Guanyem Girona proposa canviar el nom del carrer Marquès Caldes de Montbui pel de Neus Català

Lluc Salellas repassa en un article l’origen lligat al franquisme del nom del carrer i proposa substituir-lo pel de la supervivent dels camps de concentració nazis

Neus Català, en un homenatge el març de 2015.
Neus Català, en un homenatge el març de 2015. | ACN.
NacióGirona
27 d'agost del 2020
Actualitzat a les 9:44h
El cap de l’oposició i portaveu de Guanyem Girona a l’Ajuntament, Lluc Salellas, ha publicat un article al blog dels regidors gironins on fa un repàs sobre l’origen del nom del carrer Marquès Caldes de Montbui, situat al barri de Pla de Palau-Sant Pau i demana que es canviï per l'activista Neus Català (1915-2019), supervivent dels camps de concentració nazis.

Al text, Salellas recorda que antigament el carrer s’anomenava avenida del Generalísimo Franco i que pertanyia a l’antic municipi independent de Palau-sacosta. L’annexió de Palau-sacosta a Girona l’any 1963 va comportar la duplicitat al nomenclàtor gironí de l’avinguda dedicada al dictador, que a Girona antigament es situava a l’actual Rambla de la Llibertat. Així, les autoritats franquistes de la ciutat van decidir introduir l’any 1965 el nom de Marquès Caldes de Montbui als carrers de Girona.
 
A l’article Salellas repassa la relació de la família Sanllehy, beneficiaris del títol nobiliari, amb el règim franquista. Tal com apunta el cap de l’oposició, un dels fills de la primera marquesa de Caldes de Montbui va formar part del primer Ajuntament de Barcelona feixista després de la victòria de les tropes franquistes a la Guerra Civil, l’any 1939.
 
Salellas destaca, també, la manca de relació del marquesat de Caldes de Montbui amb la ciutat de Girona. Per aquests motius Guanyem Girona obre la porta que se substitueixi el nom d’un carrer dedicat a un marquesat, una cosa “anacrònica i contrària als valors republicans de Girona” pel de la supervivent dels camps de concentració nazis Neus Català, morta ara fa poc més d’un any.
 
El cap de l’oposició defineix aquest possible canvi com “una lliçó de memòria històrica” i recorda que el ple municipal va fer una declaració institucional amb el suport de tots els partits polítics on s’acordava que es dediqués un lloc públic a Neus Català en representació a totes les dones republicanes perseguides.