02
de març
del
2021
Actualitzat
a les
11:37h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el el 19 i el 25 de febrer. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La velocitat de propagació (Rt) ja ha tornat a baixar per sota d'1 i aquest dilluns se situava en 0,96. El que fa pocs dies semblava una quarta onada imminent, sembla que per ara no arribarà, tot i que la millora de la situació és encara limitada i molt diferent a nivell territorial. De fet, encara hi ha la meitat de comarques amb una Rt per sobre d'1 i menys de la meitat han reduït el nombre de contagis l'última setmana. La diversitat territorial és molt elevada.
Malgrat tot, l'expansió de la variant britànica no ha impactat amb tanta força fins al moment, cosa que suposava un risc davant les dades recents. A més, per ara els hospitals se segueixen buidant i, en concret, les UCI se situen per ara en 533 llits ocupats, quasi 200 menys que en el pic de la tercera onada. El percentatge de positius es redueix fins al 5,15%, molt a prop del llindar del 5% desitjable, i el nombre de morts setmanals cau fins als 183, la quantitat més baixa des de l'octubre, gràcies a la vacuna en residències.
En concret, 20 comarques han reduït el nombre de contagis setmanals, entre el 19 i el 25 de febrer -últims dies amb dades consolidades-, mentre que 9 encara els han augmentat i a 13 s'han mantingut estables. La Cerdanya és on clarament han crescut més, ja que ara n'hi ha 108,8 més per 100.000 habitants, seguida de lluny per l'Alt Urgell (+62), la Conca de Barberà (+61,3) i el Pla de l'Estany (+57,3). Es tracta, en tot cas, de comarques poc poblades i amb pocs casos en termes absoluts, en tots ells menys de 50 a la setmana.
Per contra, el Pallars Sobirà és on més disminueixen els positius, 198,4 menys per 100.000 habitants. De fet, només s'hi han detectat dos en el període analitzat. També cau molt al Solsonès (-180,2), el Pla d'Urgell (-110,1) i, més lluny, l'Anoia (-58,5) i el Garraf (-50,6). A l'àmbit de les regions sanitàries, milloren dades pràcticament totes elles, especialment l'Alt Pirineu i Aran, que estava remuntant les setmanes anteriors.
Pel que fa a la incidència setmanal, la Ribera d'Ebre és la comarca amb menys contagis, tan sols 18,9 per cada 100.000 habitants o, en termes absoluts, quatre. També n'hi ha pocs al Montsià (ràtio de 19,2 i 13 en termes absoluts), així com al Priorat i el Pallars Sobirà (2 a cada lloc) i el Pallars Jussà (3). Entre comarques més poblades, també detecten ara pocs positius el Tarragonès (56,1 per 100.000 habitants), la Selva (69,8), el Baix Camp (71,9) i el Garraf (77,7).
El terç sud del país i, en concret, les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona és la zona amb menor incidència, per ara. En canvi, aquesta és força més elevada a l'Aran (789,4), perjudicada pel turisme massiu que hi va anar per Nadal, molt per davant de la Garrotxa (321,3), el Pla d'Urgell (271,2), la Cerdanya (263.4) i Osona (255,1), que se situen per darrere i també entre les que més positius detecten, com s'observa en el gràfic inferior.
En tot cas, la situació és encara molt complicada i només hi ha sis comarques i quatre ciutats sense risc elevat de rebrot, especialment el Priorat (34) i la Ribera d'Ebre (38), amb risc moderat, com el Montsià (60) i el Baix Ebre (67). El Pallars Jussà (72) i el Pallars Sobirà (88) tenen risc moderat-elevat, mentre que la resta de comarques ja superen els 100 punts del risc alt, essent el Tarragonès (115) la que s'hi acosta més.
En canvi, 23 de les 42 comarques i 42 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, sobretot a l'Aran (1.744). Per darrere, el risc més elevat és el de la Cerdanya (867), l'Alta Ribagorça (740), la Garrotxa (671), el Moianès (646), el Solsonès (605) i Osona (603).
Pel que fa a l'evolució dels contagis setmanals a nivell municipal, aquests se redueixen a 28 municipis de més de 20.000 habitants, augmenten a 17 i es mantenen a 17 més. On més cauen és a Sant Adrià del Besòs (-192,3 positius per 100.000 habitants), seguit d'Olesa de Montserrat (-116,2), el Masnou (-93,2) i Vilafranca del Penedès (-86,3), mentre que creixen especialment a Manlleu (+81,1), Lloret de Mar (+56,5), Sant Andreu de la Barca (+50,5), el Vendrell (+42,9) i Castelldefels (+41,6).
Tot i això, la ciutat amb una ràtio major de contagis setmanal és Olot (368,8 per 100.000 habitants), amb Manlleu (329), Montcada i Reixac (272,6), Castelldefels (218,8) i Vic (213,5) per darrere. Per contra, la incidència és baixa a Pineda de Mar (32,7), Castellar del Vallès (33,1), Valls (35,3), Amposta (41,5), Tarragona (42,2), Sitges (43,9) i Martorell (44,6).
La velocitat de propagació (Rt) ja ha tornat a baixar per sota d'1 i aquest dilluns se situava en 0,96. El que fa pocs dies semblava una quarta onada imminent, sembla que per ara no arribarà, tot i que la millora de la situació és encara limitada i molt diferent a nivell territorial. De fet, encara hi ha la meitat de comarques amb una Rt per sobre d'1 i menys de la meitat han reduït el nombre de contagis l'última setmana. La diversitat territorial és molt elevada.
Malgrat tot, l'expansió de la variant britànica no ha impactat amb tanta força fins al moment, cosa que suposava un risc davant les dades recents. A més, per ara els hospitals se segueixen buidant i, en concret, les UCI se situen per ara en 533 llits ocupats, quasi 200 menys que en el pic de la tercera onada. El percentatge de positius es redueix fins al 5,15%, molt a prop del llindar del 5% desitjable, i el nombre de morts setmanals cau fins als 183, la quantitat més baixa des de l'octubre, gràcies a la vacuna en residències.
En concret, 20 comarques han reduït el nombre de contagis setmanals, entre el 19 i el 25 de febrer -últims dies amb dades consolidades-, mentre que 9 encara els han augmentat i a 13 s'han mantingut estables. La Cerdanya és on clarament han crescut més, ja que ara n'hi ha 108,8 més per 100.000 habitants, seguida de lluny per l'Alt Urgell (+62), la Conca de Barberà (+61,3) i el Pla de l'Estany (+57,3). Es tracta, en tot cas, de comarques poc poblades i amb pocs casos en termes absoluts, en tots ells menys de 50 a la setmana.
Per contra, el Pallars Sobirà és on més disminueixen els positius, 198,4 menys per 100.000 habitants. De fet, només s'hi han detectat dos en el període analitzat. També cau molt al Solsonès (-180,2), el Pla d'Urgell (-110,1) i, més lluny, l'Anoia (-58,5) i el Garraf (-50,6). A l'àmbit de les regions sanitàries, milloren dades pràcticament totes elles, especialment l'Alt Pirineu i Aran, que estava remuntant les setmanes anteriors.
Pel que fa a la incidència setmanal, la Ribera d'Ebre és la comarca amb menys contagis, tan sols 18,9 per cada 100.000 habitants o, en termes absoluts, quatre. També n'hi ha pocs al Montsià (ràtio de 19,2 i 13 en termes absoluts), així com al Priorat i el Pallars Sobirà (2 a cada lloc) i el Pallars Jussà (3). Entre comarques més poblades, també detecten ara pocs positius el Tarragonès (56,1 per 100.000 habitants), la Selva (69,8), el Baix Camp (71,9) i el Garraf (77,7).
El terç sud del país i, en concret, les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona és la zona amb menor incidència, per ara. En canvi, aquesta és força més elevada a l'Aran (789,4), perjudicada pel turisme massiu que hi va anar per Nadal, molt per davant de la Garrotxa (321,3), el Pla d'Urgell (271,2), la Cerdanya (263.4) i Osona (255,1), que se situen per darrere i també entre les que més positius detecten, com s'observa en el gràfic inferior.
En tot cas, la situació és encara molt complicada i només hi ha sis comarques i quatre ciutats sense risc elevat de rebrot, especialment el Priorat (34) i la Ribera d'Ebre (38), amb risc moderat, com el Montsià (60) i el Baix Ebre (67). El Pallars Jussà (72) i el Pallars Sobirà (88) tenen risc moderat-elevat, mentre que la resta de comarques ja superen els 100 punts del risc alt, essent el Tarragonès (115) la que s'hi acosta més.
En canvi, 23 de les 42 comarques i 42 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, sobretot a l'Aran (1.744). Per darrere, el risc més elevat és el de la Cerdanya (867), l'Alta Ribagorça (740), la Garrotxa (671), el Moianès (646), el Solsonès (605) i Osona (603).
Pel que fa a l'evolució dels contagis setmanals a nivell municipal, aquests se redueixen a 28 municipis de més de 20.000 habitants, augmenten a 17 i es mantenen a 17 més. On més cauen és a Sant Adrià del Besòs (-192,3 positius per 100.000 habitants), seguit d'Olesa de Montserrat (-116,2), el Masnou (-93,2) i Vilafranca del Penedès (-86,3), mentre que creixen especialment a Manlleu (+81,1), Lloret de Mar (+56,5), Sant Andreu de la Barca (+50,5), el Vendrell (+42,9) i Castelldefels (+41,6).
Tot i això, la ciutat amb una ràtio major de contagis setmanal és Olot (368,8 per 100.000 habitants), amb Manlleu (329), Montcada i Reixac (272,6), Castelldefels (218,8) i Vic (213,5) per darrere. Per contra, la incidència és baixa a Pineda de Mar (32,7), Castellar del Vallès (33,1), Valls (35,3), Amposta (41,5), Tarragona (42,2), Sitges (43,9) i Martorell (44,6).