Gemma Geis: «Per a nosaltres l'únic pacte possible és amb forces independentistes»

Gemma Geis encapçala per segon cop la llista de Junts a les comarques gironines.

La candidata exigeix més compromís als altres partits independentistes i reivindica la seva habilitat per bastir ponts.

- Per què decideix repetir com a cap de llista per les comarques gironines?

- Decideixo repetir després d'un procés intern de pensar el que hem viscut aquests tres anys i també de veure i conèixer de prop quina és la situació del meu entorn, de les persones que formen part de la meva vida, ja siguin empreses o persones que coneixes. Tinc la voluntat de continuar treballant per les comarques gironines en un moment de molta dificultat. En aquests tres anys també hem defensat el que hem pogut, però ens ha faltat un cert acompanyament. Aquesta experiència d’aquests tres anys amb el president encara a l’exili o i els consellers a la presó creia que aquesta ocasió s’havia d’aprofitar per avançar cap a la independència del nostre país.

- Per què creu que l’independentisme arriba a aquestes eleccions amb tanta desunió, no només entre els diferents partits sinó dins l’espai polític que vostè representava, que acaba presentant-se amb tres partit diferents?

- Jo no representava cap espai polític, el que hi havia era un espai que va néixer el 20 de desembre que es va acabar de fer aquest estiu i crec que al final el que ha fet aquest espai és unir. Per exemple a la llista per Girona hi ha tant gent de Demòcrates (exUnió) com de Més (exsocialistes), és molt descentralitzada perquè sumem persones que poden ser més liberals amb persones d’esquerres. Ens trobem en un partit de país que prioritza el país i que ha anat sumant sensibilitats. Jo em sento molt còmoda amb aquesta suma que prioritza el país i té capacitat d’arribar a acords, de debatre i de fer polítiques.

- Jo em refereixo a que venim de la llista de Junts per Sí de 2015, que pràcticament aglutinava tot l’independentisme excepte la CUP, i arribem al 14-F amb Primàries, CUP, PdeCat, PNC, Junts, Esquerra… Què ha passat? 

- Crec que la repressió ha fet efecte i ha fet un impacte no previst per part de l’independentisme. Potser alguns s’ho han repensat. També hem de veure si tots els que esmentes són 100% independentistes, perquè potser tampoc no ho són. Crec que és legítim defensar posicions diferents. Però crec que per això van implantar la repressió. Per això van executar-la. Per crear por, per canviar estratègies. Per això el 14 de febrer és el nostre estadi natural: les urnes. Ells ens volen guanyar i nosaltres hem de mirar de buscar aliances i fer avançar el país.

- Serà molt difícil recosir aquesta unitat? L'endemà de les eleccions es poden trobar que per poder mantenir el Govern de la Generalitat s'hauran de seure un altre cop en una taula i arribar a acords.

- La política també són relacions humanes. Durant aquest temps hem discrepat moltíssim, però també mantenim ponts amb els altres partits. Això tampoc no ho hem d’amagar. La societat ens demana arribar a una estratègia compartida. El que sí que és veritat és que cadascú haurà d’avaluar què hi pot aportar. Tot plegat en un context on el govern d’Espanya aprova un decret sobre com s’han de gestionar els fons europeus amb l’abstenció de Vox. Vaig escoltar la ministra Calvo donant gràcies a Vox i em vaig quedat de pasta de moniato. Cadascú haurà d’avaluar quina és l’estratègia realista. Jo em sento molt còmoda formant part d’un espai que és la part cara de la negociació. Crec que ens van votar perquè ens mantinguéssim ferms, fent política però ferms i realment aconseguint quelcom per a les comarques gironines i per a l’economia del país.

- Si després del 14 de febrer se superen el 50% del vots independentistes ha d’haver-hi conseqüències polítiques immediates?

- Crec que si el 14 de febrer l’independentisme supera 50% dels vots primer hi haurà un gran missatge internacional positiu, perquè és quelcom que sempre ha estat sobre la taula. En segon lloc, és evident que ha d’haver-hi conseqüències. Quines conseqüències? El que he après en aquests tres anys és que només anant junts i amb unitat tenim força davant un estat repressor. La meva voluntat és sumar i pactar. Però és evident que hem d’avançar i jo ho posaré tot de la meva part per aconseguir-ho. El que no podem fer és retrocedir. Ja hem comprovat que que retrocedir davant la repressió no serveix. 
 
- S’ha retrocedit en aquests tres anys?

- Home, crec que hem debilitat molt les institucions. Crec que al Parlament de Catalunya i al Govern hi ha hagut moments d’extrema dificultat. No poder debatre en un Parlament, prohibir una moció en un Parlament per l’ús de determinades paraules o la no defensa dels drets dels diputats processats de rebel·lió suspesos, quan tothom sap que no han comès cap delicte de rebel·lió… Creure que no defensant això no t'atacaran més s’ha comprovat com a irreal. Una altra cosa és que després hagem de pactar, i quan tu pactes sempre hi ha posicionaments diferents i has de tenir cintura i t’has de moure. Aquí hi serem. El que és evident és que des de l’unitat és quan es construeix l’independentisme i s'avança. Podem fer lleis que posin el mirall davant l’estat espanyol i que més gent vegi que l’estat espanyol és caduc i que la República catalana té més oportunitats per viure millor i ser més feliç. Crec que aquí és on nosaltres hi hem de ser i hi serem.

- Esquerra vol arribar a través de la negociació i Junts a través de la ruptura. És una lectura massa simplista?

- Si la negociació és real hi serem, però ha de ser real, amb documents, amb propostes. El Parlament de Catalunya ha aprovat que hi hagués un mediador perquè veiem que l’estat espanyol no compleix mai res. Van dir que la gestió dels fons europeus seria descentralitzada i arriba l’hora i és centralitzada. Junts hi serà sempre en un procés de negociació si és real, si és efectiu, si hi ha una proposta sobre la taula. Ara bé, davant  l’estat espanyol ja soc rupturista. És un estat que no és demòcrata, on no pots defensar les teves idees, on cantes una cançó que dius que el rei és un lladre i te n’has d'anar al exili o entrar a la presó. És clar que sóc rupturista davant la vulneració dels drets fonamentals, davant un estat sense voluntat real de negociar res. Crec que després de l’1-O hem de ser molt més exigents. 

- Imagini que està en joc la Diputació de Girona. Pactaria vostè amb els socialistes per governar-la? 

- Ja sé per on va la pregunta. Jo vaig fixar la meva posició molt abans. Només heu de posar a Google “Gemma Geis pactes republicans” i veureu que el que m’agradaria és reconstruir tots els pactes republicans de tots els ajuntaments, i diputacions. Fem-ho, però fem-ho bé i des de la realitat del que expliquem també. A la Diputació de Girona no succeeix això. Però si hi ha una voluntat de revertir i de fer una estratègia conjunta doncs hi serem, només faltaria.

- Després del 14 de febrer, l’únic pacte possible és entre forces independentistes?

- Per a nosaltres, sí. Si nosaltres defensem avançar cap a la independència del nostre país és evident que només avancem amb la unitat de les forces independentistes. No hi ha una altra. Qualsevol proposta de suma, de construir una estratègia unitària, de buscar acords, nosaltres hi hem de ser i hi serem. Llavors t’has de moure. Però hem de voler construir aquesta estratègia i hem de voler realment anar junts, perquè mai no hem tingut tants vots independentistes a Madrid i mai no havien servit per tant poc. I això no pot ser. 

- Però ens podem trobar amb el mateix escenari després del 14 de febrer. Amb una distribució de forces independentistes més o menys semblant a l’actual.

- Nosaltres governarem amb els independentistes i és evident, nosaltres sí que no tenim opció. Els altres no ho sé. Jo puc parlar per Junts. Per nosaltres no hi ha cap altra opció que no sigui un govern independentista.

- I què s’ha de fer perquè no es produeixin les mateixes disfuncions que veiem ara?

- Crec que s’han de posar unes bases de què ha de ser el futur Govern, de què ha de ser el Parlament, pactar unes bases i complir-les. Sobretot complir-les.
 
- Fer zoom cap a les comarques gironines, que són les que vostè representarà a partir del 14 de febrer. Quines són les seves propostes per a la demarcació?

- Diguem-ne que són com tres calaixos. Un primer calaix d’infraestructures. Es demana molt la fibra òptica perquè dóna oportunitat a un arquitecte a instalElar-se en un poble, per exemple, i també a les empreses. També són bàsiques infraestructures com la C-32, la variant d’Olot, el desenvolupament de Rodalies a Ripoll, el tema de l’aeroport. Hi ha un projecte d’infraestructura important, el port internacional de Palamós, que és una demanda que ens ha d’ajudar també a reactivar molt el sector.

Després hi hauria el paquet dels serveis públics. S’ha d’executar el Trueta, s’ha de tornar a fer forta l’atenció primària, els hospitals comarcals s’han de descentralitzar més, s’han de fer polítiques davant la flagrant preocupació del jovent i l’habitatge. Per tant, ocupació, jovent i habitatge i polítiques són de reactivació econòmica per reduir l’atur. Finalment, s’ha de governar molt més des de la proximitat. Cal reconèixer la diversitat del país i la diversitat de les pròpies comarques gironines. A vegades parlem molt de la descentralització de Barcelona però les comarques gironines són molt diverses. I sobretot escoltar molt i concertar des de les entitats i el sectors, que les propostes vinguin de baix a dalt. 

- Hi ha una previsió d’una alta abstenció en aquestes eleccions per diferents motius: independentistes emprenyats que diuen “ja us ho fareu” i gent que li farà por anar a votar per la pandèmia… Què li diu a aquesta gent que potser estan considerant quedar-se a casa.

- Doncs que aquest repte del 50% és important, que la primera emprenyada potser soc jo, perquè vaig entrar al Parlament el 21-D i m’he trobat en una situació en la que soc la primera que assumeixo la autocrítica. Però també sé que és el que volen. La repressió vol aquest efecte. No ens podem rendir. A vegades ens hem trobat amb situacions complicades però som aquí i això ens ha de servir per saber quines són les nostres mancances i les nostres fortaleses. I sobre la por d’anar a votar per la pandèmia, farem una campanya molt responsable, molt telemàtica i amb totes les mesures per als membres de la mesa. Jo vaig defensar el vot electrònic en el Parlament i vaig estar molt sola.