23
d'octubre
del
2020
El Govern demanarà l'estat d'alarma al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per poder aplicar un toc de queda "nocturn" amb "comandament únic" des de Catalunya. Es posarà en pràctica de "forma immediata", un cop l'Estat ho autoritzi. L'executiu pretén gestionar des de la Generalitat les mesures restrictives necessàries per combatre la segona onada del coronavirus, tal com s'ha establert en la reunió extraordinària d'aquest divendres a la tarda a Palau. En la roda de premsa posterior a la reunió, el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, ha concretat que el tancament de bars i restaurants continua vigent.
Aragonès, que ha informat que tant Sánchez com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, han resposta de forma "positiva" a les exigències de la Generalitat, ha recalcat que les restriccions a la restauració estaven pensades per 15 dies de durada. De moment, aquest termini no s'alterarà. El vicepresident, però, ha apuntat que les decisions que es prenguin a partir d'ara -també en aquest sector- es basaran en criteris sanitaris, en primer terme, i també polítics.
Diverses fonts del Govern consultades per NacióDigital apunten que hi ha hagut consens i una "idea clara" al consell executiu per demanar l'estat d'alarma. L'executiu vol disposar de l'eina jurídica per decidir com actuar des de Catalunya, amb el toc de queda i les restriccions.
En les últimes hores alguns consellers de JxCat han vinculat l'aplicació del toc de queda amb una eventual reobertura de bars i restaurants. El titular d'Empresa, Ramon Tremosa, ha estat l'últim a verbalitzar-ho, amb la referència del model francès. El conseller d'Interior, Miquel Samper, va apuntar aquesta possibilitat aquest dijous.
El debat ha sobrevolat la reunió, però les diverses fonts de l'executiu consultades per NacióDigital remarquen la unitat amb què s'han pres les mesures. "Tothom coneix la situació i tothom ha arribat a Govern amb la idea clara", apunten veus governamentals.
"Es tracta de tenir l'eina per modular la restricció de drets i que la Generalitat pugui decidir de quina forma gradual aplicar-les", assenyala una altra font del Govern.
Catalunya se suma així a les peticions d'altres autonomies al govern espanyol per aplicar l'estat d'alarma. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha sol·licitat que l'executiu de Sánchez decreti aquest mecanisme extraordinari i en cedeixi la gestió a les autonomies. Els governs d'Astúries i Extremadura també han fet anuncis similars.
Sánchez ha expressat aquest migdia que la Moncloa no descarta aplicar l'estat d'alarma, però que només quan una comunitat assoleixi un nivell d'alerta "extrema" podria requerir d'aquest mecanisme extraordinari. Ho ha afirmat en una compareixença en què ha advertit que "la situació és greu".
La declaració de l'estat d'alarma territorialitzat permetria a les comunitats prescindir de l'autorització judicial per aprovar mesures restrictives de drets fonamentals, com ara el toc de queda nocturn, una mesura decretada pel govern andalús per a Granada i que la Generalitat Valenciana es prepara per aprovar en les pròximes hores per a tot el País Valencià.
L'estat d'alarma també permet realitzar confinaments perimetrals, si bé aquesta opció ara per ara no està sobre la taula a Catalunya, segons ha indicat aquest matí la consellera de Salut, Alba Vergès. El Govern va decretar a l'estiu un tancament de la comarca del Segrià, i va haver de rebre autorització del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un eventual nou tancament perimetral d'una zona no necessitaria l'aval de la Justícia si la Moncloa aprovés el mecanisme extraordinari.
L'únic cas en què el govern espanyol ha aplicat fins ara un estat d'alarma per a una comunitat ha estat a Madrid. Després de dies d'estira-i-arronsa amb el govern d'Isabel Díaz-Ayuso, l'executiu de Sánchez va decretar el tancament de la ciutat de Madrid durant quinze dies, un període que finalitza aquest dissabte al migdia. Llevat de canvis d'última hora, l'executiu de Sánchez no demanarà una pròrroga de l'estat d'alarma en aquesta comunitat.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha sostingut aquest divendres que no és necessari l'estat d'alarma perquè les comunitats decretin tocs de queda. Ara fa tres dies, va posar èmfasi en la necessitat que el PP aclareixi si estaria disposat a donar suport parlamentari a aquesta mesura, ja que per prorrogar l'estat d'alarma més de quinze dies cal que ho aprovi el Congrés dels Diputats.
El govern de Sánchez vol evitar el desgast polític a què es va veure sotmès en primavera quan va decretar l'estat d'alarma per aplicar un confinament domiciliari de tota la població i en cada pròrroga li va costar més trobar-hi suports parlamentaris. PP va donar suport a les primeres tres pròrrogues, però en la quarta es va abstenir i en les dues darreres va votar-hi en contra.
Ciutadans, que llavors va salvar les darreres pròrrogues de l'estat d'alarma, ha ofert aquest divendres de nou els seus vots al govern de coalició si aplica el mecanisme extraordinari i li cal demanar possibles pròrrogues a la Cambra Baixa. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, ha argumentat que a parer seu cal una estratègia estatal per combatre la segona onada de la pandèmia i un "instrument jurídic que doni certesa".
Aragonès, que ha informat que tant Sánchez com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, han resposta de forma "positiva" a les exigències de la Generalitat, ha recalcat que les restriccions a la restauració estaven pensades per 15 dies de durada. De moment, aquest termini no s'alterarà. El vicepresident, però, ha apuntat que les decisions que es prenguin a partir d'ara -també en aquest sector- es basaran en criteris sanitaris, en primer terme, i també polítics.
Diverses fonts del Govern consultades per NacióDigital apunten que hi ha hagut consens i una "idea clara" al consell executiu per demanar l'estat d'alarma. L'executiu vol disposar de l'eina jurídica per decidir com actuar des de Catalunya, amb el toc de queda i les restriccions.
En les últimes hores alguns consellers de JxCat han vinculat l'aplicació del toc de queda amb una eventual reobertura de bars i restaurants. El titular d'Empresa, Ramon Tremosa, ha estat l'últim a verbalitzar-ho, amb la referència del model francès. El conseller d'Interior, Miquel Samper, va apuntar aquesta possibilitat aquest dijous.
El debat ha sobrevolat la reunió, però les diverses fonts de l'executiu consultades per NacióDigital remarquen la unitat amb què s'han pres les mesures. "Tothom coneix la situació i tothom ha arribat a Govern amb la idea clara", apunten veus governamentals.
"Es tracta de tenir l'eina per modular la restricció de drets i que la Generalitat pugui decidir de quina forma gradual aplicar-les", assenyala una altra font del Govern.
El vicepresident, Pere Aragonès; amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó. Foto: Presidència
Catalunya se suma així a les peticions d'altres autonomies al govern espanyol per aplicar l'estat d'alarma. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha sol·licitat que l'executiu de Sánchez decreti aquest mecanisme extraordinari i en cedeixi la gestió a les autonomies. Els governs d'Astúries i Extremadura també han fet anuncis similars.
Sánchez ha expressat aquest migdia que la Moncloa no descarta aplicar l'estat d'alarma, però que només quan una comunitat assoleixi un nivell d'alerta "extrema" podria requerir d'aquest mecanisme extraordinari. Ho ha afirmat en una compareixença en què ha advertit que "la situació és greu".
La declaració de l'estat d'alarma territorialitzat permetria a les comunitats prescindir de l'autorització judicial per aprovar mesures restrictives de drets fonamentals, com ara el toc de queda nocturn, una mesura decretada pel govern andalús per a Granada i que la Generalitat Valenciana es prepara per aprovar en les pròximes hores per a tot el País Valencià.
L'estat d'alarma també permet realitzar confinaments perimetrals, si bé aquesta opció ara per ara no està sobre la taula a Catalunya, segons ha indicat aquest matí la consellera de Salut, Alba Vergès. El Govern va decretar a l'estiu un tancament de la comarca del Segrià, i va haver de rebre autorització del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un eventual nou tancament perimetral d'una zona no necessitaria l'aval de la Justícia si la Moncloa aprovés el mecanisme extraordinari.
L'únic cas en què el govern espanyol ha aplicat fins ara un estat d'alarma per a una comunitat ha estat a Madrid. Després de dies d'estira-i-arronsa amb el govern d'Isabel Díaz-Ayuso, l'executiu de Sánchez va decretar el tancament de la ciutat de Madrid durant quinze dies, un període que finalitza aquest dissabte al migdia. Llevat de canvis d'última hora, l'executiu de Sánchez no demanarà una pròrroga de l'estat d'alarma en aquesta comunitat.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha sostingut aquest divendres que no és necessari l'estat d'alarma perquè les comunitats decretin tocs de queda. Ara fa tres dies, va posar èmfasi en la necessitat que el PP aclareixi si estaria disposat a donar suport parlamentari a aquesta mesura, ja que per prorrogar l'estat d'alarma més de quinze dies cal que ho aprovi el Congrés dels Diputats.
El govern de Sánchez vol evitar el desgast polític a què es va veure sotmès en primavera quan va decretar l'estat d'alarma per aplicar un confinament domiciliari de tota la població i en cada pròrroga li va costar més trobar-hi suports parlamentaris. PP va donar suport a les primeres tres pròrrogues, però en la quarta es va abstenir i en les dues darreres va votar-hi en contra.
Ciutadans, que llavors va salvar les darreres pròrrogues de l'estat d'alarma, ha ofert aquest divendres de nou els seus vots al govern de coalició si aplica el mecanisme extraordinari i li cal demanar possibles pròrrogues a la Cambra Baixa. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, ha argumentat que a parer seu cal una estratègia estatal per combatre la segona onada de la pandèmia i un "instrument jurídic que doni certesa".