sentència a la mesa

El TSJC inhabilita Lluís Guinó, batlle de Besalú, per ser membre de la mesa de l'1-O

Absol Mireia Boya i condemna Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, que ja no poden ostentar cap càrrec públic electe durant un any i vuit mesos i hauran de pagar una multa de 30.000 euros

per Bernat Surroca , 19 d'octubre de 2020 a les 14:15 |
El batlle de Besalú haurà de deixar de ser diputat al Parlament i batlle de Besalú. | JxCat.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el batlle de Besalú, Lluís Guinó, i els altres tres membres de la mesa del Parlament de la passada legislatura a 20 mesos d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe i a pagar una multa de 30.000 euros. Per altra banda, ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, perquè el tribunal considera que no va ser advertida nominalment pel Tribunal Constitucional (TC) i no ostentava una posició d'intervenció en els fets que són compatibles amb el delicte de desobediència.

Els únics membres de la mesa de l'1-O que continuen en política a dia d'avui són Lluís Guinó, que és diputat de Junts per Catalunya (JxCat) al Parlament i batlle de Besalú, i Ramona Barrufet, regidora d'Arbeca. També Joan Josep Nuet, diputat d'ERC al Congrés, que no ha estat jutjat amb els seus companys perquè és aforat i espera que es decideixi quan se celebrarà el judici al Tribunal Suprem. La resta, amb l'aplicació de l'article 155, van deixar les seves responsabilitats públiques.


En la sentència, de 166 pàgines, el tribunal considera que els quatre membres de la mesa van desobeir reiteradament les indicacions del TC permetent la tramitació de les lleis de desconnexió i altres iniciatives d'impuls al procés independentista durant la tardor del 2017 i els mesos previs. Els magistrats Jesús María Barrientos, Jordi Seguí i Carlos Ramos sostenen que els membres de la mesa havien d'impedir el debat parlamentari perquè així ho ordenava l'alt tribunal. 

Encara que Lluís Guinó i Ramona Barrufet poden demanar al recurs al TS que cautelarment no s'executi la inhabilitació, a hores d'ara, i fins que no ho formalitzin, han de deixar el càrrec.

 

Els membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya, a les portes del TSJC Foto: Adrià Costa


La mesa havia de bloquejar el debat


El tercer judici del procés -després del que es va celebrar al Tribunal Suprem i del de l'Audiència Nacional- va quedar fins per sentència a finals de juliol després d'ajornar-se'n diverses vegades la vista oral. Al TSJC va quedar clar que els membres de la mesa no tenien la voluntat de desobeir el TC i consideraven que no podien actuar com a "òrgan censor" del debat parlamentari, perquè això vulnerava els drets dels diputats i la llibertat d'expressió. Seguint aquesta convicció, van permetre la tramitació de les lleis de desconnexió i altres iniciatives d'impuls del procés d'independència malgrat les advertències de l'alt tribunal espanyol, que els ordenava que no ho fessin.

Segons la Fiscalia, aquestes ordres eren clares i concises, i també els lletrats del Parlament van recomanar a la mesa que les obeís. Durant el judici, els lletrats van ser protagonistes dos d'ells, Antoni Bayona i Xavier Muro, van admetre que en alguns casos la mesa podia entrar en el fons de les iniciatives parlamentàries i impedir-ne la tramitació, en cas que sigui manifestament inconstitucional. En el cas concret, el fiscal Pedro Ariche va dir que els membres de la mesa haurien d'haver analitzar el fons de les iniciatives perquè coneixien els advertiments del TC. Els acusats van dir davant del jutge que la mesa s'havia de limitar a revisar els requisits formals i tramitar les iniciatives per facilitar el debat.
 

La mesa del Parlament i Mireia Boya, al judici del TSJC Foto: ACN


La sentència constata la involució del TC

El judici també va servir per constatar la involució del TC, cada vegada més restrictiu a l'hora de permetre el debat als parlaments. Abans, l'alt tribunal "esperava a la porta del Parlament" i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. Aquella sentència va representar un canvi en la relació del TC i els parlaments.

Durant tota la vista al TSJC va estar present l'ombra del Tribunal Suprem. Amb el fraccionament de la causa contra l'independentisme (el Govern es va jutjar al Suprem, els Mossos, a l'Audiència Nacional, i la mesa, al TSJC), tots els procediments estan condicionats pel veredicte de Manuel Marchena. El de la mesa no ha estat una excepció, i és que el propi Suprem ja diu en la seva sentència sobre els fets de la tardor del 2017 que l'actuació de la mesa no es podia emmarcar dins de la inviolabilitat parlamentària i suposava una desobediència a les resolucions del TC. El TSJC, aquest dilluns, ha anat en el mateix sentit.
 

Sentència de la mesa de l'1-O by edicio naciodigital on Scribd

 

Participació