19
de setembre
del
2020
El president Quim Torra ha proposat aquest divendres que Lluís Llach rebi la Medalla d'Or de la Generalitat, la màxima distinció honorífica que atorga l'executiu. Al costat de Llach, Torra també vol que la mestra i pedagoga Teresa Codina disposi del mateix guardó. El dimarts vinent ho aprovarà el Consell Executiu.
La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l'executiu. Es va crear el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L'any passat, la Generalitat va atorgar-la a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l'escriptor Josep Vallverdú.
El cantautor i compositor Lluís Llach va néixer a Girona el 1948. Es va incorporar als Setze Jutges l'any 1967 i va convertir-se en una de les figures més populars de la Nova Cançó. A més de lletres pròpies, també ha musicat textos de poetes com Kavafis, Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol. El 2007 va tancar quaranta anys d'una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana.
Com a escriptor, ha publicat Memòria d'uns ulls pintats (2011), Estimat Miquel (2013), Les dones de la Principal (2014), El noi del Maravillas (2017) i Escac al destí (2020). Les seves novel·les han estat traduïdes a diverses llengües (castellà, alemany, francès, italià i neerlandès). Llach també va ser parlamentari de Junts pel Sí i va liderar el Consell Assessor pel Debat Constituent.
Per la seva banda, la mestra i pedagoga Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 1927) va estudiar magisteri i filologia clàssica, i va completar la seva formació a París. Fundadora i directora de l'escola Talitha (1956) i pionera de la renovació pedagògica, s'ha destacat pel seu compromís amb l'educació de col·lectius desfavorits.
Amb Marta Mata, Pere Darder i altres mestres va participar en la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Amb Basilio González, el 1974 va crear l’Institut Can Tunis, a instàncies de l’associació de veïns, i més tard l’escola Avillar Chavorros (1978) i Xavó Xaví (1988). També ha encapçalat un Projecte d’Educació Global al barri gitano de Can Tunis (1977).
La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l'executiu. Es va crear el 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L'any passat, la Generalitat va atorgar-la a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l'escriptor Josep Vallverdú.
El cantautor i compositor Lluís Llach va néixer a Girona el 1948. Es va incorporar als Setze Jutges l'any 1967 i va convertir-se en una de les figures més populars de la Nova Cançó. A més de lletres pròpies, també ha musicat textos de poetes com Kavafis, Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol. El 2007 va tancar quaranta anys d'una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana.
Com a escriptor, ha publicat Memòria d'uns ulls pintats (2011), Estimat Miquel (2013), Les dones de la Principal (2014), El noi del Maravillas (2017) i Escac al destí (2020). Les seves novel·les han estat traduïdes a diverses llengües (castellà, alemany, francès, italià i neerlandès). Llach també va ser parlamentari de Junts pel Sí i va liderar el Consell Assessor pel Debat Constituent.
Maria Teresa Codina Foto: Josep M. Montaner
Per la seva banda, la mestra i pedagoga Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 1927) va estudiar magisteri i filologia clàssica, i va completar la seva formació a París. Fundadora i directora de l'escola Talitha (1956) i pionera de la renovació pedagògica, s'ha destacat pel seu compromís amb l'educació de col·lectius desfavorits.
Amb Marta Mata, Pere Darder i altres mestres va participar en la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Amb Basilio González, el 1974 va crear l’Institut Can Tunis, a instàncies de l’associació de veïns, i més tard l’escola Avillar Chavorros (1978) i Xavó Xaví (1988). També ha encapçalat un Projecte d’Educació Global al barri gitano de Can Tunis (1977).