Variant d'Olot

La CUP i En Comú Podem arremeten contra el manifest d'EURAM per les variants

Totes dues forces coincideixen en la manca de respecte per les declaracions d'Òscar Rodríguez a Olot i en la necessitat d'un Pla de mobilitat per a tota la Garrotxa

per Xavier Borràs , Olot, 21 de gener de 2021 a les 11:12 |
La variant d'Olot projecta fins a 10 carrils a l'enllaç nord. | Arxiu NG.
Les posicions polítiques pel que fa a les variants d'Olot i les Preses-la Vall d'en Bas s'endureixen després que aquest dimarts, durant la presentació d'un manifest d'empresaris garrotxins a favor d'aquestes infraestructures, Òscar Rodríguez (president del Cercle EURAM) qualifiqués de "negacionistes" els qui defensen una altra manera d'escometre la mobilitat del trànsit comarcal.


Just avui, que el ple municipial de l'Ajuntament d'Olot abordarà una moció del Cercle EURAM sobre la variant d'Olot, la CUP Olot i Olot En Comú Podem han fet públics sengles comunicats de rebuig a les declaracions i plantejaments explicitats en el manifest empresarial i han coincidit a exigir la confecció d'un Pla de mobilitat comarcal. Igualment, totes dues formacions polítiques consideren les declaracions d'Òscar Rodríguez fora de lloc.

En el seu comunicat, la CUP afirma que "titllar de negacionistes o conservadoristes a qui pretén defensar el territori i la seva integritat mediambiental és, com a mínim, un insult a generacions i generacions de persones que s’han dedicat en cos i ànima a preservar el patrimoni natural de la comarca, ja sigui treballant la terra o gestionant-la".


Per la seva banda, Olot En Comú Podem creu que desqualificar com a “grupuscles negacionistes” entitats com Salvem les Valls, o el Consell de Protecció de la Natura, màxim organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i a grups polítics "que simplement estan manifestant una crítica constructiva al tipus de variant que s’està dissenyant o llançar velades amenaces de 'deslocalitzacions' empresarials demostra uns trets poc democràtics que en una societat lliure i progressista no son acceptables".

També, les dues formacions polítiques s'avenen en diversos punts dels respectius comunicats pel que fa a la sobredimensió de la variant d'Olot i a promoure, sical, tot el projecte –inclosa la variant de les Preses-la Vall d'en Bas– amb un carril per banda, però amb un previ Pla de mobilitat comarcal.


Els cupaires olotins defensen aquest Pla de mobilitat, que fins i tot faria innecessària la variant, perquè "només el 10% dels vehicles que circulen per l'avinguda Sant Jordi tenen origen i destí fora de la comarca, el que implica que el 90% és mobilitat interna", segons les dades que s’extreuen dels lectors de matrícules instal·lats a Bracons, a la C-63, a la carretera de la Canya, a Begudà, a l’avinguda Santa Coloma i a la C-152 (xifres són de l’any 2019, recollides pel departament de Territori, que formen part de l’estudi de trànsit de la variant d’Olot).

Per als Comuns, aquest Pla de mobilitat comarcal cal que plantegi "la reducció del trànsit motoritzat, la descarbonització, la pacificació de carrers, la promoció del caminar i anar amb bicicleta, la reducció de la contaminació i el respecte als límits que imposa viure dins un Parc Natural". Per a Olot en Comú Podem, no és viable a la capital de la Garrotxa "una autovia amb trams de 8 carrils que convertirien les entrades d’Olot en un mala imitació de Los Angeles. El consens per aquest projecte de ciutat saludable és possible, tant amb els veïns de l’avinguda Sant Jordi, com amb els de tota la ciutat".

Pel que fa a la moció que presenta pel Cercle EURAM en el ple telemàtic d'aquest vespre, resta clar que la CUP Olot hi votarà en contra –els Comuns no tenen representació en aquest mandat municipal–, i, possiblement el PSC i l'equip de govern de JxCat, amb majoria absoluta, hi votaran a favor. La incògnita, però, se centra a veure quina serà la posició d'ERC, principal grup a l'oposició, que en moltes ocasions s'ha mostrat contrari a la sobredimensió de la variant i, com la CUP Olot, a la "severa" afectació al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, tal com s'assenyala en els propis estudis d'impacte ambiental fets públics.
 

 

Participació