de broma, li ha contestat que ja les sap perquè el balanç el va fer ella a les seves xarxes socials: "Ja has fet el tuit", li ha comentat el nou conseller. "Moltes coses per fer, moltes, ara t'explicaré", ha insistit Geis, política que va aterrar a la política quan Carles Puigdemont, que havia estat alcalde de la seva ciutat per l'espai convergent, li va demanar que encapçalés la llista de Junts a Girona a les eleccions del 27-D. Abans, ella havia estat sempre vinculada al món universitari i havia renunciat a les ofertes de Puigdemont per entrar en política. Va ser l'1-O, que la va activar.

La reunió entre els dos gironins s'ha fet a porta tancada. Cap dels dos dirigents polítics ha volgut fer declaracions a la premsa ni abans ni després de la trobada. Aquesta serà l'última vegada que Geis trepitgi la conselleria, després d'haver assolit avenços notables com la tramitació del projecte de llei de la ciència al Parlament, un 14% més d'inversió per la recerca i universitats, un 70% més d'ajuts en recerca, la creació de més de 600 places en el grau d'infermeria, un pla per l'enfortiment del català o la reducció i equiparació del preu de màsters i graus, sent aquesta última qüestió un reclam històric del món universitari.


Una conselleria inestable


Quan es va anunciar la sortida de Junts, diverses veus del món universitari van encendre totes les alarmes preocupats per la continuïtat d'aquest departament que apareix i desapareix segons com li ve a cada executiu. Es va crear per primera vegada l'any 2000 sota el nom de departament d'Universitats, Investigació i Societat de la Informació. Amb l'arribada del tripartit i la remodelació del Govern quan Pasqual Maragall va expulsar els consellers d'ERC, va ser suprimit. A partir d'aquell moment, la cartera ha estat un satèl·lit que ha anat transitant en diferents direccions de conselleries diverses. Va ser a l'inici d'aquest mandat que va recuperar el seu estatus propi.


Veus com la del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, han ressonat aquests dies en què Aragonès elaborava el nou Govern demanant que es mantingui la conselleria per poder continuar treballant l'impuls de la recerca, aliances universitàries o la coordinació del sistema universitari. Uns reptes que ara haurà d'assumir Nadal, que també haurà d'afrontar altres qüestions com el relleu generacional i l'envelliment de les plantilles a les universitats, o resoldre les mancances de les infraestructures. La seva solidesa i expertesa, a banda de la seva trajectòria en l'àmbit universitari, són un valor afegit per afrontar aquests reptes.

Catedràtic de la Universitat de Girona, després d'anys militant i exercint càrrecs a nivell local i a la Generalitat amb el PSC durant el tripartit, va abandonar el partit l'any 2015, després d'acumular episodis en els quals es va anar allunyant progressivament del partit, com l'any 2013, quan va presidir el Pacte pel Dret a Decidir de la ciutat de Girona, un encàrrec que li va fer el llavors alcalde de la ciutat Carles Puigdemont. 

Lluny de la política, va fer retornar a l'àmbit universitari i va decidir no anar a cap altre partit, a diferència d'altres membres catalanistes del PSC com Ernest Maragall, que ara és el cap de files d'ERC a Barcelona. En una entrevista de l'any 2018 a NacióDigital, Nadal demanava a l'independentisme deixar clar que l'1-O "no va ser un referèndum". Fa quatre mesos, en una entrevista a TVE, sentenciava que no tornaria a la política, i, en cas de fer-ho, va indicar que seria a la política local. La trucada d'Aragonès, però, ha estat un encàrrec al qual no ha pogut renunciar. "En un moment complex amb moltes dificultats, no van dubtar ni un sol moment", ha dit avui el president de la Generalitat sobre els nous membres de l'executiu.

Un Govern independentista?


Quina és la definició del nou Govern?, preguntaven aquest dimarts els periodistes al president Aragonès després que hagi incorporat persones com l'exsocialista Nadal. El cap de l'executiu ha assegurat que tots els membres estan a favor que Catalunya pugui decidir el seu futur. Nadal no s'ha posicionat sobre aquesta qüestió des que ha assumit el càrrec. De moment, mentre fa quatre anys qüestionava que l'1-O fos un referèndum, ara arribarà cada matí a una conselleria amb símbols posats en solidaritat després de la repressió derivada de la votació independentista.

Geis, per la seva banda, baixarà avui les escales de la Conselleria per última vegada i posarà rumb a Girona. Els seus propers passos són incerts. No tindria problemes per recuperar la feina en l'àmbit universitari, i és que va ser la vicerectora més jove de l'Estat, quan va entrar a la UdG l'any 2013. De perfil independent, el seu nom no deixa de resonar aquests dies per encapçalar la llista de Junts a l'Ajuntament de Girona, després que la seva alcaldable, Assumpció Puig, hagi decidit renunciar. Geis passa així el relleu al primer alcalde democràtic de Girona i torna cap a casa per, qui sap si, agafar-li també el relleu i entrar a l'Ajuntament, consolidant-se així un intercanvi de despatxos amb molts d'anys de diferència.  

 

Participació