11
de juny
del
2020
No han estat mesos senzills a les Terres de l'Ebre. Tot just quan podien començar a recuperar-se de les conseqüències del temporal Gloria, els ajuntaments de la zona han hagut de fer front -com la resta del país- a la crisi del coronavirus. "Provoca una sensació d'impotència molt gran", assegura Lluís Soler (Amposta, 1984), alcalde de Deltebre i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). En aquesta entrevista a NacióDigital, Soler reflexiona sobre la gestió de la pandèmia, demana més recursos per al món local, és crític amb parts de la gestió del Govern i diagnostica al futur de Junts per Catalunya (JxCat) en un moment en què la reordenació ja és inajornable.
- Com es veu l'evolució de la pandèmia des d'una zona del país, les Terres de l'Ebre, que ja es troba en fase 3?
- Entrar a la fase 3 és un èxit, però trenca amb la normalitat. Estem en un paradigma totalment desconegut, i el plus de responsabilitat encara és més gran. Hem de complir amb expectatives que són molt incertes a nivell de reactivació socioeconòmica.
- Com han estat aquests mesos fent d'alcalde en condicions adverses?
- Deltebre és un municipi que, a part, va estar afectat pel temporal Gloria. Provoca una sensació d'impotència molt important, com a alcalde. En un primer moment tothom s'hi va voler posar al costat, des de les institucions, però està tot per fer. I després ja ens vam trobar amb la situació de la Covid-19. L'aturada arriba a un municipi que va demanar ser zona catastròfica i no se li ha concedit. Soc optimista sempre, intento donar la màxima seguretat a tothom, però si no tens ajudes externes, és molt difícil.
- Els municipis, davant la crisi econòmica derivada de la pandèmia, tenen una exigència clara: poder fer servir el superàvit per atendre la crisi econòmica.
- És imprescindible que els consistoris puguin gestionar els seus estalvis, que venen d'una bona gestió els últims anys. Insistim en la necessitat de mobilitzar recursos per disposar dels romanents: no hi ha res més que injust que la ciutadania, ara que necessita plans de contingència, no pugui utilitzar-los. Els ajuntaments són els primers que han d'actuar, perquè són els qui donen més capil·laritat allà on la Generalitat i l'Estat han estat descuidats i no han arribat. Els consistoris també estan assumint els sobrecostos que avui per avui ni l'Estat ni la Generalitat assumeixen com a propis.
Formem part de la comissió tècnica de desconfinament de Catalunya, i divendres vaig enviar una carta dient que l'ACM no avalaria cap pla de més del Govern si no es tenen en compte els criteris tècnics del municipalisme i si no van acompanyats d'un mínim estudi d'impacte econòmic per als ajuntaments. Si no, no els podem avalar, seria una irresponsabilitat. Sempre dic als membres del Govern que no som l'escut de l'executiu, som l'altaveu del municipalisme. Necessitem injeccions econòmiques per reactivar Catalunya des del món local: bona part dels fons comunitaris no ha d'anar només a les autonomies, sinó també als consistoris. I la Generalitat ha de reorientar el pressupost per un fons de cooperació local extraordinari que reactivi l'economia des dels municipis.
- Tenen calculat el cost econòmic de la pandèmia per als ajuntaments?
- És molt difícil de calcular, perquè hi ha hagut un sobrecost. En tot cas, no vull que diguin de mi que he actuat com a escut del Govern. Tinc tota la lleialtat a l'executiu, però no som el seu escut en detriment dels interessos del municipalisme.
- Els arriba algun missatge del govern espanyol en relació a l'ús del superàvit?
- Hem anat enviant al president Pedro Sánchez, al ministre de Sanitat, a la ministra la d'Hisenda i a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, les peticions del municipalisme català. Tampoc farem d'escut del govern de l'Estat.
- Serà necessari ampliar el marge de dèficit per a les administracions locals?
- Serà bàsic. El que s'ha de fer és incrementar el sostre de dèficit públic i flexibilitzar les normes de la Hisenda local per poder donar cobertura a les necessitats flagrants.
- Què plantegen des de l'ACM per reactivar el país des del municipalisme?
- Som l'escut de la ciutadania. Les mesures que es prenguin han de ser sostenibles i han de tenir un punt de reactivació des del municipalisme, que dona força i legitimitat ciutadana. Qui no ho entengui ha de tocar més territori i tenir contacte directe amb els alcaldes. Estem reordenant el pla de mandat per engegar les mesures més prioritàries per a la reactivació socioeconòmica. Per exemple: la simplificació administrativa -ara hi ha massa burocràcia-, la creació del fòrum de petits municipis, i una oficina especialitzada en hisenda local, contractació pública -cada vegada més complicada- i el desenvolupament en planificació urbanística, medi ambient i obra pública. Tenim clar que no volem suplantar les funcions de les diputacions o els consells comarcals.
- La Generalitat ha estat molt crítica amb la recentralització que ha comportat l'estat d'alarma. En què s'han vist perjudicats els municipis?
- Les decisions, com més pròximes a la ciutadania, millor. En un moment de crisi com el que hem tingut, la Generalitat reivindicava el seu paper per les competències. A nivell municipal, en tot moment hem demanat que s'escoltés el municipalisme. Per això fa un mes, quan Torra va anunciar una comissió amb el món local, nosaltres la vam aplaudir. Volem que es convoqui el més aviat millor. Ja s'està treballant tècnicament, i s'ha de fer aviat. Com més aviat cobrim la necessitat, menys haurem d'invertir després en els efectes perniciosos de la inactivitat. En tot moment hem dit que no volem que ens convoquin per informar-nos: volem coordinar accions, estem legitimats per la ciutadania.
- La Generalitat ha fet tot el que estava al seu abast per frenar la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials?
- Ha fet un paper, com els ajuntaments. Quan algú viu una situació sense precedents, al cap d'un temps s'avalua l'eficiència de les polítiques. Ara és aviat per dir si ho ha fet pitjor l'Estat, la Generalitat o els ajuntaments. Hi ha coses que sempre es poden fer millor. En les residències, per exemple, hem viscut situacions molt complicades. Els alcaldes, veient la situació, moltes vegades patíem molt. I patir, per un alcalde, és complicat. Més enllà d'això, la valoració s'ha de fer d'aquí a un temps. És aviat per avaluar res però és tard i anem en temps de descompte per fer segons què, com ara la reactivació socioeconòmica. Penso que li falta aquest punt de coordinació efectiva. Per molt que fem reunions i ens escoltin, falta coordinació efectiva. Vaig aplaudir la comissió bilateral que va proposar el president, però espero que es materialitzi aviat.
- Esmentava el cas de les residències. Un altre cas que ha generat polèmica ha estat el retorn a les escoles. Educació ha estat a l'alçada?
- Quan es va començar el tercer trimestre telemàtic, la planificació es va fer massa tard. Sortint de Setmana Santa, quan ja es va instaurar la necessitat de dur a terme que els alumnes no perdessin tot el curs, és evident que el desplegament de dispositius ha estat dramàtic: ha anat molt tard, amb molta gent angoixada perquè els fills no tenien dispositius. Cada dimarts ens reunim amb el conseller Josep Bargalló des de Setmana Santa. Li agraeixo, tot i que les coses s'han fet tard i possiblement poc planificades.
Ja vam manifestar que el tercer trimestre es feia tard, i amb el pla de reobertura de centres ens vam queixar perquè, malgrat que ens havien explicat idees, no havíem vist el document, el vam poder avaluar poc temps des del municipalisme. El que vam acordar amb el conseller és que de cara al pla de retorn a les escoles al setembre ho treballaríem de forma molt més coordinada amb el municipalisme. En definitiva, s'ha fet tard i s'hauria d'haver planificat millor.
- Un dels missatges que han arribat des de la Generalitat és que una Catalunya independent hauria gestionat millor la crisi sanitària. Ho comparteix?
- És complicat extrapolar que una Catalunya independent hauria gestionat diferent la pandèmia. Soc del parer que qualsevol responsable públic, en la mesura de les seves capacitats, ha d'intentar fer el millor, més quan la situació és extraordinàriament difícil i sense precedents. Per tant, no diria que uns ho han fet millor o pitjor. És veritat que una Catalunya independent estaria gestionada des de la Generalitat, i no caldria que Torra reclamés res perquè ho podria adaptar ell des del Parlament. Ara, que la gestió hauria estat millor o pitjor? És agosarat. Parlar que les mesures serien més ràpides i amb més coordinació amb el municipalisme, és una evidència clara.
- Durant la pandèmia han continuat les polèmiques entre JxCat i ERC. La legislatura té recorregut polític?
- Al final, qui ha de convocar o no eleccions és el president. S'ha de respectar sempre. És evident que aquest Govern sorgeix d'una necessitat d'implementació d'un mandat que s'ha vist, entre unes i altres coses, col·lapsat. Per tant, el propi Govern és qui ha de veure si el seu mandat és vigent. Al final, no és qüestió de governar per inèrcia, sinó pel mandat que els ciutadans confereixen a la coalició de dos grups parlamentaris. Abans de la pandèmia ja hi havia la voluntat de convocar les eleccions per la situació de discrepàncies que van manifestar públicament els dos grups del Govern.
Amb la pandèmia, això passa per damunt de tot. La prioritat fa que avui convocar eleccions seria una irresponsabilitat. Estem en un moment de màxima necessitat d'estabilitat per reactivar econòmicament el nostre país. El que es va dir de pressupostos i eleccions [a finals de gener] amb la pandèmia perd sentit, en el moment actual. Crec que quan estigui tot encaminat en la sortida necessària i la celeritat que toca, és el moment que el Govern faci una reflexió per dir si el seu mandat té recorregut, no només per les discrepàncies sinó també pels objectius que va assumir amb la ciutadania. És imprescindible que estigui legitimat.
- Vostè que és alcalde del PDECat i membre de la direcció del partit. Quan i com s'ha d'abordar la reordenació de JxCat, pendent des de fa anys?
- Més que alcalde del PDECat, soc alcalde de Deltebre. Pel que fa a la reordenació, soc dels que pensa que quan les coses es poden fer en el moment zero, o en el moment u o dos, perquè ho has de negociar, no has d'esperar al moment deu. Esperar tant, al final, l'únic que fa és desgastar els diferents actius i expectatives d'un espai que és hegemònic, que és gran. El problema és que, per agendes institucionals pròpies, diferenciades, el que no pot ser és que aquest espai no trobi el seu punt d'encaix. Crec que aquí tots hem d'exercir un punt d'honestedat i humilitat important. Això ens ha de portar al mandat del consell nacional del PDECat, que és transitar cap a JxCat. I, d'una vegada per totes, reordenar aquest espai. No pot ser que tinguem l'etern debat ni que aquest debat continuï emergint. Com a membre de la direcció del PDECat, el que m'agradaria és que el punt d'encontre es trobi aviat, i penso que aviat és tard.
- Carles Puigdemont hauria de ser el candidat de JxCat acompanyat d'un número dos efectiu?
- Tot està en funció del que ens proposem que haguem de fer i dels objectius que vulguem aconseguir. El lideratge del president Puigdemont és inqüestionable: per a moltíssima gent és qui ens ha portat a una situació de poder expressar l'anhel de llibertat. Aquesta autoritat moral no li pot treure ningú. Però també crec que al president Puigdemont, que per a mi està per damunt dels colors polítics i de tota aquesta situació, se li ha de donar el lloc d'autoritat moral que li toca. Baixar un esglaó en la seva autoritat moral no és propi del nivell que ell hagi de tenir. Majoritàriament, molts podríem estar contents amb el fet que torni a ser cap de cartell, però crec que hi ha actius importants que poden desenvolupar aquest paper amb tot el respecte i la lleialtat i la coordinació amb el propi president Puigdemont, que ha de desenvolupar aquesta força moral que tots li reconeixem.
- Seria millor que el cap de cartell sortís de l'actual Govern?
- Al final, hi ha actius molt importants. De noms n'hi ha moltíssims, res és descartable. Però és evident que tenim actius molt importants al Govern, fora del Govern, al municipalisme, al partit i a l'espai. El tema és endreçar-nos. L'endreça s'ha de provocar per tenir força, i les bases han de treure la necessitat que emergeixi un lideratge. El que no pot ser és que s'hagi de condicionar la reordenació a un lideratge concret.
- Li agradaria que el candidat o candidata a la Generalitat fos alcalde o alcaldessa?
- Els alcaldes i alcaldesses, amb tot el que estem vivint, com els membres del Govern, estem al peu del canó. Al final, la legitimitat que et dona guanyar les eleccions té molta força, és el màxim respecte a la ciutadania. Membres del Govern, del partit, de l'espai, del grup parlamentari i alcaldes podrien ser perfectament caps de cartell. Hem de buscar els millors actius per al millor moment. Estaria molt bé que fos un alcalde o alcaldessa, com a punt de força. Però no per això hem de descartar res de forma prèvia.
- De cara al discurs electoral, s'haurà de parlar més de gestió que de procés?
- És evident que l'anhel de llibertat sempre estarà latent fins que no s'aconsegueixi, ningú el pot sufocar. Altra cosa és que tot té les seves velocitats i les seves realitats. Avui per avui, en un moment que podrem tocar fons si no actuem de forma clara i eficient des de les administracions, el que es prioritza és el rigor. En el curt termini, amb els recursos que tinguis has de buscar eficiència. Res pot anar tard, tot ha d'anar al moment que toca. Sense renunciar a res, ara és moment de donar un punt de rigor a la gestió pública des de les diferents administracions. No hem de centrar-ho tot en una premissa única.
- Una de les qüestions que més han aixecat polèmica al municipalisme les últimes setmanes és la posada en marxa de l'Agència de la Natura. Quines demandes fa l'ACM a la conselleria de Territori?
- A l'ACM el que li preocupa és la representació municipal -entenem que n'hi ha d'haver més- i el fet que l'articulat de la llei que sustenta l'Agència és molt laxe i deixa molt a mans dels estatuts -que s'han de fer a posteriori- el seu funcionament. Cal més representació municipal i estar atents als estatuts perquè no envaeixin competències ni creïn burocratització. Li hem traslladat al conseller Calvet. Ahir mateix hi vam parlar per mirar l'oportunitat de tirar endavant o no la llei tal i com està plantejada. Cal que els estatuts no vinguin imposats, ens hem de coordinar. El compromís del conseller és que ara és el moment d'aprovar la llei, i que ell es compromet que l'aprovació dels estatuts serà acordat amb el municipalisme i el territori. Ben portada, l'Agència pot suposar un criteri de projecció del patrimoni natural, i mal portada pot suposar més entrebancs al municipalisme. Hem demanat al conseller que s'ho miri en perspectiva. Com a ACM, estarem atents a que el desplegament dels estatuts s'adeqüin al que demanem.
- Com es veu l'evolució de la pandèmia des d'una zona del país, les Terres de l'Ebre, que ja es troba en fase 3?
- Entrar a la fase 3 és un èxit, però trenca amb la normalitat. Estem en un paradigma totalment desconegut, i el plus de responsabilitat encara és més gran. Hem de complir amb expectatives que són molt incertes a nivell de reactivació socioeconòmica.
- Com han estat aquests mesos fent d'alcalde en condicions adverses?
- Deltebre és un municipi que, a part, va estar afectat pel temporal Gloria. Provoca una sensació d'impotència molt important, com a alcalde. En un primer moment tothom s'hi va voler posar al costat, des de les institucions, però està tot per fer. I després ja ens vam trobar amb la situació de la Covid-19. L'aturada arriba a un municipi que va demanar ser zona catastròfica i no se li ha concedit. Soc optimista sempre, intento donar la màxima seguretat a tothom, però si no tens ajudes externes, és molt difícil.
- Els municipis, davant la crisi econòmica derivada de la pandèmia, tenen una exigència clara: poder fer servir el superàvit per atendre la crisi econòmica.
- És imprescindible que els consistoris puguin gestionar els seus estalvis, que venen d'una bona gestió els últims anys. Insistim en la necessitat de mobilitzar recursos per disposar dels romanents: no hi ha res més que injust que la ciutadania, ara que necessita plans de contingència, no pugui utilitzar-los. Els ajuntaments són els primers que han d'actuar, perquè són els qui donen més capil·laritat allà on la Generalitat i l'Estat han estat descuidats i no han arribat. Els consistoris també estan assumint els sobrecostos que avui per avui ni l'Estat ni la Generalitat assumeixen com a propis.
"És imprescindible que els consistoris puguin gestionar els seus estalvis, que venen d'una bona gestió els últims anys"
Formem part de la comissió tècnica de desconfinament de Catalunya, i divendres vaig enviar una carta dient que l'ACM no avalaria cap pla de més del Govern si no es tenen en compte els criteris tècnics del municipalisme i si no van acompanyats d'un mínim estudi d'impacte econòmic per als ajuntaments. Si no, no els podem avalar, seria una irresponsabilitat. Sempre dic als membres del Govern que no som l'escut de l'executiu, som l'altaveu del municipalisme. Necessitem injeccions econòmiques per reactivar Catalunya des del món local: bona part dels fons comunitaris no ha d'anar només a les autonomies, sinó també als consistoris. I la Generalitat ha de reorientar el pressupost per un fons de cooperació local extraordinari que reactivi l'economia des dels municipis.
- Tenen calculat el cost econòmic de la pandèmia per als ajuntaments?
- És molt difícil de calcular, perquè hi ha hagut un sobrecost. En tot cas, no vull que diguin de mi que he actuat com a escut del Govern. Tinc tota la lleialtat a l'executiu, però no som el seu escut en detriment dels interessos del municipalisme.
- Els arriba algun missatge del govern espanyol en relació a l'ús del superàvit?
- Hem anat enviant al president Pedro Sánchez, al ministre de Sanitat, a la ministra la d'Hisenda i a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, les peticions del municipalisme català. Tampoc farem d'escut del govern de l'Estat.
- Serà necessari ampliar el marge de dèficit per a les administracions locals?
- Serà bàsic. El que s'ha de fer és incrementar el sostre de dèficit públic i flexibilitzar les normes de la Hisenda local per poder donar cobertura a les necessitats flagrants.
Lluís Soler, alcalde de Deltebre i president de l'ACM, al seu despatx. Foto: Ajuntament de Deltebre
- Què plantegen des de l'ACM per reactivar el país des del municipalisme?
- Som l'escut de la ciutadania. Les mesures que es prenguin han de ser sostenibles i han de tenir un punt de reactivació des del municipalisme, que dona força i legitimitat ciutadana. Qui no ho entengui ha de tocar més territori i tenir contacte directe amb els alcaldes. Estem reordenant el pla de mandat per engegar les mesures més prioritàries per a la reactivació socioeconòmica. Per exemple: la simplificació administrativa -ara hi ha massa burocràcia-, la creació del fòrum de petits municipis, i una oficina especialitzada en hisenda local, contractació pública -cada vegada més complicada- i el desenvolupament en planificació urbanística, medi ambient i obra pública. Tenim clar que no volem suplantar les funcions de les diputacions o els consells comarcals.
"Les mesures que es prenguin han de ser sostenibles i han de tenir un punt de reactivació des del municipalisme, que dona força i legitimitat ciutadana"
- La Generalitat ha estat molt crítica amb la recentralització que ha comportat l'estat d'alarma. En què s'han vist perjudicats els municipis?
- Les decisions, com més pròximes a la ciutadania, millor. En un moment de crisi com el que hem tingut, la Generalitat reivindicava el seu paper per les competències. A nivell municipal, en tot moment hem demanat que s'escoltés el municipalisme. Per això fa un mes, quan Torra va anunciar una comissió amb el món local, nosaltres la vam aplaudir. Volem que es convoqui el més aviat millor. Ja s'està treballant tècnicament, i s'ha de fer aviat. Com més aviat cobrim la necessitat, menys haurem d'invertir després en els efectes perniciosos de la inactivitat. En tot moment hem dit que no volem que ens convoquin per informar-nos: volem coordinar accions, estem legitimats per la ciutadania.
- La Generalitat ha fet tot el que estava al seu abast per frenar la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques i socials?
- Ha fet un paper, com els ajuntaments. Quan algú viu una situació sense precedents, al cap d'un temps s'avalua l'eficiència de les polítiques. Ara és aviat per dir si ho ha fet pitjor l'Estat, la Generalitat o els ajuntaments. Hi ha coses que sempre es poden fer millor. En les residències, per exemple, hem viscut situacions molt complicades. Els alcaldes, veient la situació, moltes vegades patíem molt. I patir, per un alcalde, és complicat. Més enllà d'això, la valoració s'ha de fer d'aquí a un temps. És aviat per avaluar res però és tard i anem en temps de descompte per fer segons què, com ara la reactivació socioeconòmica. Penso que li falta aquest punt de coordinació efectiva. Per molt que fem reunions i ens escoltin, falta coordinació efectiva. Vaig aplaudir la comissió bilateral que va proposar el president, però espero que es materialitzi aviat.
- Esmentava el cas de les residències. Un altre cas que ha generat polèmica ha estat el retorn a les escoles. Educació ha estat a l'alçada?
- Quan es va començar el tercer trimestre telemàtic, la planificació es va fer massa tard. Sortint de Setmana Santa, quan ja es va instaurar la necessitat de dur a terme que els alumnes no perdessin tot el curs, és evident que el desplegament de dispositius ha estat dramàtic: ha anat molt tard, amb molta gent angoixada perquè els fills no tenien dispositius. Cada dimarts ens reunim amb el conseller Josep Bargalló des de Setmana Santa. Li agraeixo, tot i que les coses s'han fet tard i possiblement poc planificades.
"Amb les escoles, les coses s'han fet tard i possiblement poc planificades. El desplegament de dispositius pel tercer trimestre telemàtic ha estat dramàtic"
Ja vam manifestar que el tercer trimestre es feia tard, i amb el pla de reobertura de centres ens vam queixar perquè, malgrat que ens havien explicat idees, no havíem vist el document, el vam poder avaluar poc temps des del municipalisme. El que vam acordar amb el conseller és que de cara al pla de retorn a les escoles al setembre ho treballaríem de forma molt més coordinada amb el municipalisme. En definitiva, s'ha fet tard i s'hauria d'haver planificat millor.
- Un dels missatges que han arribat des de la Generalitat és que una Catalunya independent hauria gestionat millor la crisi sanitària. Ho comparteix?
- És complicat extrapolar que una Catalunya independent hauria gestionat diferent la pandèmia. Soc del parer que qualsevol responsable públic, en la mesura de les seves capacitats, ha d'intentar fer el millor, més quan la situació és extraordinàriament difícil i sense precedents. Per tant, no diria que uns ho han fet millor o pitjor. És veritat que una Catalunya independent estaria gestionada des de la Generalitat, i no caldria que Torra reclamés res perquè ho podria adaptar ell des del Parlament. Ara, que la gestió hauria estat millor o pitjor? És agosarat. Parlar que les mesures serien més ràpides i amb més coordinació amb el municipalisme, és una evidència clara.
- Durant la pandèmia han continuat les polèmiques entre JxCat i ERC. La legislatura té recorregut polític?
- Al final, qui ha de convocar o no eleccions és el president. S'ha de respectar sempre. És evident que aquest Govern sorgeix d'una necessitat d'implementació d'un mandat que s'ha vist, entre unes i altres coses, col·lapsat. Per tant, el propi Govern és qui ha de veure si el seu mandat és vigent. Al final, no és qüestió de governar per inèrcia, sinó pel mandat que els ciutadans confereixen a la coalició de dos grups parlamentaris. Abans de la pandèmia ja hi havia la voluntat de convocar les eleccions per la situació de discrepàncies que van manifestar públicament els dos grups del Govern.
"És evident que aquest Govern sorgeix d'una necessitat d'implementació d'un mandat que s'ha vist, entre unes i altres coses, col·lapsat"
Amb la pandèmia, això passa per damunt de tot. La prioritat fa que avui convocar eleccions seria una irresponsabilitat. Estem en un moment de màxima necessitat d'estabilitat per reactivar econòmicament el nostre país. El que es va dir de pressupostos i eleccions [a finals de gener] amb la pandèmia perd sentit, en el moment actual. Crec que quan estigui tot encaminat en la sortida necessària i la celeritat que toca, és el moment que el Govern faci una reflexió per dir si el seu mandat té recorregut, no només per les discrepàncies sinó també pels objectius que va assumir amb la ciutadania. És imprescindible que estigui legitimat.
- Vostè que és alcalde del PDECat i membre de la direcció del partit. Quan i com s'ha d'abordar la reordenació de JxCat, pendent des de fa anys?
- Més que alcalde del PDECat, soc alcalde de Deltebre. Pel que fa a la reordenació, soc dels que pensa que quan les coses es poden fer en el moment zero, o en el moment u o dos, perquè ho has de negociar, no has d'esperar al moment deu. Esperar tant, al final, l'únic que fa és desgastar els diferents actius i expectatives d'un espai que és hegemònic, que és gran. El problema és que, per agendes institucionals pròpies, diferenciades, el que no pot ser és que aquest espai no trobi el seu punt d'encaix. Crec que aquí tots hem d'exercir un punt d'honestedat i humilitat important. Això ens ha de portar al mandat del consell nacional del PDECat, que és transitar cap a JxCat. I, d'una vegada per totes, reordenar aquest espai. No pot ser que tinguem l'etern debat ni que aquest debat continuï emergint. Com a membre de la direcció del PDECat, el que m'agradaria és que el punt d'encontre es trobi aviat, i penso que aviat és tard.
Soler forma part de la direcció del PDECat. Foto: Ajuntament de Deltebre
- Carles Puigdemont hauria de ser el candidat de JxCat acompanyat d'un número dos efectiu?
- Tot està en funció del que ens proposem que haguem de fer i dels objectius que vulguem aconseguir. El lideratge del president Puigdemont és inqüestionable: per a moltíssima gent és qui ens ha portat a una situació de poder expressar l'anhel de llibertat. Aquesta autoritat moral no li pot treure ningú. Però també crec que al president Puigdemont, que per a mi està per damunt dels colors polítics i de tota aquesta situació, se li ha de donar el lloc d'autoritat moral que li toca. Baixar un esglaó en la seva autoritat moral no és propi del nivell que ell hagi de tenir. Majoritàriament, molts podríem estar contents amb el fet que torni a ser cap de cartell, però crec que hi ha actius importants que poden desenvolupar aquest paper amb tot el respecte i la lleialtat i la coordinació amb el propi president Puigdemont, que ha de desenvolupar aquesta força moral que tots li reconeixem.
"Majoritàriament, molts podríem estar contents amb el fet que Puigdemont torni a ser cap de cartell de JxCat a la Generalitat, però crec que hi ha actius importants que poden desenvolupar aquest paper"
- Seria millor que el cap de cartell sortís de l'actual Govern?
- Al final, hi ha actius molt importants. De noms n'hi ha moltíssims, res és descartable. Però és evident que tenim actius molt importants al Govern, fora del Govern, al municipalisme, al partit i a l'espai. El tema és endreçar-nos. L'endreça s'ha de provocar per tenir força, i les bases han de treure la necessitat que emergeixi un lideratge. El que no pot ser és que s'hagi de condicionar la reordenació a un lideratge concret.
- Li agradaria que el candidat o candidata a la Generalitat fos alcalde o alcaldessa?
- Els alcaldes i alcaldesses, amb tot el que estem vivint, com els membres del Govern, estem al peu del canó. Al final, la legitimitat que et dona guanyar les eleccions té molta força, és el màxim respecte a la ciutadania. Membres del Govern, del partit, de l'espai, del grup parlamentari i alcaldes podrien ser perfectament caps de cartell. Hem de buscar els millors actius per al millor moment. Estaria molt bé que fos un alcalde o alcaldessa, com a punt de força. Però no per això hem de descartar res de forma prèvia.
- De cara al discurs electoral, s'haurà de parlar més de gestió que de procés?
- És evident que l'anhel de llibertat sempre estarà latent fins que no s'aconsegueixi, ningú el pot sufocar. Altra cosa és que tot té les seves velocitats i les seves realitats. Avui per avui, en un moment que podrem tocar fons si no actuem de forma clara i eficient des de les administracions, el que es prioritza és el rigor. En el curt termini, amb els recursos que tinguis has de buscar eficiència. Res pot anar tard, tot ha d'anar al moment que toca. Sense renunciar a res, ara és moment de donar un punt de rigor a la gestió pública des de les diferents administracions. No hem de centrar-ho tot en una premissa única.
"Ben portada, l'Agència pot suposar un criteri de projecció del patrimoni natural, i mal portada pot suposar més entrebancs al municipalisme"
- Una de les qüestions que més han aixecat polèmica al municipalisme les últimes setmanes és la posada en marxa de l'Agència de la Natura. Quines demandes fa l'ACM a la conselleria de Territori?
- A l'ACM el que li preocupa és la representació municipal -entenem que n'hi ha d'haver més- i el fet que l'articulat de la llei que sustenta l'Agència és molt laxe i deixa molt a mans dels estatuts -que s'han de fer a posteriori- el seu funcionament. Cal més representació municipal i estar atents als estatuts perquè no envaeixin competències ni creïn burocratització. Li hem traslladat al conseller Calvet. Ahir mateix hi vam parlar per mirar l'oportunitat de tirar endavant o no la llei tal i com està plantejada. Cal que els estatuts no vinguin imposats, ens hem de coordinar. El compromís del conseller és que ara és el moment d'aprovar la llei, i que ell es compromet que l'aprovació dels estatuts serà acordat amb el municipalisme i el territori. Ben portada, l'Agència pot suposar un criteri de projecció del patrimoni natural, i mal portada pot suposar més entrebancs al municipalisme. Hem demanat al conseller que s'ho miri en perspectiva. Com a ACM, estarem atents a que el desplegament dels estatuts s'adeqüin al que demanem.