Jocs d'Hivern 2030

Jocs Olímpics d'Hivern a Catalunya: crònica d'un fracàs anunciat

El bloqueig persistent de Lambán ha estat decisiu a l'hora de portar el COE a descartar la candidatura conjunta i, més endavant, la catalana; el Govern veu com s'esfuma un dels projectes estrella de la legislatura

per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 21 de juny de 2022 a les 13:54 |
Pere Aragonès, Javier Lambán i Alejandro Blanco. | ND
El Comitè Olímpic Espanyol (COE) no presentarà candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2030. Ni conjunta amb l'Aragó, ni tampoc de Catalunya en solitari. El president del COE, Alejandro Blanco, ho anunciarà aquest dimarts després de mesos d'intenses negociacions que han topat amb el bloqueig del president de l'Aragó, Javier Lambán. La confirmació del fet que no hi haurà candidatura olímpica certifica que els Jocs d'Hivern han estat la crònica d'un fracàs anunciat, especialment després dels episodis de les darreres setmanes. Els interessos electorals, el silenci de la Moncloa sobre la candidatura catalana i el poc consens al territori sobre el projecte ajuden a explicar l'actual situació.

Com s'ha arribat fins aquí? Per què no ha rebut suports la candidatura exclusivament catalana? Què passa ara amb la consulta que hi havia prevista per després de l'estiu i que ja s'havia ajornat? El Govern, i concretament la consellera Laura Vilagrà, que ha pilotat les negociacions, en surten desgastats? No hi haurà candidatura per al 2030, però queda oberta la porta de 2034 per tornar-ho a intentar. Podria ser aleshores quan la candidatura catalana es veiés amb més bons ulls. En tot cas, falten molts anys i no se sap encara quins actors ho hauran de negociar. 


De l'acord tècnic al trencament


Tant el COE com la Generalitat tenen clar qui és el principal responsable del descarrilament de la candidatura per als Jocs de 2030: Javier Lambán. Les reunions tècniques van servir per bastir un acord, però el president de l'Aragó se'n va despenjar. L'argument ha estat sempre un suposat afavoriment a Catalunya. La realitat, però, és que Lambán, que quan ha calgut ha atiat l'anticatalanisme -així ho denuncia el Govern-, ha jugat també amb el calendari electoral. És el candidat del PSOE a les eleccions autonòmiques del 2023 i s'ha volgut erigir com el defensor dels interessos de l'Aragó davant l'intent de Catalunya de liderar uns Jocs que el dirigent socialista volia que fossin al 50%. En tot aquest temps hi ha hagut retrets cap al COE i fins i tot s'ha intentat convertir Pedro Sánchez en mediador. 


Al maig, l'organisme olímpic va donar per trencades les negociacions, si bé va deixar oberta la porta a continuar dialogant. Des d'aleshores, els intents per fer entrar en raó Lambán -el líder del PSC, Salvador Illa, es va reunir amb el president aragonès la setmana passada per intentar apropar posicions-, no han servit per reconduir la situació. La pressió de Catalunya per impulsar una candidatura en solitari, tampoc. La imatge de "divisó" evidenciada en els darrers mesos i la incapacitat per impulsar una candidatura conjunta davant del COI han portat el president del COE a prendre la decisió de descartar Espanya per als Jocs del 2030.


La candidatura catalana, sense suports


El Govern ha enfocat les negociacions volent mostrar seriositat i lleialtat amb el COE, i de fet les relacions amb l'organisme olímpic i amb el COI són bones. L'objectiu principal era una candidatura conjunta, però ja feia setmanes que la part catalana preparava el terreny per una possible candidatura en solitari. En els darrers dies, descartada l'opció amb l'Aragó, el Govern ha estat clar a l'hora de defensar un projecte exclusivament català. La proposta, però, no ha obtingut suports, tot i que la manté vigent, segons ha detallat aquesta tarda Vilagrà. "No volem perdre aquesta oportunitat", ha assegurat la consellera. Malgrat els intents del Govern d'aconseguir el suport del ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, la Moncloa ha mantingut el silenci.

El govern espanyol no ha volgut alinear-se amb una candidatura només catalana, que deixés de banda l'Aragó. Les eleccions d'Andalusia -amb patacada històrica del PSOE- han evitat que cap ministre es posicionés a favor d'aquesta opció, malgrat que el comportament de Lambán també ha provocat malestar a la Moncloa. La pressió de la dreta, que hauria utilitzat qualsevol apropament a Catalunya com a arma electoral, també han dificultat moviments del PSOE. Fonts consultades assenyalen també que presentar ara una candidatura en solitari de Catalunya, que obligaria a replantejar el projecte que s'ha treballat els darrers mesos, no hauria convençut el COI.


La consulta de la tardor perd sentit


Fonts de Presidència assenyalen que la votació, inicialment prevista pel 24 de juliol, continua "frenada", almenys "de moment". Vilagrà ha apuntat hores després que, en la línia de preparar una candidatura en solitari, continua damunt la taula la possibilitat de "validar-la" territorialment. L'adjudicació del suport tècnic per fer la consulta va anar a parar a Indra, l'única companyia que s'hi va presentar, per un valor de 351.000 euros si es té en compte l'IVA. La votació sobre la candidatura s'havia de fer a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, mentre que a tres comarques més -Berguedà, Ripollès i Solsonès- el Govern hi preguntava sobre si s'hi havien "d'involucrar". Tota la part operativa de la consulta depèn de la conselleria d'Acció Exterior i Govern Obert, liderada per Victòria Alsina, mentre que la part esportiva pivota sobre Presidència.
 
La consulta és un focus de tensió competencial entre l'Estat i la Generalitat. El fet que l'executiu aprovés una reforma de la llei de consultes no refrendàries per tal que la votació dels Jocs tingués abast supramunicipal va encendre les alarmes de la Moncloa, que ha obert un període de negociació amb la Generalitat per resoldre el plet competencial. Aquesta negociació tindrà una durada de vuit mesos i, si acaba en desencontre, la partida pot desembocar al Tribunal Constitucional (TC). El Govern, la setmana passada, indicava que pensava fer servir la llei per dur a terme la consulta, perquè considerava que el nou marc s'ajusta a la legalitat. Competències al marge, la votació continua frenada. 

El desgast de Laura Vilagrà


Els Jocs Olímpics d'Hivern, al principi del mandat d'Aragonès, es projectaven com un hipotètic pols entre ERC i Junts. Al final, però, els dos socis han anat coordinats en la defensa del projecte i, de fet, la defensa de la candidatura catalana ha estat liderada per la consellera Vilagrà, de l'estricta confiança de Pere Aragonès. El president ha intentat que Catalunya fos vista com un territori fiable a l'hora d'acollir els Jocs, i ha intentat esquivar les polèmiques amb Lambán fins que, al final, tot ha acabat en fracàs. L'episodi amenaça amb desgastar el Govern, que ha fet campanya a favor d'acollir la competició malgrat les protestes de part del territori en un moment en què l'emergència climàtica -incendis, sequera, altes temperatures- s'ha fet evident en ple juny. 

A Palau, per ara, mantenen vigent l'oficina sobre la candidatura, perquè encara no han rebut cap comunicació oficial del COE i, quan la rebin, decidiran els propers passos. Tant ERC com Junts han carregat aquest dilluns contra Lambán pel seu "anticatalanisme", però també contra el ministre Miquel Iceta per no haver fet costat al projecte en solitari. "Hi ha hagut un boicot de l'Aragó i un silenci còmplice del govern espanyol", ha assegurat el portaveu de Junts, Josep Rius. "S'ha cedit al xantatge de Lambán", ha insistit Marta Vilalta, cara visible d'ERC. El PSC, en canvi, ha elogiat la tasca "extraordinària" del COE, en paraules del cap de files del partit a Barcelona i cap de llista a la ciutat, Jaume Collboni.

Horitzó 2034


No hi haurà candidatura el 2030, però es tornarà a intentar de cara a 2034 i en aquest nou escenari es podria veure amb més bons ulls una candidatura només catalana. De tota manera, plantejar-se ara una candidatura per d'aquí 12 anys és complicat, perquè falta molt de temps. No se sap qui governarà a la Moncloa -les enquestes no donen bones perspectives al PSOE de cara al nou cicle- ni tampoc qui governarà a la Generalitat. Alhora, els arguments dels contraris als Jocs continuaran tenint vigència pel que fa a l'emergència climàtica i a la poca neu al Pirineu. Per ara, la plataforma Stop JJOO i la CUP veuen com una victòria el fracàs de la candidatura de 2030 i exigeixen un projecte alternatiu per a les comarques afectades.

 

Participació