1 de 10
Exclusiva

El Govern comença els tràmits per revocar la concessió de les hidroelèctriques de Bescanó i Ripoll

El Departament d'Acció Climàtica treballa per rescindir l'adjudicació després de nombrosos incompliments

La central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora. | Consorci del Ter
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 29 de maig de 2022 a les 20:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tres centrals hidroelèctriques de Catalunya passaran en els propers mesos a ser de gestió pública. Segons ha pogut saber NacióDigital, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat els tràmits per revocar les concessions de les centrals Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora (Osona); Cúbia, a Ripoll (Ripollès); i Vilanna, a Bescanó (Gironès). Aquestes tres centrals passaran a formar part, en un futur, de l'energètica pública que impulsa la Generalitat i que s'ha de començar a materialitzar en els propers mesos, segons apunten fonts del Departament. Així ho contempla també l'acord d'investidura de Pere Aragonès entre ERC i la CUP, que governen conjuntament dos dels tres municipis afectats: Sant Quirze i Bescanó. 

Pel que fa a la central de Can Trinxet, la concessió finalitza el 30 de juliol de l'any 2024 i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja ha comunicat l'inici de l'expedient i ha requerit tot a la documentació necessària a l'empresa titular, Edificios Ben SA, a l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) i a la direcció general de l'Energia. En aquest cas, el Departament ha treballat conjuntament amb l'ajuntament de Sant Quirze de Besora, que l'any passat ja demanava remunicipalitzar la hidroelèctrica. 


En el cas de la central ripollenca de Cúbia, propietat de Fuerzas del Ter, la Generalitat ha pogut acreditar que va entrar en servei l'any 1946, abans del que es creia en un principi. D'aquesta manera, la concessió de 75 anys que se li va atorgar va acabar l'any 2021, i ja s'ha començat el procés per finalitzar i extingir el període concessional.

En el tercer dels casos, la central de Vilanna, a Bescanó, propietat de Promocions Energètiques SA, s'han iniciat els tràmits per extingir la concessió pels reiterats incompliments de les condicions del títol concessional, que acaba el 2061. 


Sancions per incompliments reiterats


L'ACA ha sancionat vuit vegades aquesta central entre els anys 2008 i 2021 perquè ha quedat acreditat l'incompliment reiterat del cabal establert en la concessió i del cabal de manteniment, per la inexistència de controls obligatoris i la manca de comunicació de les dades del cabal derivat. L'obertura de l'expedient d'extinció ja s'ha comunitat a la propietat.


A Catalunya hi ha 334 centrals hidroelèctriques, segons l'Institut Català de l'Energia. D'aquestes, 229 són de conques internes de rius catalans com el Ter o el Llobregat. Les concessions d'aquestes hidroelèctriques acaben, en molts casos, l'any 2061 gràcies a un canvi legal dels anys 80, tal com va denunciar el programa Sense Ficció ara fa un any i que va guanyar el Premi Barnils de periodisme d'investigació.

Revisió per detectar irregularitats


Municipis d'arreu del país, concretament aquells que tenen centrals hidroelèctriques al seu territori, denuncien irregularitats. Unes denúncies a les quals s'ha sumat la CUP, que l'any passat denunciava la caducitat i extinció de la concessió del 90% de centrals hidroelèctriques del país.

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va anunciar al març una "revisió exhaustiva" de totes les concessions de les centrals hidroelèctriques per detectar possibles irregularitats o concessions que ja s'han extingit o finalitzaran en els pròxims anys. Segons ha pogut saber aquest diari, l'ACA, juntament amb la conselleria, ja ha començat el procés de licitació pública per dur a terme aquesta revisió documental i historiogràfica de les concessions de les 229 hidroelèctriques de conques internes. El termini és d'entre 12 i 18 mesos per concloure aquesta revisió.

Les 229 centrals sumen 250 captacions, tenen 139 titulars i 272 MW de potència instal·lada. Generen a dia d'avui entre el 50 i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8 i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya. De les 229 hidroelèctriques, tres caduquen en un període de 10 anys, i 12 més caduquen en 20 anys. La resta de concessions arriben fins a l'any 2061. Amb aquesta revisió, el Departament confia que es podran detectar concessions que, o bé ja s'han acabat, o bé acaben abans del previst, o en què hi ha hagut incompliments. "Amb aquesta revisió volem detectar irregularitats i possibles concessions a extingir", detalla en declaracions a NacióDigital la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas.

Seran públiques, però no municipals


En tot cas, i mentre s'analitza en profunditat l'estat de totes les concessions, el Govern comença a revertir-ne tres. Aquestes centrals seran públiques, però no municipals. Fonts consultades assenyalen que la normativa que regeix les concessions és de caràcter estatal i no permet atorgar-les per via directa a un ajuntament. De tota manera, la Generalitat vol que passin a formar part de l'embrió de l'energètica pública, que ha de veure la llum en els propers mesos. Des del Departament també s'estudiarà com fer que l'energia d'aquestes hidroelèctriques reverteixi sobre el territori proper i aportant criteris de compensació territorial. 

 

Participació