10
de novembre
del
2020
La situació respecte la pandèmia millora els darrers dies i, malgrat que els hospitals no s'han començat a buidar i que el risc de rebrot encara és molt elevat pràcticament arreu del país, aquest ha caigut durant l'última setmana de forma molt generalitzada. La velocitat de propagació, mesurada amb la Rt, ja és menor a 1 a 26 de les 42 comarques i a 36 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants i ja es comença a notar una reducció de la incidència setmanal. Això es tradueix en un menor risc de rebrot al 71,4% de comarques i el 80,6% de ciutats.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Calafell, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Vilafant i Vila-Seca).
Malgrat tot, la situació encara és greu i en tots els municipis analitzats el risc de rebrot és molt alt, superior als 200 punts, com en 40 de les 42 comarques. Tot això amb dades del 5 de novembre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. En l'última setmana, la comarca que ha reduït més el risc de rebrot, com es pot veure en el mapa superior ha tornat a ser el Moianès (-718 punts menys de l'índex EPG), seguida del Berguedà (-588), l'Alt Camp (-424), el Montsià (-391), el Priorat (-388), el Baix Ebre (-385) i la Terra Alta (-375).
En total, el risc de rebrot ha caigut a 30 comarques i ha crescut a vuit, mentre que quatre l'han mantingut estable. Allà on més ha empitjorat és a l'Aran (+560), per davant de la Segarra (+487), el Solsonès (+370) i la Cerdanya (+359). En el mateix període, la Rt s'ha reduït en 33 comarques i només ha seguit augmentant a nou, mentre que ja és molt baixa a l'Alta Ribagorça (0,43), les Garrigues (0,55), el Moianès (0,73), la Terra Alta (0,73), la Selva (0,75) i el Ripollès (0,79).
En tot cas, hi ha fins a cinc comarques on el risc de rebrot supera els 1.000 punts -deu cops més que el llindar del risc alt-: la Segarra (1.418), Osona (1.271), Berguedà (1.229), Solsonès (1.045) i Pla de l'Estany (1.045). L'Alta Ribagorça, on només s'ha detectat un positiu l'última setmana, és l'única comarca amb el risc de rebrot baix, mentre que al Pallars Jussà és alt (165), però encara per sota de 200. Superen aquest llindar, per la franja baixa, les Garrigues (299), la Terra Alta (303), el Priorat (361) o l'Anoia (393).
Si es posa el focus en els municipis, la situació també ha millorat en l'última setmana, caient el risc de rebrot a 50 ciutats, mentre que tan sols ha crescut a 11 i en una s'ha mantingut estable. El descens ha estat especialment notable a Castellar del Vallès (-628), Amposta (-624) i Valls (-605), però també a Sant Joan Despí (-457), Esparreguera (-449), Mataró (-422), Palafrugell (-407) o Terrassa (-407). Quant a la Rt, s'ha reduït a 47 municipis de més de 20.000 habitants i només ha crescut a 15, essent molt baixa a Castellar del Vallès (0,65), Vilassar de Mar (0,7), Sant Joan Despí (0,74) o Esparreguera (0,75), alguns dels municipis on el risc de rebrot cau més.
Tot i això, aquest risc és encara molt elevat a 62 municipis d'aquesta grandària, superant en tots ells els 300 punts, especialment a Vic (1.673), Palafrugell (1.625), Martorell (1.529), Salt (1.407), Mollet del Vallès (1.249), Figueres (1.218) o Manlleu (1.215). Fins a 13 ciutats superen els 1.000 punts, però la pandèmia està més controlada a Vilassar de Mar (337), Sitges (361), Igualada (362), Lloret de Mar (400), Valls (433), Olesa de Montserrat (433) o Sant Joan Despí (445).