entrevista

Eudald Morera: «El càncer m'ha donat més que no pas m'ha tret»

El director general de Royalverd, empresa gironina de gespa per a camps de futbol, explica com el diagnòstic d'un càncer de pàncrees l'ha portat a organitzar el Festival Vallviva

Eudald Morera és el CEO de Royal Verd i organitzador del Festival Vallviva | Martí Albesa
per Pau Masó, La Vall d'en Bas, Catalunya | 13 de juliol de 2022 a les 14:10 |
El càncer només s'entén quan et toca. Un amic, un pare, un cosí o tu mateix. Un dia arriba per no marxar mai més. Passa de ser una paraula a ser una angoixa, un repte, una por o una finestra. Fa trontollar una vida i tot allò que l'envolta. El càncer és tot i res, és una paraula que cadascú viu amb silenci perquè hi ha poques paraules per descriure com és aquesta malaltia. 

Era el novembre de 2020 quan a l'empresari garrotxí Eudald Morera li van comunicar que tenia un càncer de pàncrees. A l'hora d'afrontar-lo, el director general de Royal Verd, empresa garrotxina de gespa per a camps de futbol, va veure clar que ho havia de fer d'una manera activa, positiva, i especial: organitzant un festival de música que ja s'ha convertit en referència a la Garrotxa. Un festival que es diu Vallviva i que el que vol, precisament, és donar la vida que treu el càncer


- Què significa per vostè la paraula càncer?

- Per sort, per a mi era una paraula desconeguda. I al final t'adones que qualsevol paraula, per negativa que sigui, planeja a la nostra societat i tots som candidats. Càncer és una paraula que fa recular a tothom. Tenim molta gent que s'hi queda, malgrat que s'hagi avançat molt i sigui una paraula cada vegada més utilitzada. A mi, d'entrada, em va fer molt de respecte pel desconeixement, però alhora em va motivar a dir que és un repte difícil, i com que m'agraden els reptes difícils, aquest l'haig de guanyar.


- Quan va aparèixer el càncer a la seva vida?

- Va ser el novembre. No havia tingut ningú a la família afectat i no ho havia viscut en primera persona. En tot cas, els amics amb qui havia compartit la paraula càncer te l'explicaven d'una manera que no l'entenia. La paraula "càncer", com la paraula "accident de circulació", quan l'has tingut saps què representa. Un accident de circulació no és un cotxe rodant a l'aire, allà sota es viuen moments molt intensos que duren de per vida. En el cas de la meva malatia conflueixen moltes coses i va vinculada a la família i l'entorn. El càncer afecta a tothom i commou a tothom. Per mi, com que el repte era tan difícil, me l'he agafat com una cosa que he de lluitar i guanyar personalment.

 
- Quan apareix la paraula càncer, què pensa?


- La realitat és que mai havia pensat tenir-ne un. La meva vida ha estat molt activa. He fet moltes bestieses vinculades a la feina: avions, cotxes, dormir poc o treballar més del compte. Tenia el pensament que algun dia podia adormir-me a una carretera. És un pensament que tens perquè jugues aquest risc, però mai havia pensat tenir un càncer. Quan es van descartar altres coses i la doctora, amb llàgrimes als ulls, em va dir que el tenia al pàncrees, recordo una reacció en positiu, no em va caure cap llàgrima. Vaig pensar que ja sabíem què tenia i què havíem de solucionar. Vaig reaccionar molt positivament afrontant la realitat i encarant-la de cara, compartint-la, i fins i tot, desmitificant-la, segurament o segur, per desconeixement. No sabia què representava i he volgut viure una mentida feta realitat perquè m'ajudi al fet que la realitat sigui més positiva que la realitat del que és el càncer de pàncrees, un dels més difícils i complicats.
 

Eudald Morera és el responsable de l'empresa Royald Verd, dedicada a la productora de gespa per a camps de futbol. Foto: Martí Albesa


- Què creu que va fer que tingués la força per agafar-s'ho amb aquesta visió positiva?

- Crec que va ser l'estat del moment, un estat en què tenia reptes personals i empresarials. Tinc l'avantatge que els empresaris lluitem cada dia amb mil fronts i estem entrenats a canviar el rol i agafar unes onades que canvien cada dia. A mi em va canviar de la nit al dia, entenent que em podia morir, però mai he pensat que em moriria. Si és veritat que a la intimitat he plorat com ploren totes les persones que patim i tenim un càncer. Plores per la soledat, per la incertesa, pel desig de fer, plores pel fet de no tenir... He tingut la gran sort de viure en un entorn com el que visc i estar acompanyat com estic, però alhora ho he tingut tot i no he tingut res. 

- Li ha donat coses bones el càncer?

- Sent conscient que m'ho pot treure tot, el càncer m'ha donat més que no pas m'ha tret. Això vol dir que el càncer m'ha fet més sensible, m'ha posat unes ulleres i he entès la paraula càncer. Sé què vol dir un càncer. Soc conscient del meu entorn, del que pateix i del que m'ajuda, soc conscient dels moments de la vida. Faig esforços per enamorar-me cada dia de la vida, del que tenim i el que som. És veritat que socialment, a través de Vallviva i el càncer, he entès que hi ha gent que està molt més a prop i, al final, penso que a la vida el més important és sentir-te a prop de la gent. Estic necessitat de relacionar-me i el compartir em genera energia positiva. Si trobes persones que generen energia positiva sorgeixen equips, i amb un equip ets capaç de fer coses com Vallviva.
 

Per a Eudald Morera, el Festival Vallviva és una conseqüència del càncer. Foto: Martí Albesa


- Una de les coses bones que li ha portat el càncer és Vallviva?

- Vallviva és una conseqüència del càncer, sense cap mena de dubte. És una conseqüència de l'agraïment que tinc cap a la gent i de la sensibilitat de tanta gent que no té l'oportunitat i la sort que tinc jo de poder ser altaveu i missatger d'aquestes necessitats, dificultats i soledat que moltes vegades té el malalt de càncer. Jo em sento un privilegiat i d'aquí ve que em despullo molt fàcilment quan parlo del càncer perquè no parlo en nom meu, sinó que intento parlar en nom del conjunt per influir en la societat i que la societat tingui aquest rerefons per pensar que no tot és perfecte, ja que tots som candidats. El meu càncer ha estat i és una marató que jo em pensava que tindria menys obstacles i quan t'hi trobes els has d'anar saltant. Per sort, els estic superant gràcies a tota la gent i d'aquí ve que el Vallviva és aquest agraïment, sensibilitat i altaveu per part de tothom.

- Per què heu definit el festival com el festival dels sentits?

- Perquè és el més vital. Els sentits és l'essència de les persones. Gastronòmicament, tenim una part culinària rellevant amb restaurants de primer nivell mundial o artesans amb productes reconeguts que els hem d'ajudar a difondre. Culturalment, tenim artistes locals que hem d'ajudar i donar l'empenta perquè acabin triomfant. També hem de buscar artistes nacionals o internacionals que puguin donar un segell de qualitat i que posin el festival en el mapa d'un festival diferent. Els sentits és això: el menjar, degustar, trepitjar, sentir, olorar... no hi ha cap festival on es pugui anar descalç sobre una gespa on la setmana següent hi jugaran equips professionals d'alt nivell. Es tracta d'anar a buscar els sentits com una experiència de 360 graus.

"Vallviva és un homenatge a la gent"

- I a diferència d'altres festivals, el Vallviva és solidari? Per què?

- Perquè neix de l'agraïment. No neix de l'especulació, d'un interès personal ni empresarial. Neix de la voluntat d'obrir una finca de compartir aquests valors, de poder fer i posar en evidència la complicitat entre la gent. I tot això fer-ho de forma distesa, però amb un rerefons que és la solidaritat. A més de ser un festival on venim a passar-ho bé, el que pretenem és que la gent, per un moment, pensi que a totes les famílies tenim situacions que han estat greus o molt greus. I, per tant, Vallviva és un homenatge a la gent que hi són, han estat, que treballen, que dediquen i també és un homenatge als que estem aquí per poder sumar.

- Solidaritat de Vallviva cap a fora. Però, heu detectat solidaritat de fora cap a Vallviva?

- Sí, molta. Estic molt agraït. M'emociono molt ràpidament perquè Vallviva és un somni que s'ha fet realitat gràcies a la gent. Soc qui posa la cara i qui difon el missatge, però no és el festival de l'Eudald Morera, és el festival de la gent. Em sento agraït amb el teixit empresarial, sense les empreses el festival no hauria tingut èxit, és impossible. Fer un festival amb pressupost de 700.000 euros no es fa d'un dia per l'altre, ni s'improvisa. Quin ha estat el secret, el sentit o el motiu? La relació que personalment he tingut amb el teixit empresarial. Les empreses han cregut amb una paraula l'any passat, que era Vallviva, i ara amb un fet: que ja hi ha una experiència. Tots els empresaris que van col·laborar l'any passat, ho fan aquest any i, pràcticament, hem doblat les empreses col·laboradores. Estem al voltant de les 150 empreses que amb diferents nivells són solidàries amb el festival.

- Tornant al càncer, quina visió creu que en té la societat?

- Crec que a la societat ens falta madurar molt, ens falta molta formació, ens falta molta sensibilitat, ens falta molt de recorregut, experiències i vivències. Hi ha molts capítols que no toquem perquè fins que no et toquen no n'ets conscient. Una de les paraules que faig servir cada vegada més és "t'estimo" perquè crec que la societat és bo que s'estimi, que la gent ens estimem i estimar vol dir ser generós. Donar sense esperar res a canvi. Si la gent estima, aconseguirem molta més sensibilitat. Es tracta de busca el "t'estimo" de manera global i transversal.
 

L'empresari garrotxí fa un any i mig que lluita contra un càncer de pàncrees. Foto: Martí Albesa


- Li va costar explicar que tenia càncer?

- No m'ha costat gens. Segurament, perquè no soc conscient, o millor dit, no ho vull ser. Hi ha coses que intento evitar perquè la realitat és molt dura. Llavors, penso que cadascú té el seu repte personal en aquesta vida i no perquè un vagi bé o malament, tu has d'anar bé o malament. Ets tu que has de saltar. Confio molt en la medicina i m'agrada donar suport i posar-me d'exemple de motivació per als altres. M'agrada dir que podem, que aquesta marató la podem aconseguir. A tothom qui he pogut, he intentat ajudar-lo i dir-li que això ho podem assolir plegats. A vegades, és veritat que les paraules se les emporta el vent, però, hi ha paraules, hi ha moments, hi ha abraçades o alguns "t'estimo" que queden impregnats i aquesta crec que és l'energia real i de fons que ens dona la gasolina de la vida.

"Estic convençut que no em moriré de càncer"

- Té por que el càncer li pugui treure tot?

- Sí, soc conscient que el càncer m'ho pot treure tot, però lluito per viure el dia a dia amb tota la intensitat, aportant i fent el bé. Estic convençut, m'ho crec, que no em moriré de càncer, però tinc una amenaça que és ben evident. El mes de desembre em semblava que el càncer ja l'havia superat i ara sé que el càncer no es cura, el càncer es controla. Tinc la confiança que, amb el temps, la medicina evolucioni perquè hi hagi molts malalts de càncer que es puguin curar.

- Què li diria a algú que avui li diagnostiquen un càncer?

- Malgrat que és molt dur el que diré, potser és la base del camí: ser valent i optimista. Hi ha qui té un àngel, hi ha qui creu amb els metges... és important creure amb alguna cosa i, sobretot, estimar i tenir confiança amb la gent i l'entorn. Quan una persona està en hores baixes, tot és més sensible i t'adones de moltes coses que a la vida real passen desapercebudes. Llavors, els detalls són molt rellevants. Tinc molta il·lusió de viure. Tinc ganes de fer coses molt senzilles, però tinc il·lusió de fer-les. Tornar-me a banyar al mar, és una ximpleria, però he d'aconseguir-ho. Tinc ganes de refer la vida, perquè, al final, el que estàs fent és hipotecar la vida de la família en tots els aspectes. Vull tornar a ser un actiu que ajudi i que sumi a la societat. I en el que puc ara, amb les meves condicions, ho faig amb exemples com el Vallviva.

 

Participació