Consorci d'Acció Social de la Garrotxa

El Pla per a la inclusió i la cohesió social d’Olot 2013-2019 assoleix un terç dels objectius marcats

L'avaluació presentada aquest dimarts a la Sala El Torín conclou que la capital de la Garrotxa no ha patit episodis significatius de deteriorament de la convivència, tot i haver-hi un 5% de població exclosa i vulnerable

per Xavier Borràs , Olot, 16 de desembre de 2020 a les 13:24 |
El document d'avaluació del Pla s'ha presentat a la Sala El Torín. | @olotuit.
Aquest dimarts al vespre s'ha presentat a la Sala El Torín d'Olot el resultat final, en forma de document, de l'avaluació del Pla per a la inclusió i la cohesió social d’Olot 2013-2019, l'objectiu del qual –aprovat en ple el febrer de 2013– ha estat planificar accions i dibuixar horitzons de futur per a reduir la improvisació i definir una estratègia conjunta de ciutat amb el màxim nombre d’àrees de l’Ajuntament, institucions i entitats.

A tall de resum de l'extens document presentat –elaborat per Xavier Casademont i Maria Aulinas, del Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona– es pot afirmar que:


• el percentatge mitjà d’objectius assolits és del 33%, es a dir, que 1 de cada 3 objectius s’assoleix anualment;
• s'identifica un 5% de la població en situació d’exclusió i vulnerabilitat, mentre que un altre 5% es considera en risc de caure-hi;

• Olot no ha patit episodis significatius de deteriorament de la convivència ni la cohesió social, ans al contrari
• les opinions dels representants dels grups polítics de l’oposició rebel·len desconeixement i un cert fracàs en relació amb els objectius de la comissió política del Pla;

• en cas que s’aposti per elaborar un pla nou, i a partir d’algunes de les conclusions extretes en aquesta avaluació, es presenten algunes reflexions perquè puguin ser preses en consideració.

Línies estratègiques

Les línies estratègiques del Pla, per recordar-les i facilitar-ne la comprensió, han estat:

1.    Incorporar les polítiques d’inclusió i cohesió social com un element transversal de l’actuació política municipal.
2.    Identificar i difondre els factors que faciliten la inclusió i la cohesió social dels ciutadans, per poder-hi intervenir.
3.    Promoure, impulsar i reconèixer el valor de la inclusió i la cohesió social.
4.    Acollir, des dels diferents àmbits, totes les persones que arribin de nou a Olot.
5.    Promoure accions per a la convivència i interrelació ciutadana.
6.    Fomentar la resolució positiva dels conflictes.
7.    Garantir unes condicions adequades en tots els barris de la ciutat per a la millora de la qualitat de vida i la cohesió social.
8.    Promoure noves formes i perfils de participació i col·laboració social.
9.    Sensibilitzar el conjunt de la població sobre la inclusió i la cohesió social.
 

Coberta del document d'avaluació del Pla. Foto: @acciocomunitari.


Olot és considera com una ciutat que històricament ha gaudit d’equilibri social i d’una bona convivència ciutadana, tal com va afirmar ahir el batlle, Pep Berga, acompanyat d'Anna Casamitjana, coordinadora del Servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

Aquesta realitat social no ha estat fruït de la casualitat sinó que, en bona part, s’explica per l’acció conjunta dels responsables polítics, tècnics i la societat civil olotina. El Pla pretenia seguir en aquesta línia de treball, però disposant d’un full de ruta que unifiqués l’actuació, fixés una determinada manera de fer i ajudés a reforçar aliances entre tots els agents implicats. Unes aliances i col·laboracions que, en moments com l’actual, són imprescindibles.  
 
El 2019 va finalitzar el Pla i durant aquest 2020 des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa s’ha impulsat l’avaluació dels resultats i l’impacte a través de l’anàlisi de documentació, però també a través d’entrevistes i grups de discussió amb diferents professionals, entitats i persones de la societat olotina.  L’avaluació, que han realitzat des de la Universitat de Girona, s’ha recollit en un document que es presentarà avui, dimarts 15 de desembre a les 18h de la tarda en un acte obert a tothom a la sala Torín.
 
Sense deteriorament de la convivència

El documents conclou que tot i ser conscients, com es deia anteriorment, d’un percentatge de la població que viu en condicions de pobresa i exclusió cronificades, Olot no ha patit episodis significatius de deteriorament de la convivència ni la cohesió social, ans al contrari.

Es fa difícil saber objectivament fins a quin punt aquesta realitat ha estat conseqüència de les accions i els resultats del Pla. Probablement ha estat el resultat de múltiples situacions i casuístiques, algunes atribuïdes a les polítiques públiques, altres a les accions de les entitats i
de persones a títol individual.

Malgrat les dificultats metodològiques per avaluar un pla com aquest i determinar la seva incidència real, de l'anàlisi destaca que, durant aquests anys, no només s’ha treballat molt, ja que s’han desenvolupat centenars de projectes, serveis i intervencions diverses, sinó que, gràcies a això, Olot és avui una societat més igualitària, més cohesionada, inclusiva, solidària, cooperativa, acollidora, entre d’altres.

Els reptes arran de la Covid

Malgrat les incerteses, les pors, el dolor i els neguits de moments de canvi de paradigma com l’actual –amb la irrupció de les mesures imposades arran de la pandèmia–, les societats, amb les institucions públiques al capdavant, però amb la societat civil al seu costat, "hauran
de ser capaces de repensar-se i donar el millor de si perquè les conseqüències d’una crisi tan dura com aquesta no desemboquin en societats més desiguals i individualistes, sinó que afavoreixin l’esclat de respostes col·lectives, que situïn les persones, el bé comú i el seu entorn al centre, i que solidifiquin en projectes col·lectius justos i inclusius", conclou el document d'avaluació.

S'espera, doncs, que l’experiència acumulada per la ciutat d’Olot en les polítiques d’inclusió i cohesió social en els darrers anys es canalitzin positivament en noves estratègies que s’adaptin als reptes del segle XXI. "Vistos els antecedents, estem convençuts que així serà", reblen.

 

 

Participació