20
de setembre
del
2020
L'associació Salvem el Boix instal·larà un centenar de caixes niu al Ripollès en una prova pilot per reduir la pressió de la plaga de l'eruga defoliadora (Cydalima perspectalis) que està arrasant els boixos de la zona i a altres punts de Catalunya. La mesura busca un doble objectiu: afavorir la cria d'espècies autòctones com el pardal i la mallerenga i que aquests ocells s'alimentin de l'eruga com una forma de control biològic d'aquest insecte invasor.
El projecte també vol implicar veïns de la zona perquè instal·lin aquestes caixes a casa, mantenir-les i poder fer-ne un seguiment. Les primeres s'han instal·lat a una finca de Gombrèn on s'hi estan fent tractaments experimentals que de moment estan donant bons resultats.
"Volem veure com pot influir la instal·lació de caixes per a la cria d'espècies com la mallerenga i el pardal i com interaccionen amb les erugues del boix", subratlla el president de l'associació Salvem el Boix, Aleix Carretero. El projecte, a més, afavorirà la cria d'aquestes espècies comunes que en les últimes dècades han reduït les poblacions per factors com l'abandonament de les activitats agràries (se sembren menys camps i no troben aliment tan fàcilment), l'èxode rural, la falta de boscos madurs o l'ús d'herbicides, entre d'altres.
La falta d'indrets on criar és un altre factor en contra, segons explica Xevi Soler, tècnic ambiental de la Cooperativa Gisfera que participa al projecte. Amb les reformes de les antigues masies, han desaparegut les golfes, els forats a la paret i altres obertures on els ocells hi feien els nius. És per això que ara cal afavorir espais de nidificació perquè aquests ocells predadors, que controlen plagues, tinguin més cries i augmenti de retruc la biodiversitat.
En el cas de l'eruga del boix, explica que hi ha estudis a França on es constata que pardals i mallerengues depreden aquest insecte invasor. "Col·locant-ne a prop de les finques de control, es podrà comprovar si les agafen per alimentar els seus polls; aquests animals no extingeixen les plagues, la mantenen a ratlla i ara hi ha una sobrepoblació de papallona que està arrasant els boixos", afegeix Soler. I subratlla que al ser invasores, les espècies locals d'entrada no les coneixen i que cal que passi un temps perquè les vegin com a un aliment.
Aquests dies han començat a instal·lar caixes a la finca de control de Gombrèn on ja estan duent a terme diferents tractaments experimentals, com ara captures i tricogrames. Aquesta última tècnica consisteix en alliberar unes vespes d'una espècie ja present al medi de forma natural perquè ponguin els seus ous dins els ous d'on naixeran erugues com a una forma de control biològic. I de moment estan veient bons resultats perquè s'ha aconseguir reduir la càrrega d'ous d'aquest any. "Ara hem entrat amb tota la cavalleria però la idea és anar-ne retirant gradualment" i que la plaga vagi a menys de forma natural, afirma Carretero.
La plaga s'expandeix amb força pel Berguedà
L'expansió de l'eruga defoliadora continua avançant pel territori català. Va començar el 2014 a la Garrotxa i l'any passat l'afectació ja era severa. Des de llavors ha continuat expandint-se pel Ripollès i altres indrets.
Aquest any s'ha estès amb força al Berguedà i al Bages on l'any passat les afectacions eren lleus. Segons explica Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal del DARP, "es va estenent com una taca d'oli en direcció cap a Aragó". Aquests dies es poden veure importants concentracions de papallones a indrets com Ripoll, especialment a la nit i en punts de llum.
El novembre està previst que els Agents Rurals quantifiquin de nou les hectàrees afectades. Segons dades del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), des del 2018 fins al 2019 els danys van augmentar un 62%, passant de les 67.000 hectàrees afectades a les 109.000 el 2019, és a dir 42.000 hectàrees més en un any. Des del DARP recorden que la plaga no es pot exterminar però que s'estan fent proves per arribar al "control natural" amb diferents mètodes.
A sota, algunes imatges de la plaga a Ripoll.
El projecte també vol implicar veïns de la zona perquè instal·lin aquestes caixes a casa, mantenir-les i poder fer-ne un seguiment. Les primeres s'han instal·lat a una finca de Gombrèn on s'hi estan fent tractaments experimentals que de moment estan donant bons resultats.
"Volem veure com pot influir la instal·lació de caixes per a la cria d'espècies com la mallerenga i el pardal i com interaccionen amb les erugues del boix", subratlla el president de l'associació Salvem el Boix, Aleix Carretero. El projecte, a més, afavorirà la cria d'aquestes espècies comunes que en les últimes dècades han reduït les poblacions per factors com l'abandonament de les activitats agràries (se sembren menys camps i no troben aliment tan fàcilment), l'èxode rural, la falta de boscos madurs o l'ús d'herbicides, entre d'altres.
La falta d'indrets on criar és un altre factor en contra, segons explica Xevi Soler, tècnic ambiental de la Cooperativa Gisfera que participa al projecte. Amb les reformes de les antigues masies, han desaparegut les golfes, els forats a la paret i altres obertures on els ocells hi feien els nius. És per això que ara cal afavorir espais de nidificació perquè aquests ocells predadors, que controlen plagues, tinguin més cries i augmenti de retruc la biodiversitat.
En el cas de l'eruga del boix, explica que hi ha estudis a França on es constata que pardals i mallerengues depreden aquest insecte invasor. "Col·locant-ne a prop de les finques de control, es podrà comprovar si les agafen per alimentar els seus polls; aquests animals no extingeixen les plagues, la mantenen a ratlla i ara hi ha una sobrepoblació de papallona que està arrasant els boixos", afegeix Soler. I subratlla que al ser invasores, les espècies locals d'entrada no les coneixen i que cal que passi un temps perquè les vegin com a un aliment.
Un dels tècnics, posant un niu Foto: ACN
Aquests dies han començat a instal·lar caixes a la finca de control de Gombrèn on ja estan duent a terme diferents tractaments experimentals, com ara captures i tricogrames. Aquesta última tècnica consisteix en alliberar unes vespes d'una espècie ja present al medi de forma natural perquè ponguin els seus ous dins els ous d'on naixeran erugues com a una forma de control biològic. I de moment estan veient bons resultats perquè s'ha aconseguir reduir la càrrega d'ous d'aquest any. "Ara hem entrat amb tota la cavalleria però la idea és anar-ne retirant gradualment" i que la plaga vagi a menys de forma natural, afirma Carretero.
La plaga s'expandeix amb força pel Berguedà
L'expansió de l'eruga defoliadora continua avançant pel territori català. Va començar el 2014 a la Garrotxa i l'any passat l'afectació ja era severa. Des de llavors ha continuat expandint-se pel Ripollès i altres indrets.
Aquest any s'ha estès amb força al Berguedà i al Bages on l'any passat les afectacions eren lleus. Segons explica Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal del DARP, "es va estenent com una taca d'oli en direcció cap a Aragó". Aquests dies es poden veure importants concentracions de papallones a indrets com Ripoll, especialment a la nit i en punts de llum.
El novembre està previst que els Agents Rurals quantifiquin de nou les hectàrees afectades. Segons dades del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), des del 2018 fins al 2019 els danys van augmentar un 62%, passant de les 67.000 hectàrees afectades a les 109.000 el 2019, és a dir 42.000 hectàrees més en un any. Des del DARP recorden que la plaga no es pot exterminar però que s'estan fent proves per arribar al "control natural" amb diferents mètodes.
A sota, algunes imatges de la plaga a Ripoll.
Bon dia desde Ripoll ja tornem a tenir la invasio de la papallona del boix. pic.twitter.com/GNbfdtEHaL
— Antonina Coromina (@ancoco611) September 18, 2020
La plaga de la papallona del boix es torna a abraonar a la comarca del #Ripollès. A la imatge, un fanal de la plaça de l’Ajuntament de #Ripoll dimecres al vespre pic.twitter.com/3hduRUdz5L
— CatInfo Girona (@Cati_Girona) September 17, 2020
La situació a Ripoll amb la papallona del boix comença a ser insostenible.
— Joan (@JoJoanSe) September 17, 2020
Finestres i portes tancades, no es pot gairebé seure en una terrassa i quan cau la nit no es pot passejar. És necessari fer-hi quelcom. @salutcat@Aj_Ripollpic.twitter.com/ZIOwZ1jvou