1 de 10
GUIA

Punxades anant de festa: què en sabem i què no?

El que podria ser un nou mètode de submissió química s'estén per l'Estat i preocupa víctimes, especialistes i governs davant les incerteses

Una imatge d'arxiu d'una discoteca | Agències
per Maria Rabella Ytarte, Barcelona, Catalunya | 2 d'agost de 2022 a les 14:02 |
El 10 de juliol una noia va denunciar als Mossos d'Esquadra la primera punxada en el context d'oci nocturn que consta a Catalunya. Avui, menys d'un mes després, ja se'n comptabilitzen, almenys, 23. La xifra, com acostuma a passar en aquests casos, podria ser més elevada perquè en moltes ocasions, per raons diverses, es decideix no denunciar. Dels 23 casos, 22 són dones i només un, un home. D'entre les dones, totes comparteixen aquestes característiques: tenen entre 20 i 25 anys, van notar la punxada mentre estaven de festa i quan es van fer les corresponents anàlisis de sang, els serveis mèdics no van trobar rastre de cap substància. La majoria de vegades, els fets es van produir a Girona i, en menor mesura, a Barcelona.

Amb aquest escenari, sorgeixen molts dubtes: què en sabem d'aquesta suposada droga i quins efectes es busquen? A quins països hi ha hagut casos? Què hem de fer si notem una fiblada? Per això, t'expliquem què sabem i què no sobre les punxades a l'oci nocturn català.


Quin és l'origen d'aquest fenomen? 


Encara que falten investigacions més en profunditat sobre aquest tema, tot indica que el fenomen de les punxades va començar a França la passada primavera. Allà, les recerques policials han vinculat les fiblades a la submissió química i a intents de cometre delictes sexuals. No obstant això, a Catalunya, encara no s'ha registrat cap cas en què, després de la punxada, s'hagi comès -o intentat- cometre un abús o violació. En aquesta línia, una altra pregunta que podria sorgir és: per què aquest fenomen el pateixen majoritàriament les dones? De la mateixa manera que passa amb els casos de violència sexual, la majoria de les víctimes són dones i, en ínfima menor mesura, homes. Aquest tipus de violència s'anomena violència masclista i es dona per motius de gènere.


Què se sap de la substància que s'injecta?


El curiós d'aquest fenomen és que en les analítiques immediatament posteriors que s'han pogut fer en els casos denunciats, no s'ha trobat restes de cap substància o droga, motiu pel qual, a hores d'ara, és molt difícil dir quina substància hi ha al darrere. Malgrat això, sí que hi ha pistes que poden ajudar a esbrinar de quina droga es tracta o, si més no, a aplanar el camí per arribar a descobrir-la.


En primer lloc, se sap que no deixa rastre en l'organisme passades unes hores. Quines altres drogues es coneixen que també es tornin imperceptibles? La burundanga i l'èxtasi líquid o GHB, per exemple. Segons l'Institut Nacional de Toxicologia espanyol, ambdues s'acostumen a fer servir per cometre agressions sexuals i robatoris i provoquen un efecte de submissió química, exactament el mateix que passa amb les punxades: la víctima queda en un estat de semiinconsciència, perd el control del que fa i del que diu, sent mareigs i es mostra submisa a fer allò que se li demani. I, a vegades, en qüestió de minuts, es desmaia. La submissió química, que s'utilitza en una de cada tres agressions sexuals segons un estudi del ministeri de Justícia, facilita la impunitat dels agressors perquè dura poc a l'organisme, la víctima no recorda res i la societat en té poc coneixement. A més a més, en el cas de la burundanga i el GHB també es repeteix un altre patró: són drogues fàcils i barates d'aconseguir, quelcom que porta a pensar que podria passar el mateix amb la substància que s'injecta ara en els locals d'oci nocturn de casa nostra.

En segon lloc, se sap que s'injecta. Què diu això sobre la droga? En primera instància, el fet que s'ingereixi per via venosa -a braços i cames- fa que la persona afectada tingui risc de contraure el VIH o hepatitis virals. A banda d'això, que la substància sigui injectable fa que el seu efecte sigui més ràpid i potent. I de quins ingredients podria estar formada? El GHB està fet amb base d'aigua i diòxid de carboni, per això té un període de detecció tan curt, quelcom que, novament, porta a pensar que la "nova" droga podria estar feta amb aquests ingredients. Si és que és nova.


Què s'ha de fer si es nota una fiblada?


Aquest cap de setmana, les conselleries d'Interior, Salut i d'Igualtat i Feminismes han actualitzat el protocol per abordar les punxades a discoteques, festes majors i locals diversos.  L'objectiu és "reforçar els circuits de prevenció, atenció i denúncia ja existents, de manera que es pugui abordar el nou fenomen amb la màxima coordinació i eficiència", ha explicat Feminismes. El document també detalla el paper que poden tenir el personal dels espais d'oci, de transport, l’entorn de la persona que ha notat la fiblada, i qualsevol que, en general, pugui detectar comportaments estranys.



Segons el protocol, si es nota o s'intueix que s'ha rebut una punxada, el primer és fer cas a les sensacions de la persona afectada i demanar o oferir suport, segons sigui el cas. La Generalitat ha recomanat evitar anar a casa directament. El prioritari és dirigir-se a un centre sanitari al més aviat possible, i fer-ho preferiblement acompanyada, per fer les proves pertinents. Quan una persona arribi a un centre sanitari amb una punxada se seguirà, d’entrada, el protocol de punxada accidental. A continuació, es valorarà l’activació del protocol de profilaxi postexposició a VIH, una intervenció que cal realitzar durant les primeres 72 hores posteriors a la punxada per si, per la fiblada, s'ha transmès la malaltia.

El document aprovat actualitza el protocol ja existent i també estableix la necessitat de fer una anàlisi toxicològica com més aviat millor. En cas que se sospiti que hi ha pogut haver una agressió sexual, s’activarà el protocol d'atenció a agressió sexual recent. A més a més, en cas que es consideri oportú, el centre sanitari que atengui la persona afectada li proporcionarà suport psicològic i li farà saber que té a la seva disposició tota la xarxa pública d’atenció a les violències masclistes i LGBT-fòbiques, present arreu de Catalunya (SIAD, SIE, SAI i el telèfon 900 900 120, disponible les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, amb informació en una gran varietat d’idiomes). Les persones afectades per una punxada també poden dirigir-se a les comissaries dels Mossos d’Esquadra per tramitar una denúncia.

Quin és el paper de la policia i del sector de l'oci?


En matèria de cossos policials, és important distingir entre: 1) Mossos d'Esquadra i 2) Guàrdia Urbana. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per exemple, s'encarrega de fer patrullatges a quatre "itineraris segurs" permanents de la ciutat -Poblenou, Paral·lel, Gràcia i Sant Gervasi- tots els divendres i dissabtes de l'any de 23:00 a 6:00 hores. Aquests itineraris s'amplien a altres zones quan hi ha grans esdeveniments on es preveu aglomeració de persones com per exemple festes majors, festivals de música, Cap d'Any i la revetlla de Sant Joan.


En aquesta línia, la subinspectora del cos, Gemma Alfonso, ha anunciat que a la Festa Major de Gràcia, que comença el pròxim 15 d'agost, també hi haurà un itinerari segur i abans, el dia 5, també entrarà en funcionament un Punt Lila a la platja de Somorrostro, que funcionarà els divendres i dissabtes de tots els caps de setmana d'agost i el primer cap de setmana de setembre de 23:00 a 3:00 hores. Ara, l'Ajuntament preveu ampliar els itineraris segurs des de zones d'oci nocturn fins a les parades de transport públic més pròximes i col·laborar amb el sector del taxi o del metro de la capital catalana. Com a mesura més immediata, la subinspectora del cos ha dit que reforçaran els escorcolls a les entrades dels locals.

D'altra banda, la Guàrdia Urbana de Barcelona ofereix formació voluntària als treballadors de locals d'oci nocturn per prevenir i detectar situacions de violència sexual. Gràcies a elles, ha assegurat Alfonso, han aconseguit "actuar de manera més ràpida i professional". De moment, ja han format un centenar de persones. 

En canvi, els Mossos d'Esquadra entren en joc quan s'interposa una denúncia. En matèria d'agressions sexuals, recentment el cos ha presentat el seu propi pla de xoc que, entre les mesures principals, destaca l'augment de patrullatge a les zones d'oci i la millora dels atestats policials per tal que no es produeixin absolucions judicials a agressors per manca de proves.



Possibles solucions a la problemàtica


L'escenari és complicat. Estem davant d'un fenomen que presenta moltes incògnites i poca aigua clara. Els i les especialistes dubten i els governs prenen cartes sobre l'assumpte a mesura que es van coneixent noves dades. En el que sí que coincideixen la majoria de víctimes i apunten com a possible solució -temporal- és en la importància de visibilitzar la situació, conèixer els protocols més actualitzats i demanar ajuda com més aviat millor per poder actuar. 

 

Participació