25
de novembre
del
2020
El confinament va disparar els casos de violència masclista a les llars. Així ho apunta el registre de trucades al telèfon d'atenció contra violència masclista (900 900 120), que també assenyala que la situació no es va normalitzar amb l'aixecament de les restriccions de la primera onada, a mitjans de juny, sinó que no va assolir nivells d'activitat similars a anys anteriors fins a l'agost, al cap d'algunes setmanes més de dificultat per a les víctimes. Entre el 15 de març -inici del confinament- i el 31 d'octubre, aquest número ha atès 10.698 trucades, un 57,1% més que en el mateix període del 2019.
Els mesos de més activitat van ser l'abril i el maig, amb més de 1.800 trucades mensuals o, el que és el mateix, a l'entorn de 60 diàries. Tal com s'observa en el gràfic superior, rarament s'assoleixen les 1.000 trucades mensuals, un llindar que, aquest 2020, s'ha superat cada mes excepte el gener i el febrer i, des de l'esclat de la pandèmia, només l'octubre, amb tot just 985. En les properes setmanes, però, es podrà comprovar si restriccions com el confinament municipal de cap de setmana o el toc de queda nocturn tornen a fer incrementar la violència masclista i, per tant, el nombre de trucades.
L'Institut Català de les Dones ja va alertar, durant les primeres setmanes de confinament, que la situació de les víctimes de violència masclista era especialment dura perquè a l'estrès que pateixen habitualment se suma "la impossibilitat de relacionar-se amb altres persones i les dificultats de demanar ajuda", a causa de les limitacions de mobilitat. Unes restriccions que van provocar que la línia telefònica de suport incrementés l'activitat, a banda del servei de suport per WhatsApp que es va habilitar des del mes de març.
L'origen de les trucades, però, varia en funció del territori. Atenent a les que, segons les dades, provenien explícitament per casos de violència masclista, les comarques amb majors ràtios d'activitat són el Tarragonès (32,5 trucades per cada 10.000 dones, des del 15 de març), el Barcelonès (30,9), el Gironès (25,6) i el Segrià (24,6). Més enllà de les comarques on hi ha les capitals de demarcació, la ràtio d'activitat és major a la regió metropolitana de Barcelona, mentre que no s'ha fet cap trucada des del Priorat, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, en aquest període, tal com es pot comprovar en el mapa següent.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre les trucades al telèfon contra la violència masclista del període entre el 15 de març i el 31 d'octubre de 2019 i 2020: el número de trucades sobre violència masclista ateses, el percentatge sobre el total que representen, l'evolució d'un any al següent, la ràtio de trucades per cada 10.000 dones per al 2020 i la quantitat de dones que hi viuen. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Pel que fa a l'evolució entre el període analitzat del 2019 i 2020, a la Conca de Barberà és on ha crescut més l'activitat, però és que l'any passat hi va haver només una trucada al telèfon contra la violència masclista i aquest any se n'han fet 11. Entre aquelles comarques on s'han produït més d'un centenar de trucades, aquestes han augmentat sobretot al Segrià (un 86% més), el Bages (+81,1%), el Baix Llobregat (+73,3%), el Vallès Occidental (+66,1%) i el Maresme (+62,5%).
Malgrat tot, l'increment de les trucades al telèfon de suport no s'ha traduït en un augment de l'activitat dels Mossos d'Esquadra, a causa de l'aïllament i les dificultats per dirigir-s'hi. En el segon i tercer trimestre de 2020, les dones ateses per aquesta qüestió per la policia catalana van caure de 9.634 a 9.381, respecte el mateix període de 2019. Les víctimes de violència masclista en l'àmbit familiar van créixer de 1.791 a 1.908, però en l'àmbit de la parella es va reduir de 6.975 a 6.857 i, en l'àmbit social-comunitari -violència sexual, sobretot-, de 868 a 616. La meitat d'aquestes últimes tenia 20 anys o menys.
Quin és el perfil de la usuària del telèfon contra la violència masclista? El grup d'edat més habitual és el de dones d'entre 31 i 40 anys, tot i que quasi el sis de cada deu tenen 40 anys o menys. En la majoria dels casos, a més, l'agressor és la parella o exparella i la víctima conviu amb ell, i en gairebé el 40% de les consultes, la víctimes és econòmicament dependent i ha patit violència física. Les següents dades serveixen per fer un perfil de la usuària del servei, atenent a les dades d'entre el 15 de març i el 31 d'octubre en trucades explícitament sobre violències masclistes:
Els mesos de més activitat van ser l'abril i el maig, amb més de 1.800 trucades mensuals o, el que és el mateix, a l'entorn de 60 diàries. Tal com s'observa en el gràfic superior, rarament s'assoleixen les 1.000 trucades mensuals, un llindar que, aquest 2020, s'ha superat cada mes excepte el gener i el febrer i, des de l'esclat de la pandèmia, només l'octubre, amb tot just 985. En les properes setmanes, però, es podrà comprovar si restriccions com el confinament municipal de cap de setmana o el toc de queda nocturn tornen a fer incrementar la violència masclista i, per tant, el nombre de trucades.
L'Institut Català de les Dones ja va alertar, durant les primeres setmanes de confinament, que la situació de les víctimes de violència masclista era especialment dura perquè a l'estrès que pateixen habitualment se suma "la impossibilitat de relacionar-se amb altres persones i les dificultats de demanar ajuda", a causa de les limitacions de mobilitat. Unes restriccions que van provocar que la línia telefònica de suport incrementés l'activitat, a banda del servei de suport per WhatsApp que es va habilitar des del mes de març.
L'origen de les trucades, però, varia en funció del territori. Atenent a les que, segons les dades, provenien explícitament per casos de violència masclista, les comarques amb majors ràtios d'activitat són el Tarragonès (32,5 trucades per cada 10.000 dones, des del 15 de març), el Barcelonès (30,9), el Gironès (25,6) i el Segrià (24,6). Més enllà de les comarques on hi ha les capitals de demarcació, la ràtio d'activitat és major a la regió metropolitana de Barcelona, mentre que no s'ha fet cap trucada des del Priorat, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça, en aquest període, tal com es pot comprovar en el mapa següent.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre les trucades al telèfon contra la violència masclista del període entre el 15 de març i el 31 d'octubre de 2019 i 2020: el número de trucades sobre violència masclista ateses, el percentatge sobre el total que representen, l'evolució d'un any al següent, la ràtio de trucades per cada 10.000 dones per al 2020 i la quantitat de dones que hi viuen. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Pel que fa a l'evolució entre el període analitzat del 2019 i 2020, a la Conca de Barberà és on ha crescut més l'activitat, però és que l'any passat hi va haver només una trucada al telèfon contra la violència masclista i aquest any se n'han fet 11. Entre aquelles comarques on s'han produït més d'un centenar de trucades, aquestes han augmentat sobretot al Segrià (un 86% més), el Bages (+81,1%), el Baix Llobregat (+73,3%), el Vallès Occidental (+66,1%) i el Maresme (+62,5%).
Malgrat tot, l'increment de les trucades al telèfon de suport no s'ha traduït en un augment de l'activitat dels Mossos d'Esquadra, a causa de l'aïllament i les dificultats per dirigir-s'hi. En el segon i tercer trimestre de 2020, les dones ateses per aquesta qüestió per la policia catalana van caure de 9.634 a 9.381, respecte el mateix període de 2019. Les víctimes de violència masclista en l'àmbit familiar van créixer de 1.791 a 1.908, però en l'àmbit de la parella es va reduir de 6.975 a 6.857 i, en l'àmbit social-comunitari -violència sexual, sobretot-, de 868 a 616. La meitat d'aquestes últimes tenia 20 anys o menys.
Quin és el perfil de la usuària del telèfon contra la violència masclista? El grup d'edat més habitual és el de dones d'entre 31 i 40 anys, tot i que quasi el sis de cada deu tenen 40 anys o menys. En la majoria dels casos, a més, l'agressor és la parella o exparella i la víctima conviu amb ell, i en gairebé el 40% de les consultes, la víctimes és econòmicament dependent i ha patit violència física. Les següents dades serveixen per fer un perfil de la usuària del servei, atenent a les dades d'entre el 15 de març i el 31 d'octubre en trucades explícitament sobre violències masclistes:
42,4%té entre 31 i 40 anys
El principal grup d'edat d'usuàries és d'entre 31 i 40 anys (42,4%), seguit del d'entre 41 i 50 (26,9%) i el d'entre 18 i 30 anys (14,8%). En un 76,4% dels casos, va trucar la pròpia afectada i en un 21%, un familiar o persona propera. En un 2%, es tracta d'una dona sense permís de residència ni treball, amb les dificultats afegides que això comporta.
37,8%dependents econòmicament
Més d'un terç de les víctimes que van trucar no gaudeixen de recursos suficients per ser econòmicament independents. Un 40,4% viu amb parella i amb fills i en un 18%, amb parella i sense fills, mentre que un 16,9% viu només amb els fills, un 17,1% viu sola i un 7,6%, amb altres familiars. En un 32,9% dels casos es tracta de dones casades i, en un 24,7%, tenen parelles de fet, per bé que un 20,2% més estan separades, un 16,9% són solteres i un 4,4%, divorciades.
54,5%conviu amb l'agressor
Més de la meitat de les víctimes conviu amb el seu agressor, el qual, en un 64,1% dels casos, és la parella i en un 31,1%, l'exparella, tot i que també, en un 2,2%, ho són els fills, en un 1,1%, el pare, i en un 0,7%, el germà. En el cas de les parelles i exparelles, un 7,8% de les relacions són d'un any o menys; un 33% són d'entre un i cinc anys; el 32%, d'entre 6 i 10 anys; el 16,8%, d'entre 10 i 20 anys; i el 10,4% restant, de més de 20 anys. Tot i que la majoria d'agressions són en l'àmbit de la parella (92,2%), també n'hi ha hagut en la família (4,7%), la comunitat (2,7%) o la feina (0,3%).
39,6%ha patit violència física
La violència psicològica, en un 97,5% dels casos, és la més comuna que han patit les víctimes usuàries del telèfon de suport, però un 39,6% també ha patit violència física. A banda, un 9,6% ha rebut violència de caràcter econòmic i un altre 3,3%, de tipus sexual.