Museus

L'art contemporani de la Fundació Vila Casas aterra als Museus d'Olot amb dues exposicions

Fruit del conveni amb l'Ajuntament, dissabte s'inaugura al Museu de la Garrotxa "Estimar és un lloc", amb fotos de Mayte Vieta, i "La supèrbia", comissariada per Natàlia Chocarro i Xavier Palomo, al Museu dels Sants

per Xavier Borràs, Olot | 5 de juliol de 2021 a les 11:10 |
Sinergia del ciborg Alina, creat per Oleg Dou, amb una sèries de talles de Crist. | Foto: Xavier Borràs.
No se sovinteja que els comissaris de les exposicions acompanyin de bracet els periodistes a una exposició que ells mateixos han forjat i els facin de guies (de luxe). És el que ha passat aquest matí al Museu dels Sants d'Olot, on Natàlia Chocarro –directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas– i Xavier Palomo –gestor cultural–, han sabut explicar el que semblava impossible.

Efectivament, es tractava de portar a la pràctica la idea de mostrar al gran públic deu obres d'artistes contemporanis dels fons de la Fundació en sinergia amb algunes obres artesanals del Museu dels Sants, amb l'exposició d'una sèrie relacionada amb els set pecats capitals que s'hi inicia demà, i fins al 17 d'octubre, amb el títol de Sincronies 1. La supèrbia.

 

Natàlia Chocarro, Xavier Palomo, Pep Berga i Montserrat Mallol aquest matí al Museu de la Garrotxa. Foto: Xavier Borràs.


Aquesta és una de les dues exposicions fruit del conveni que van signar fa uns mesos la Fundació Vila Casas i l'Ajuntament d'Olot amb l'objectiu de traçar nous itineraris artiístics en l'àmbit de l'art contemporani. L'altra exposició és la de l'artista blanenca, Mayte Vieta, Estimar és un lloc. I sempre hi ha una cosa que m’ho desvela, amb fotografies i paisatges [re]veladors, quasi tridimensionals, que s'inaugura aquest dissabte a migdia (12:00 h) a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa, on s'estatjarà fins al 3 de juliol.


L'exposició d'aquesta jove artista multidisciplinària ha servit d'escenari per als parlaments de Montserrat Mallol –directora dels Museus d'Olot–, Pep Berga –batlle d'Olot i regidor de Cultura–, i els esmentats comissaris, Natàlia Chacorro i Xavier Palomo per part de la Fundació Vila Casas.
 

Una de les obres de l'exposició de fotografies a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. Foto: Xavier Borràs.


Mentre a l'exposició de Mayte Vieta s'hi poden veure fotografies de gros format que capturen paisatges (des)localitzats d'on emergeixen alenades d'emocions i sentiments d'un temps fugit, al pecat de La Supèrbia del Museu dels Sants s'hi pot observar un exercici que sobre el paper semblava molt difícil, com ha confessat Xavier Palomo, però que ha fruitat amb uns contrastos brillants, en algun casos quasi amb la sensació que algun dels artistes conegués prèviament l'artesania dels sants olotins.

És el cas d'Ouka Leele (pseudònim de Bárbara Gil de Biedma [Madrid, 1957]), amb la seva obra Amorcillo (G-Print, 1991), que sembla feta exprés per a acompanyar les figures populars i reconegudes al seu temps del sagrat cor fet santa escultura. Cal veure-ho per creure-ho.

O, un altre exemple: tres fotografies grosses de la Sèries Cecs, de Juan Urrios (Barcelona, 1962), en què es confronten les imatges de dones amb discapacitat visual amb la instal·lació dels ulls de vidre quasi perfectes produïts als tallers de sants olotins.

I així ocorre amb la resta d'artistes. A més dels ja esmentats, s'hi poden veure obres de: Xavier Escribà, Santos Montes, Miquel Mont, Oleg Dou, Raúl Belinchón, Gerard Mas, José Antonio Hernández-Díes i Joana Biarnés.
 

Una marededéu en fusta del Museu dels Sants es confronta a una de les fotografies de Santos Montes de la sèrie «Alcorisa». Foto: Xavier Borràs.


Aquestes dues exposicions són la primera materialització a la ciutat del treball de col·laboració que, des de fa mesos, estan fent l’Ajuntament d’Olot i la Fundació Vila Casas. Les dues institucions van signar un conveni a través del qual del qual es regula el préstec en comodat d’obres d’art de la Fundació, una de les col·leccions d’art contemporani més important del país, tal com ha recordat Pep Berga aportant-hi xifres: més de 800 artistes i 4.000 obres, que es reparteixen entre les diverses seus de la Fundació o en museus d'unes quantes ciutats del país. Tot plegat, fruit de la voluntat d'un mecenes i amant de l'art extraordinari: Joan Vila Casas.

A través del conveni, l’Ajuntament d’Olot també posa a disposició de la Fundació Vila Casas la totalitat del seu fons artístic per a desenvolupar exposicions, accions o projectes que, des de la contemporaneïtat, analitzin temes d’interès de la societat olotina. Una col·laboració que ja va fruitar amb l'exposició sobre Josep Clarà o l'actual de l'anomenada l'Escola d'Olot, que es podrà veure cap al gener de 2022 a la capital de la Garrotxa.

La voluntat d'aquesta col·laboració és posicionar Olot com a espai crític i de reflexió a través de l’art contemporani, però sense oblidar i posar en valor l’enorme patrimoni històric i artístic que es custodia als fons dels Museus d’Olot.

Aquest diàleg vol aprofundir, amb sentit crític, en el coneixement mutu del passat i del present artístic de la ciutat i del país. És, doncs, una aposta ferma i decidida per obrir la ciutat d’Olot, definitivament, a l’art contemporani.

[Cal advertir al públic que visiti les exposicions que totes les obres de l'exposició de Mayte Vieta i les dels artistes Xavier Escribà Pascual, Bàrbara Gil de Biedma, Miquel Mont i Raül Belinchón de l'exposició Sincronies 1. La supèrbia, estan subjectes a drets d'autor gestionats per VEGAP (Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics).]

+ Podeu descarregar-vos el dossier d'ambdues exposicions des d'aquest vincle.

 

Participació