1 de 10
tribunals

Absolt el pare que s'enfrontava a 11 anys de presó per abusar de la filla mentre dormia a Blanes

L'Audiència de Girona conclou que el relat de la menor no supera el "test de credibilitat" perquè no hi ha proves que l'acreditin

D'esquenes, el pare acusat d'abusar de la filla de 13 anys mentre dormia a Blanes | ACN
per L.G., Barcelona, Catalunya | 31 de juliol de 2022 a les 12:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Audiència de Girona ha absolt el pare que s'enfrontava a 11 anys de presó per abusar sexualment de la filla de 13 mentre dormia al domicili familiar de Blanes el juny del 2019. La sentència de la secció tercera conclou que el relat de la menor no ha superat el "test de credibilitat" perquè no hi ha proves que corroborin els fets. La sentència critica que els forenses no prenguessin mostres per buscar ADN del processat en la víctima. "La declaració de la menor és suficientment sòlida com per ser considerada prova de càrrec per sustentar una condemna perquè no compta amb cap corroboració objectiva externa", argumenta l'Audiència. La fiscalia l'acusava d'un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys amb accés carnal.
 
Els progenitors de la víctima feia anys que estaven separats i l'adolescent passava els caps de setmana amb el pare. La fiscalia sostenia que va ser durant una d'aquestes estades, concretament la del cap de setmana del 22 de juny del 2019, que l'home va abusar sexualment de la menor mentre dormia. Al judici, la víctima va relatar que era un cap de setmana "normal" i que, a l'hora d'anar a dormir, el seu pare, el seu germà d'aleshores 5 anys i ella van anar a dormir a la mateixa habitació. Segons el seu relat, el processat i el nen es van estirar en un matalàs i ella es va posar a dormir a l'altre.


Quan ja feia una estona que dormia, i segons va dir al judici, va notar "que algú" li tocava la cama. Aleshores, es va adonar que el seu pare ja no estava al matalàs amb el germà i que estava situat a la zona dels peus del seu llit. La noia va exposar que va anar pujant la mà fins als genitals. Els tocaments, va precisar, van ser per sota de la roba i l'home li va acabar introduint "un o dos dits" a la vagina. La menor va assegurar que això es va repetir en dues ocasions la mateixa nit.

Per la seva banda, el pare va negar les acusacions, va assegurar que era "impensable" que fes tocaments a la seva filla i va atribuir la denúncia a desavinences econòmiques i a que es va negar a portar-la a una competició de ball. També va justificar que li va demanar perdó a la menor perquè sabia que havia tingut altres episodis de "somnambulisme" i pensava que potser l'havia colpejat sense voler, tot i que trobava "impossible" que li hagués el que descrivia la menor.


La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, conclou que no s'ha acreditat que aquella nit, en cap de les dues ocasions que relata la víctima, el seu pare "li toqués els genitals a la seva filla ficant la mà per sota de la roba ni tampoc que li introduís un o més dits a la vagina".

La sala remarca que la declaració de la menor és persistent però que no compta amb cap prova de càrrec "amb la suficient força per a sustentar una condemna". I així és on el tribunal critica que els forenses no prenguessin mostres de la vagina de la menor durant l'exploració per intentar localitzar-hi ADN del seu pare: "L'única prova de caràcter objectiu és l'exploració física de la menor i, per raons que no podem compartir, i que els forenses van justificar basant-se en el fet que no va denunciar una penetració amb òrgan sexual, i encara menys una ejaculació, no es van prendre mostres de la vagina de la menor".


La sentència remarca que també haurien pogut trobar ADN d'altres mostres orgàniques, com ara cèl·lules escamoses epitelials despreses d'un dit: "Una situació que davant d'aquesta sala s'ha acreditat en molts altres casos similars". Sense possibilitat de comprovar la presència d'ADN del processat, la sala sí que recull que l'exploració forense no va detectar cap tipus de lesió en la víctima que acredités els abusos.

El tribunal tampoc dona validesa, però, a l'estratègia de la defensa intentant argumentar que la menor volia perjudicar el seu pare perquè s'havia enfadat amb ell: "No podem acceptar la tesi implícita en els arguments de la defensa; que la menor perquè s'havia vist privada de satisfer els seus capricis cars o del seu telèfon per un cert temps, es va voler venjar del seu pare i per això el va denunciar com a autor d'un delicte castigat amb penes de presó que arriben a superar la bàsica de l'homicidi, simplement perquè no l'havia portat a un espectacle de ball".

L'Audiència rebutja la insinuació que la menor pogués tenir "un grau de perversitat tan desmesurat". "No tenint la declaració de la denunciant, únic testimoni dels suposats fets delictius, indicis objectius que la corroborin, entenem que no existeix prova suficient per acreditar les imputacions formulades contra el seu pare i procedeix absoldre'l lliurement", conclou la sentència.

Altres notícies que et poden interessar




Participació