04
d'abril
del
2022
La conselleria d'Educació i els municipishan signat aquest divendres, com va avançar NacióDigital, l'acord marc per apuntalar el curs d'infantil 2 gratuït promès pel Govern presidit per Pere Aragonès amb un finançament addicional de 1.600 euros per alumne i curs. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha celebrat que es tracta d'una mesura que serà beneficiosa en termes pedagògiques, en termes socials i d'igualtat i en termes de conciliació. Aquesta bonificació del cost d'escolarització que paguen les famílies està prevista només per a les escoles bressol públiques. Però, tenint en compte que es tracta d'un servei que no cobreix tota la demanda a les ciutats més poblades perquè no hi ha prou places, l'executiu abonarà 800 euros per cada alumne de P2 que hagi d'optar per una plaça a la privada per abaratir la quota que es paga actualment.
Així ho ha acordat Educació amb les patronals dels centres privats amb l'objectiu de compensar el greuge que poden patir les famílies que es quedin sense plaça pública gratuïta a les escoles públiques, una negociació que ha transitat en paral·lel a la que feia la conselleria amb els ajuntaments pel finançament del P2 gratuït. A Catalunya hi ha 926 llars d'infants municipals, 43 de la Generalitat, 77 de rurals i 718 de privades. El departament aclareix que, en aquesta entesa per abaratir el cost de les places als centres privats, el sistema no és equiparable al concert que reben les escoles perquè l'etapa dels 0 als 3 anys no és obligatòria. Tot i això, assegura que serà equivalent.
Més enllà dels 800 euros per alumne, l'ajut s'ampliarà a 800 euros més en cas que hi hagi una situació de vulnerabilitat socioeconòmica, que s'haurà d'acreditar a partir de la renda familiar. Tot plegat, es farà mitjançant una convocatòria de subvencions, en què les llars d'infants hi podran optar i hauran de repercutir els diners obtinguts en el preu que paguen les famílies. A la privada, les famílies paguen de mitjana entre 300 i 400 euros al mes. Fins ara, hi havia 220 centres privats que rebien una subvenció de 300 euros per plaça per abaratir el cost de les famílies.
L'acord amb els centres privats, juntament amb l'entesa d'Educació amb l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les quatre diputacions segellat aquest divendres completa els mecanismes per executar el proper curs el compromís d'avançar cap a la gratuïtat de les escoles bressol començant pel P2. Cambray ha explicat que el Govern manté vigent el compromís d'avançar cap a la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys aquesta legislatura, però que "no tot es pot fer a l'hora" i ja ha admès que potser caldrà "calendaritzar-ho". Els municipis celebren l'acord, tot i que assenyalen que aquest és millorable perquè continua sent "incomplet". Recorden que, de fet, la Generalitat assumirà el cost de l'escolarització, però no de serveis complementaris com el menjador o l'acollida.
Es crearà una comissió de seguiment per fiscalitzar el compliment de l'acord i abordar "compensacions" en cas que algun municipi consideri que els 1.600 euros no cobreix el cost de l'escolarització. De fet, l'Ajuntament de Barcelona ha estat el més crític amb aquesta aportació que assegura que està per sota del que pertocaria. "La gran majoria d’ajuntaments rebran més finançament del que estan pagant les famílies. L'Ajuntament de Barcelona rebrà 4,5 milions euros més del que estan pagant les famílies", ha replicat Cambray.
1.600 euros per plaça i curs
Les llars d'infants municipals es financen amb fons de la Generalitat, dels municipis i amb les aportacions de les famílies. A partir del curs vinent, la Generalitat es farà càrrec de la seva part i també finançarà l'aportació de les famílies al curs P-2, una decisió que Cambray ha qualificat d'"essencial per avançar com a país" en termes d'equitat i per fomentar la natalitat i les polítiques feministes. En números concrets, això es tradueix amb el pagament de 1.600 euros que corresponen al terç que ja pagava fins ara el Govern i a 1.600 euros més per sufragar la part de les famílies. A tot això s'hi sumen 200 euros per tornar el deute amb els municipis entre els anys 2012 i 2019. En total, doncs, la Generalitat pagarà 3.400 euros per alumne cada curs i els ajuntaments seguiran pagant la part que els correspon.
Per què 1.600 euros? Des d'Educació asseguren que aquesta xifra és una mitjana del que paguen les famílies arreu de Catalunya. Com a mitjana, deixa alguns municipis per sota -on les famílies paguen menys diners- i per sobre -on les famílies paguen més. Aquest és el cas, entre d'altres, de Barcelona, que s'ha mostrat especialment crítica amb aquest acord perquè insisteixen que a la capital les places a l'escola bressol són més cares que en d'altres municipis. Sigui com sigui, el cost total de la mesura queda recollida en una partida pressupostària de 90 milions d'euros anuals. En queden exclosos els serveis com el menjador o l'acollida, que continuarà repercutint en les famílies o, si els ajuntaments ho consideren, a càrrec dels pressupostos municipals.
El pacte, que es reforçarà amb un acord de Govern, també estableix el procediment de pagament. Es farà en tres moments: una primera bestreta al juny, una altra al gener i una regularització al setembre, que arribarà quan ja s'hagi fet la bestreta de juny per al curs següent. Educació ha volgut assenyalar la importància de l'acord assolit amb els municipis, també de cara a donar "seguretat jurídica" als ajuntaments, que temien que aquest finançament quedés a mercè de l'aprovació anual dels pressupostos de la Generalitat.
"Des del món municipalista veiem amb molts bons ulls la mesura de la gratuïtat, però creiem que és millorable. Dona un punt de partida per continuar treballant no només cap a la gratuïtat, sinó cap a la universalització", ha assegurat la presidenta de la FMC i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, que ha subratllat que es tracta d'una mesura "pionera" a l'Estat. La vicepresidenta de l'ACM, Mercè Bosch, per la seva banda, també han celebrat que es "reforci el finançament" de les famílies i ha demanat "coresponsabilitat" per respectar l'acord més enllà de l'actual Govern, així com la creació de noves places.
Fins a 10.500 noves places amb fons europeus en tres anys
La creació de més places és una de les grans assignatures pendents per avançar cap a la universalització del servei. Catalunya té a dia d'avui unes 36.000 places públiques d'escola bressol. Educació preveu que amb aquesta mesura per avançar cap a la gratuïtat de l'escolarització hi hagi un "efecte crida" i que famílies que no portaven els fills a la llar d'infants ara sí que ho facin perquè el cost és més baix. Això, admeten des del Departament, pot tensar alguns municipis que ja tenen totes les places cobertes. En aquest sentit, seran clau els fons europeus, una part dels quals va destinada a obrir noves places. Catalunya pot crear un màxim de 10.500 noves places per als propers tres anys i tindrà a disposició 110 milions d'euros -uns 10.000 euros per plaça, que inclou rehabilitacions d'espais existents, també a escoles de primària, i recursos humans, és a dir, els docents adiccionals que es requereixin-.
Amb aquest finançament extraordinari que arribarà via ministeri d'Educació i que la Generalitat ha de transferir, al seu torn, als municipis, els ajuntaments que ho vulguin poden obrir noves places d'escola bressol. S'ha de tenir en compte, també, que els municipis que financin aquests equipaments amb fons europeus han de preveure que quan aquests diners s'acabin d'aquí tres anys hauran de consolidar aquests nous equipaments i pagar-los amb diners del seu propi pressupost.
Així ho ha acordat Educació amb les patronals dels centres privats amb l'objectiu de compensar el greuge que poden patir les famílies que es quedin sense plaça pública gratuïta a les escoles públiques, una negociació que ha transitat en paral·lel a la que feia la conselleria amb els ajuntaments pel finançament del P2 gratuït. A Catalunya hi ha 926 llars d'infants municipals, 43 de la Generalitat, 77 de rurals i 718 de privades. El departament aclareix que, en aquesta entesa per abaratir el cost de les places als centres privats, el sistema no és equiparable al concert que reben les escoles perquè l'etapa dels 0 als 3 anys no és obligatòria. Tot i això, assegura que serà equivalent.
Més enllà dels 800 euros per alumne, l'ajut s'ampliarà a 800 euros més en cas que hi hagi una situació de vulnerabilitat socioeconòmica, que s'haurà d'acreditar a partir de la renda familiar. Tot plegat, es farà mitjançant una convocatòria de subvencions, en què les llars d'infants hi podran optar i hauran de repercutir els diners obtinguts en el preu que paguen les famílies. A la privada, les famílies paguen de mitjana entre 300 i 400 euros al mes. Fins ara, hi havia 220 centres privats que rebien una subvenció de 300 euros per plaça per abaratir el cost de les famílies.
L'acord amb els centres privats, juntament amb l'entesa d'Educació amb l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i les quatre diputacions segellat aquest divendres completa els mecanismes per executar el proper curs el compromís d'avançar cap a la gratuïtat de les escoles bressol començant pel P2. Cambray ha explicat que el Govern manté vigent el compromís d'avançar cap a la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys aquesta legislatura, però que "no tot es pot fer a l'hora" i ja ha admès que potser caldrà "calendaritzar-ho". Els municipis celebren l'acord, tot i que assenyalen que aquest és millorable perquè continua sent "incomplet". Recorden que, de fet, la Generalitat assumirà el cost de l'escolarització, però no de serveis complementaris com el menjador o l'acollida.
Es crearà una comissió de seguiment per fiscalitzar el compliment de l'acord i abordar "compensacions" en cas que algun municipi consideri que els 1.600 euros no cobreix el cost de l'escolarització. De fet, l'Ajuntament de Barcelona ha estat el més crític amb aquesta aportació que assegura que està per sota del que pertocaria. "La gran majoria d’ajuntaments rebran més finançament del que estan pagant les famílies. L'Ajuntament de Barcelona rebrà 4,5 milions euros més del que estan pagant les famílies", ha replicat Cambray.
1.600 euros per plaça i curs
Les llars d'infants municipals es financen amb fons de la Generalitat, dels municipis i amb les aportacions de les famílies. A partir del curs vinent, la Generalitat es farà càrrec de la seva part i també finançarà l'aportació de les famílies al curs P-2, una decisió que Cambray ha qualificat d'"essencial per avançar com a país" en termes d'equitat i per fomentar la natalitat i les polítiques feministes. En números concrets, això es tradueix amb el pagament de 1.600 euros que corresponen al terç que ja pagava fins ara el Govern i a 1.600 euros més per sufragar la part de les famílies. A tot això s'hi sumen 200 euros per tornar el deute amb els municipis entre els anys 2012 i 2019. En total, doncs, la Generalitat pagarà 3.400 euros per alumne cada curs i els ajuntaments seguiran pagant la part que els correspon.
Per què 1.600 euros? Des d'Educació asseguren que aquesta xifra és una mitjana del que paguen les famílies arreu de Catalunya. Com a mitjana, deixa alguns municipis per sota -on les famílies paguen menys diners- i per sobre -on les famílies paguen més. Aquest és el cas, entre d'altres, de Barcelona, que s'ha mostrat especialment crítica amb aquest acord perquè insisteixen que a la capital les places a l'escola bressol són més cares que en d'altres municipis. Sigui com sigui, el cost total de la mesura queda recollida en una partida pressupostària de 90 milions d'euros anuals. En queden exclosos els serveis com el menjador o l'acollida, que continuarà repercutint en les famílies o, si els ajuntaments ho consideren, a càrrec dels pressupostos municipals.
El pacte, que es reforçarà amb un acord de Govern, també estableix el procediment de pagament. Es farà en tres moments: una primera bestreta al juny, una altra al gener i una regularització al setembre, que arribarà quan ja s'hagi fet la bestreta de juny per al curs següent. Educació ha volgut assenyalar la importància de l'acord assolit amb els municipis, també de cara a donar "seguretat jurídica" als ajuntaments, que temien que aquest finançament quedés a mercè de l'aprovació anual dels pressupostos de la Generalitat.
"Des del món municipalista veiem amb molts bons ulls la mesura de la gratuïtat, però creiem que és millorable. Dona un punt de partida per continuar treballant no només cap a la gratuïtat, sinó cap a la universalització", ha assegurat la presidenta de la FMC i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, que ha subratllat que es tracta d'una mesura "pionera" a l'Estat. La vicepresidenta de l'ACM, Mercè Bosch, per la seva banda, també han celebrat que es "reforci el finançament" de les famílies i ha demanat "coresponsabilitat" per respectar l'acord més enllà de l'actual Govern, així com la creació de noves places.
Fins a 10.500 noves places amb fons europeus en tres anys
La creació de més places és una de les grans assignatures pendents per avançar cap a la universalització del servei. Catalunya té a dia d'avui unes 36.000 places públiques d'escola bressol. Educació preveu que amb aquesta mesura per avançar cap a la gratuïtat de l'escolarització hi hagi un "efecte crida" i que famílies que no portaven els fills a la llar d'infants ara sí que ho facin perquè el cost és més baix. Això, admeten des del Departament, pot tensar alguns municipis que ja tenen totes les places cobertes. En aquest sentit, seran clau els fons europeus, una part dels quals va destinada a obrir noves places. Catalunya pot crear un màxim de 10.500 noves places per als propers tres anys i tindrà a disposició 110 milions d'euros -uns 10.000 euros per plaça, que inclou rehabilitacions d'espais existents, també a escoles de primària, i recursos humans, és a dir, els docents adiccionals que es requereixin-.
Amb aquest finançament extraordinari que arribarà via ministeri d'Educació i que la Generalitat ha de transferir, al seu torn, als municipis, els ajuntaments que ho vulguin poden obrir noves places d'escola bressol. S'ha de tenir en compte, també, que els municipis que financin aquests equipaments amb fons europeus han de preveure que quan aquests diners s'acabin d'aquí tres anys hauran de consolidar aquests nous equipaments i pagar-los amb diners del seu propi pressupost.