estat d'alarma

Les empreses de la Garrotxa demanen assessorament, flexibilització de taxes i ajuts econòmics

Són algunes de les principals conclusions que s’extreuen de l’enquesta sobre l’impacte econòmic per la imposició de l'estat d'alarma en el teixit empresarial de la comarca

per NacióGarrotxa , Olot, 11 de juny de 2020 a les 12:51 |
El mercat d'Olot durant la imposició de l'estat d'alarma. | Martí Albesa.
A partir de la imposició de les mesures de confinament per l'estat d'alarma arran de la pandèmia de la Covid-19, l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (DinàmiG) –conjuntament amb l’Associació de Turisme Garrotxa, l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i l’Associació de Comerciants d’Olot (ACO) entre altres entitats representants del teixit productiu, comercial i turístic de la Garrotxa–, van engegar un qüestionari per a mesurar els impactes i les principals inquietuds de les empreses i autònoms de la comarca davant l’emergència econòmica.

L’objectiu de la iniciativa era aproximar-se i fer visible l’impacte real que la crisi provocada ha generat en el teixit productiu, empresarial i laboral de la comarca amb la voluntat de determinar i impulsar accions, serveis i mesures per part de les administracions i institucions per combatre’n els efectes i ajudar a mitigar les conseqüències.



L’enquesta es va iniciar el passat 31 de març a través de xarxes socials, webs i butlletins electrònics. Durant 15 dies els interessats van poder-hi respondre telemàticament i de forma anònima. En total, 317 empreses –principalment autònoms i empreses petites d’entre 1 i 5 treballadors– van respondre el qüestionari. La gran majoria, un 70,35% són situades a Olot, seguit de Sant Joan les Fonts, les Preses, Santa Pau, Sant Jaume de Llierca o la Vall d’en Bas que, de forma conjunta, acumulen un 15% de les respostes.


Pel que fa a àmbits i serveis, el 20,5% de les empreses participants formen part del sector de comerços no alimentaris, un 15,1% es dediquen als serveis a persones, un 14,5% són industrials, un 13,6% s'enfoquen als serveis per a empreses, un 10,1% a l'hostaleria i la restauració i un 8,8% al comerç alimentari.

Teletreball, cancel·lacions i tensions de tresoreria


Segons els resultats obtinguts, el teletreball va ser una de les mesures que es va adoptar majoritàriament en alguns sectors –com és el cas dels serveis a empreses, afectant el 57,6% de la plantilla– per adaptar-se a les restriccions de mobilitat i poder continuar actius davant de la crisi. No obstant això, en sectors com la indústria o els serveis a persones aquest va romandre restringit a un 22% de la plantilla.

Durant la primera fase de l’estat d’alarma, la meitat de les empreses van abaixar la persiana per obligació legal o responsabilitat i un 34,2% va decidir adoptar mesures de flexibilitat interna pel que fa a la plantilla i l’organització.

Indiferentment dels àmbits empresarials, tots els negocis coincideixen a ressaltar la disminució de les vendes, la cancel·lació de les reserves i les tensions de tresoreria com les principals afectacions arran de la imposició de l'estat d'alarma


En aquest sentit, 88 empreses (un 27% del total) confirmaven que havien hagut de reduir plantilla, principalment en els àmbits d’hostaleria, restauració i comerços no alimentaris. La meitat van aplicar un ERTO a gran part del seu equip de personal per a poder gestionar la situació.

Assessorament, flexibilització de taxes i ajudes econòmiques

L’exempció de les quotes de la Seguretat Social, ajudes a fons perdut, la bonificació d’impostos com l’IVA, l’IRPF o l’impost de societats així com iniciatives per a la reactivació del consum i del comerç local són les principals mesures que les empreses i autònoms reclamen a les administracions catalanes i espanyoles.

En el cas de les institucions municipals, les peticions són similars, amb especial èmfasi en la necessitat de flexibilitzar les taxes i impostos locals, la facilitació de subministraments, suport i assessorament en la gestió d’ajudes econòmiques i la formació a treballadors, accions de dinamització del comerç per a la reactivació de l’economia i l’impuls d’una taula d’emergència del comerç local.


Unes peticions i demandes que, des de l’Ajuntament d’Olot s’han anat treballant a través de la Taula de Grups Municipals de la ciutat que ha permès l’aplicació de més de 50 mesures urgents per ajudar a mitigar els efectes de la crisi a la ciutat.

En aquest sentit, algunes de les principals accions realitzades han estat la remodelació del calendari fiscal amb la flexibilització i condonació de taxes municipals, la creació d’un fons econòmic de 205.000 euros per ajudar a empreses, comerços i autònoms de la ciutat a través dels Ajuts Olot 500, la creació d’un fons social dotat amb 295.000 euros per acompanyar a les famílies de la ciutat així com veïns i veïnes més vulnerables.

Unes mesures que se sumen a la simplificació i potenciació dels serveis a domicilis a la ciutat, la possibilitat d’ampliar terrasses i bars per afavorir la reactivació econòmica o la mediació per part de l’Ajuntament d’Olot amb les empreses de serveis de llum, electricitat, gas o aigua; entre moltes d’altres.

A la resta de la comarca, els municipis també han adoptat mesures per a impulsar l'activitat econòmica post-Covid, com per exemple la modificació des les dates dels calendaris fiscals per a endarrerir el període de pagament, facilitar el fraccionament i/o ajornament dels tributs municipals o la concessió d’ajuts a les activitats econòmiques que s’han vist afectades per la imposició de l'estat d'alarma o a persones que s’han quedat sense feina.


També, s’està preparant una bateria d’accions per a la reactivació econòmica que es portaran, per a la seva aprovació, al ple de la setmana vinent de l’Ajuntament d’Olot i posteriorment al Consell Comarcal de la Garrotxa. Algunes de les propostes ja s’han engegat, com per exemple sessions formatives gratuïtes en línia en relació al salt a l’economia online, reorientació dels negocis, sobre els ERTO, adaptació a les normatives en seguretat i higiene al sector de la restauració, entre d’altres.

Podeu consultar totes les dades de l’enquesta sobre l’impacte econòmic i mesures del teixit empresarial de la Garrotxa a la pàgina web de DinàmiG.




​​
​​
​​

 

Participació