Acció social

La realitat LGBT+ a la Garrotxa necessita donar valor a la diversitat

És la principal recomanació de la diagnosi encarregada al Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona, que s'ha presentat avui al Consell Comarcal

per Xavier Borràs , Olot, 20 d'abril de 2021 a les 13:49 |
La presentació de la diagnosi ha tingut lloc al Consell Comarcal de la Garrotxa. | @CCGarrotxa.
Amb l'assistència de Mireia Mata, directora general d'Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquest matí s'ha presentat al Consell Comarcal de la Garrotxa la Diagnosi de les realitats de les persones LGBT+ a la Garrotxa, que l'any 2019 el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa va encarregar al Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona (CISA), encapçalat pel doctor en Antropologia Social, José Antonio Langarita.

L'acte de presentació també ha comptat amb la compareixença de Fina Surina, consellera d'Acció Social del Consell Comarcal de la Garrotxa, i d'Imma Muñoz, regidora d'Acció Social i Igualtat de gènere a l'Ajuntament d'Olot, i Tina Ruiz, tècnica del Servei d'Atenció a la Comunitat del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, a més dels ja citats Mireia Mata Mata i José Antonio Langarita, que han destacat, com a principal recomanació del report, que la societat garrotxina és diversa i cal donar valor a aquesta diversitat amb tots els recursos que calgui.


La directora general ha volgut destacar que cal reconèixer la tasca pionera que ha portat a terme aquests anys el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, que va ser el primer a portar a terme un SAI (Servei d'Atenció Integral( LGBT+, "fins i tot abans que el model" s'hagués implantat (ara ja n'hi ha 105), un reconeixement que cal fer extensiu ara en aquesta diagnosi, "que marca el camí", novament, arreu de Catalunya.

L’objectiu de l’encàrrec era fer una diagnosi d’aquestes realitats, ja que les administracions públiques encarregades del desplegament de la Llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, necessitaven disposar d’una exploració prèvia que permetés conèixer l’estat de la qüestió a la Garrotxa.

 

Les realitats LGBT+ han estat històricament invisibilitzades, degut a una estructura social que se centra en les formes de vida heterosexuals. A banda,  habitualment s’associa tot allò LGBT+ amb l’entorn urbà, de manera que les persones LGBT+ de petites ciutats i entorns rurals són doblement invisibilitzades. La diagnosi pretén presentar informació rigorosa sobre la situació de les persones LGBT+ de la comarca de la Garrotxa des d’una perspectiva integral i situada, mostrant una radiografia real i actualitzada.  
 
El Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona (CISA), encapçalat pel doctor en Antropologia Social, Jose Antonio Langarita va estructurar l’estudi en cinc eixos vertebradors que incideixen en la qualitat de vida de les persones LGBT+:

(1) espai públic i mitjans de comunicació;
(2) socialització i sexili;
(3) atenció a la ciutadania i polítiques públiques;
(4) salut, i ,
(5) educació, lleure i esport.

La metodologia emprada per a realitzar l’anàlisi de les realitats LGBT+ de la Garrotxa ha consistit en dos grans blocs: la creació d’un grup motor, que ha funcionat durant 11 mesos, basat en una metodologia participativa (IAP), i la realització de 45 entrevistes a professionals, quadres polítics i persones LGBT+ de la comarca.
 
Seguint els eixos establerts a l’estudi, s’ha realitzat una anàlisi on destaquen les següents realitats, segons han detallat Muñoz i Langarita:
 

José Antonio Langarita i Tina Ruiz durant la presentació de la diagnosi. Foto: Xavier Borràs.


Espai públic (entenent tots els espais oberts de lliure circulació, així com també espais tancats, tant de titularitat pública (biblioteques, casals) i privada (bars, botigues). A la Garrotxa, es constata una manca de formació en quant als agents socials que actuen a l’espai públic. L’espai públic a la Garrotxa es presenta com un espai on no hi ha necessàriament una alta freqüència de violència greu, sinó més aviat de discursos i formes simbòliques de violència de baix calibre, i sobretot una gran falta de referents LGBT+.
 
Mitjans de comunicació locals. Es posa de manifest la importància que tenen els mitjans a l’hora de fer visibles les realitats LGBT+ i, per aquest motiu, se'n destaca, en general, les bones pràctiques. També es destaca el paper de les xarxes socials com un gran espai de transmissió d’informació, així com de socialització, per a les persones LGBT+ que les utilitzen, generalment les generacions més joves.
 
Socialització de les persones LGBT+. Hi ha activisme, el col·lectiu Alliberem-nos. Aquest espai concentra les activitats i les possibilitats de trobada on allò LGBT+ se situa al centre. A banda d’això, la resta dels espais de socialització són àmpliament heterocentrats i, per tant, les persones LGBT+ poden sentir-s’hi més o menys còmodes depenent de l’entorn concret. L’estudi afirma que a la Garrotxa la visibilitat LGTB+ és molt baixa i algunes famílies demanen als seus membres LGBT+ que no es mostrin obertament a la resta de la família o a l’entorn social en general. Es mostren aquí també algunes diferències generacionals rellevants.  
 
Atenció a la ciutadania i polítiques públiques. Aquest és un dels eixos que ha tingut més variabilitat interna. Per una banda, el Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Sexual i de Gènere (SAI) està molt ben considerat per part de les persones LGBT+ de la comarca, i les professionals del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa que hi estan relacionades tenen una alta formació.  
 
Salut. La diagnosi estableix que, en general, l’atenció a les persones LGTB+ és correcte, tot i que hi ha una falta generalitzada de formació en la matèria per part dels professionals de la salut.  

Educació, lleure i esport. En aquest sector l’estudi reflecteix un ampli ventall de situacions, marcats en alguns casos per la manca de formació i també, la manca de protocols d’intervenció en cas d’agressions LGBTfòbiques. Tanmateix, s’ha constatat l’alta predisposició dels professionals amb els que s’ha contactat per aprendre sobre la qüestió i millorar la seva tasca educativa, doncs queda palès que la discriminació LGTB+ no es visualitza com un problema.  
 

Coberta del report (cliqueu damunt la imatge per a descarregar-vos-el). Foto: @acciocomunitari.


A partir d’aquests resultats, s’ha elaborat una sèrie de recomanacions per a cada eix treballat. La tasca de reconeixement i valor que cal tirar endavant té implicacions en diferents àmbits, no solament en la diversitat sexual i de gènere, sinó també pel que fa a l’edat, l'origen, la capacitat i la racialització, entre altres aspectes.

Per aquesta raó, una de les principals conclusions de la diagnosi és treballar per a fer transversals les pràctiques, els discursos i les representacions que fomentin el benestar de les persones de tot l’espectre de la diversitat.

Tenint present aquest horitzó, s’ha exposat, també, que calen accions específiques i operatives que contribueixin a iniciar un procés de transformació comarcal, tot incloent la formació en els diversos àmbits i en diversos aspectes.  


 

 

Participació