Recerca alimentària

El cultiu dels bolets de soca autòctons serà aviat una realitat

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha desenvolupat mètodes de producció i sistemes de cultiu i ja està en disposició de produir-ne quatre espècies

per NacióGarrotxa , Olot, 16 de novembre de 2020 a les 10:30 |
Els pollancrons («Ciclocybe aegerita»), aquí en plena natura, podran ser cultivats. | Foto: Montserrat Escayola.
Cultivar el pollancró autòcton (Ciclocybe aegerita), de què fins ara es cultivaven només varietats foranes, així com el fetge de vaca (Fistulina hepàtica), la sabatera de faig (Meripilus iganteus) o el bolet de noguer (Polyporus squamosus) –espècies conegudes com a comestibles, però no comercialitzades com a bolets cultivats―  ja és possible gràcies a un grup operatiu en què ha participat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

L’objectiu del projecte és obtenir una varietat de bolets lignícoles comestibles originaris dels nostres boscos i establir-ne les condicions de cultiu més adients. A la natura són bolets estacionals, principalment de tardor. Cultivats en condicions controlades i com a nova alternativa agrícola, es podria abastir el mercat tot l’any amb un producte d’alta qualitat, disminuiria la pressió sobre les poblacions naturals dels nostres boscos i es potenciaria el sector forestal ja que es donaria valor a la fusta petita, ara sense sortida comercial.

 

El fetge de vaca («Fistulina hepàtica») també es podrà cultivar. Foto: Joan Pera.


Iniciat al novembre de 2019, el projecte va començar amb una prospecció de camp i una recol·lecció de bolets lignícoles dels boscos, seguint una llista de potencials candidats. Aquesta tasca la va liderar la Societat Catalana de Micologia. A partir d’exemplars recollits al bosc, els investigadors de l’IRTA van fer l’aïllament en cultiu pur de les diferents soques de bolets lignícoles.


"Actualment, es treballa amb una setantena de soques de deu espècies diferents de bolets lignícoles, que han estat aïllades", explica Joan Pera, investigador del Programa de protecció vegetal sostenible de l’IRTA.  "S’han desenvolupat mètodes de producció d’inòcul (llavor) i s’estan establint els sistemes de cultiu per a cada espècie i soca", afegeix l’investigador.

Per al cultiu de totes aquestes espècies de fongs lignícoles s’utilitza un substrat a base d’esmicolats i serradures de fusta de diferents arbres i arbusts, provinents de la indústria forestal. En aquest aspecte, ha estat determinant la col·laboració del Gremi de Fusta i Moble. A més, del residu del conreu dels bolets –el substrat on ha crescut el miceli del fong– se’n produeix un compost d’alta qualitat per a l’agricultura i la jardineria, la qual cosa tanca el cercle d’aquest sistema productiu i el fa més sostenible.

 

El bolet de noguer («Polyporus squamosus»). Foto: Joan Pera.


Catalunya és un país amb forta implantació i tradició micològica. Actualment, però, la major part del cultiu de bolets de fusta, de soca, gírgoles o lignícoles –que és tot el ventall de noms genèrics que reben els bolets que creixen sobre la fusta i els troncs dels arbres–, se centra en poques espècies que provenen, majoritàriament, de la tradició asiàtica.

En els darrers anys, el consum de bolets no ha parat d’augmentar, tant a Catalunya com al conjunt d’Europa. Els bolets lignícoles, a més de les seves propietats gastronòmiques, en tenen moltes altres de saludables, entre les quals destaquen el seu paper de reguladors de la flora intestinal i com a potenciadors de la immunitat.

El projecte compta també amb la col·laboració de cuiners de renom, que tractaran els aspectes culinari i gastronòmic dels bolets lignícoles.

Un projecte amb un vessant social

TEB Verd, que lidera el projecte, és una cooperativa sense ànim de lucre que comercialitza els seus productes sota la marca Bolet Ben Fet. És un centre de treball especial que dona feina a persones amb discapacitats. "La nostra cooperativa disposa d’una granja de cultiu ecològic de bolets que volem potenciar", assenyala Carles Díaz, director de Bolet Ben fet. "Creiem que estem en el bon camí, tant pel que fa al conreu futur de bolets lignícoles com pel mercat potencial i el futur consumidor que, a casa nostra, ja té tradició de consumir bolets i que està disposat a tastar noves sensacions i experiències boletaires", comenta.

Per a la realització d’aquest projecte pilot innovador, finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya i per l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles, es va constituir un Grup Operatiu liderat per l’empresa Bolet Ben Fet (TEB Verd SCCL), en què participen Bolets de Soca (Tresseras Multimèdia SL), la Societat Catalana de Micologia, el Gremi Fusta i Moble i l'IRTA; també hi col·laboren investigadors de la Universitat de Barcelona (UB).

 

Participació