01
de juliol
del
2020
La Plataforma Prou Correbous rebutja les ajudes públiques al sector taurí de Catalunya i denunci que els correbous ja suposen una despesa d'1 milió d'euros de diner públic cada any per part dels ajuntaments. En aquests sentit, proposen que les partides siguin destinades a Sanitat i a pal·liar els efectes econòmics en les famílies, autònoms i empreses.
La denúncia de la plataforma animalista, en què també participa la garrotxina Fundació Fauna, s'ha fet publica arran de la moció de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, presentada per Junts per Catalunya, "per a donar suport i ajudar les ramaderies de bous braus", aprovada aquest passat divendres pel ple de Consell Comarcal del Baix Ebre.
La moció, que només va rebre el vot contrari de Movem, insta el Govern català a crear una línia d'ajudes per a l'alimentació de la ramaderia de bous braus, així com estudiar línies de suport cap al sector taurí que ha vist paralitzada l'activitat arran de la Covid-19.
Des de Prou Correbous troben que seria un escàndol que la moció tirés més endavant i per això proposen eliminar les quantioses partides pressupostàries anuals per a festes taurines d'aquest i dels anys vinents, i que siguin destinades a pal·liar els efectes que ha tingut la Covid-19 a Sanitat i a altres serveis essencials. "Els taurins estan demanant al Govern plans de contingència i recuperació de la tauromàquia a Catalunya", explica Aïda Gascón, portaveu de Prou Correbous i AnimaNaturalis a Espanya.
L'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre està intentant que aquesta moció sigui aprovada també en els plens d'una trentena ajuntaments de pobles que organitzen aquest tipus de celebracions. Previsiblement, Deltebre serà el primer en aprovar-la, segons fonts de premsa local.
Noranta euros per a animal
La moció demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que creï una línia d'ajudes per a l'alimentació de la ramaderia de bous braus i la seva atenció sanitària, per un import de 90 euros per animal tant si està o no destinat als festejos taurins. També es reclama concretament a el Departament d'Agricultura i Ramaderia que estudiï ajudes als criadors de toros. En la mateixa línia, la moció reclama a el Departament de Cultura línies d'ajudes cap al sector taurí en general.
El text demana igualment a la Diputació de Tarragona que convoqui subvencions a les explotacions ramaderes de la província i al Govern espanyol, que suprimeixi el pagament de les quotes d'autònom o activi la seva devolució, des del moment en què es va decretar l'estat d'alarma fins que finalitzin les limitacions a les celebracions taurines. La moció es tanca amb una última petició: que el sector dels correbous s'inclogui dins de totes les mesures genèriques de suport adoptades pel Ministeri de Cultura.
A Catalunya i especialment a les Terres de l'Ebre, s'havia previst explotar aquest any 1.600 animals en fins a 500 actes taurins. Avui per avui, no s'està autoritzant cap mena de festeig popular amb bous a causa de les restriccions sanitàries que imposa la Covid-19.
Els ajuntaments catalans destinen anualment un milió d'euros als correbous
Des de Prou Correbous, plataforma que uneix nou entitats de protecció animal de Catalunya, han denunciat que els ajuntaments destinen cada any prop d'1 milió d'euros en les seves partides pressupostàries per a organitzar festes populars amb bous. "Són gratis per al poble, però els paguem entre tots", es queixa Neus Mangrané, portaveu de la plataforma a les Terres de l'Ebre i de l'associació antitaurina d'Amposta Tots Som Poble.
Davant les contínues peticions d'ajudes econòmiques de les ramaderies de bou brau a Espanya durant la crisi del coronavirus, AnimaNaturalis, CAS International i AVATMA han estat denunciant que aquestes ramaderies ja són fortament subvencionades des de fa anys amb les PAC, que suposen una mitjana del 30% dels seus ingressos, i en algunes ramaderies fins i tot reben molts més diners per les ajudes que per la venda o lloguer de caps de bestiar per a festes taurines.
Els ingressos provinents dels ajuts de la PAC tenen una incidència elevada sobre el total dels ingressos de les ramaderies. Actualment, aquestes explotacions serien pràcticament inviables sense aquests ajuts. S'estima que el 2018 unes 200 ramaderies van rebre un total de 130 milions d'euros d'aquest fons europeu, una suma que es manté sense grans variacions any rere any.
David Serramitjana, de la garrotxina Fundació Fauna, assegura que “seria vergonyós que des de l’administració es gastés un sol euro més a fomentar activitats que es lucren del maltractament animal i més tenint en compte la situació actual que ha provocat l’estat d’alarma a tot el món. Són moltes les famílies que s’hi han jugat i s’hi jugaran la seva feina".
Consideren que l'accés de les ajudes europees per al sector taurí, constitueix una clara violació de l'esperit per al qual van ser creades les PAC, i també del Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, que estableix que els animals "no han de patir dolor, lesions, por o ansietat".
La Plataforma Prou Correbous
Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya, fundada al 1976; FAADA i Libera!, entitats que van liderar la plataforma Prou, que al 2010 va aconseguir acabar amb les curses de braus a Catalunya; AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre; Fundació Fauna, entitat gironina que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot i Santpedor; Fundación Franz Weber, amb representació internacional i presència a Catalunya amb diferents projectes de protecció animal i ambiental; Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denúncia contra els correbous de Vidreres; AVDA, agrupació de Vidreres per la defensa animal i ambiental, constituïda al setembre com a reacció als incidents als correbous del municipi; i Tots Som Poble, associació de veïns i veïnes d’ Amposta que es va constituir el passat estiu per a visualitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal y el "segrest de les festes" per part de les penyes taurines.
La denúncia de la plataforma animalista, en què també participa la garrotxina Fundació Fauna, s'ha fet publica arran de la moció de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre, presentada per Junts per Catalunya, "per a donar suport i ajudar les ramaderies de bous braus", aprovada aquest passat divendres pel ple de Consell Comarcal del Baix Ebre.
La moció, que només va rebre el vot contrari de Movem, insta el Govern català a crear una línia d'ajudes per a l'alimentació de la ramaderia de bous braus, així com estudiar línies de suport cap al sector taurí que ha vist paralitzada l'activitat arran de la Covid-19.
Des de Prou Correbous troben que seria un escàndol que la moció tirés més endavant i per això proposen eliminar les quantioses partides pressupostàries anuals per a festes taurines d'aquest i dels anys vinents, i que siguin destinades a pal·liar els efectes que ha tingut la Covid-19 a Sanitat i a altres serveis essencials. "Els taurins estan demanant al Govern plans de contingència i recuperació de la tauromàquia a Catalunya", explica Aïda Gascón, portaveu de Prou Correbous i AnimaNaturalis a Espanya.
L'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre està intentant que aquesta moció sigui aprovada també en els plens d'una trentena ajuntaments de pobles que organitzen aquest tipus de celebracions. Previsiblement, Deltebre serà el primer en aprovar-la, segons fonts de premsa local.
Noranta euros per a animal
La moció demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que creï una línia d'ajudes per a l'alimentació de la ramaderia de bous braus i la seva atenció sanitària, per un import de 90 euros per animal tant si està o no destinat als festejos taurins. També es reclama concretament a el Departament d'Agricultura i Ramaderia que estudiï ajudes als criadors de toros. En la mateixa línia, la moció reclama a el Departament de Cultura línies d'ajudes cap al sector taurí en general.
El text demana igualment a la Diputació de Tarragona que convoqui subvencions a les explotacions ramaderes de la província i al Govern espanyol, que suprimeixi el pagament de les quotes d'autònom o activi la seva devolució, des del moment en què es va decretar l'estat d'alarma fins que finalitzin les limitacions a les celebracions taurines. La moció es tanca amb una última petició: que el sector dels correbous s'inclogui dins de totes les mesures genèriques de suport adoptades pel Ministeri de Cultura.
A Catalunya i especialment a les Terres de l'Ebre, s'havia previst explotar aquest any 1.600 animals en fins a 500 actes taurins. Avui per avui, no s'està autoritzant cap mena de festeig popular amb bous a causa de les restriccions sanitàries que imposa la Covid-19.
Els ajuntaments catalans destinen anualment un milió d'euros als correbous
Des de Prou Correbous, plataforma que uneix nou entitats de protecció animal de Catalunya, han denunciat que els ajuntaments destinen cada any prop d'1 milió d'euros en les seves partides pressupostàries per a organitzar festes populars amb bous. "Són gratis per al poble, però els paguem entre tots", es queixa Neus Mangrané, portaveu de la plataforma a les Terres de l'Ebre i de l'associació antitaurina d'Amposta Tots Som Poble.
Davant les contínues peticions d'ajudes econòmiques de les ramaderies de bou brau a Espanya durant la crisi del coronavirus, AnimaNaturalis, CAS International i AVATMA han estat denunciant que aquestes ramaderies ja són fortament subvencionades des de fa anys amb les PAC, que suposen una mitjana del 30% dels seus ingressos, i en algunes ramaderies fins i tot reben molts més diners per les ajudes que per la venda o lloguer de caps de bestiar per a festes taurines.
Els ingressos provinents dels ajuts de la PAC tenen una incidència elevada sobre el total dels ingressos de les ramaderies. Actualment, aquestes explotacions serien pràcticament inviables sense aquests ajuts. S'estima que el 2018 unes 200 ramaderies van rebre un total de 130 milions d'euros d'aquest fons europeu, una suma que es manté sense grans variacions any rere any.
David Serramitjana, de la garrotxina Fundació Fauna, assegura que “seria vergonyós que des de l’administració es gastés un sol euro més a fomentar activitats que es lucren del maltractament animal i més tenint en compte la situació actual que ha provocat l’estat d’alarma a tot el món. Són moltes les famílies que s’hi han jugat i s’hi jugaran la seva feina".
Consideren que l'accés de les ajudes europees per al sector taurí, constitueix una clara violació de l'esperit per al qual van ser creades les PAC, i també del Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, que estableix que els animals "no han de patir dolor, lesions, por o ansietat".
La Plataforma Prou Correbous
Les entitats que formen el grup coordinador de la plataforma son ADDA, una de les entitats de protecció animal més antigues de Catalunya, fundada al 1976; FAADA i Libera!, entitats que van liderar la plataforma Prou, que al 2010 va aconseguir acabar amb les curses de braus a Catalunya; AnimaNaturalis, entitat que durant els últims anys ha centrat una bona part dels seus esforços a documentar i denunciar els correbous de Terres de l´Ebre; Fundació Fauna, entitat gironina que va liderar la fi de les curses de braus i dels correbous a Olot i Santpedor; Fundación Franz Weber, amb representació internacional i presència a Catalunya amb diferents projectes de protecció animal i ambiental; Lex Ànima, entitat gironina que lluita legalment contra el maltractament animal i que també va interposar denúncia contra els correbous de Vidreres; AVDA, agrupació de Vidreres per la defensa animal i ambiental, constituïda al setembre com a reacció als incidents als correbous del municipi; i Tots Som Poble, associació de veïns i veïnes d’ Amposta que es va constituir el passat estiu per a visualitzar un sector de la societat que rebutja el maltractament animal y el "segrest de les festes" per part de les penyes taurines.