03
de juny
del
2020
Donar protagonisme a les iniciatives musicals femenines. Aquest és l'objectiu de la revista Mus, una publicació en català de nova creació que va veure la llum aquest passat dilluns, 1 de juny, i que va gestar-se a la Universitat de Vic. Concretament, a la Facultat de Comunicació, el mes de setembre d'aquest any passat.
La manresana Sara Roy i la gironina Natàlia Bonjoch començaven 4t de Periodisme, i una de les primeres assignatures que van cursar en el marc del darrer any universitari va ser la de Periodisme Cultural: "ens van encarregar idear una revista, i com que a totes dues ens agrada molt la música, vam decidir que l'enfocaríem cap aquí", explica Sara Roy, que a banda d'acabar-se de graduar com a periodista, també compta amb una gens menyspreable trajectòria musical. Una altra premissa que van tenir clara des del començament va ser que les dones en serien les protagonistes: "en l'àmbit musical, igual que en molts d'altres, les dones pateixen una gran invisibilització, i això ho volíem reivindicar", manifesta.
Aquell treball universitari que en principi només havia de ser allò, un treball de carrera com tants altres, va acabar esdevenint l'eix central del Treball de Final de Grau (TFG) de totes dues estudiants. Això sí: si bé en l'esbós de revista que havien presentat per l'assignatura de Periodisme Cultural "parlàvem de creadores d'arreu del món", en la publicació emmarcada en el TFG "vam decidir centrar-nos, només, en dones catalanes". Al cap i a la fi, diuen, "són les que tenim més a l'abast i les que ens toquen més de prop".
La informació que van recopilar per començar a gestar el projecte no els va revelar res que no intuïssin: "per una banda, vam corroborar que, efectivament, no hi havia cap publicació musical en català que posés l'accent en el talent femení; per l'altra, ens vam adonar que, per molt que s'intenti, els projectes musicals encapçalats per dones no tenen, ni de bon tros, el repunt mediàtic que els que capitanegen els homes". En aquest sentit, reflexionen, "no és estrany que el percentatge de dones en festivals de música catalans sigui tan penós": "si no se'n parla; si no se'ls dona veu a través dels mitjans, és normal que el públic no les conegui i que, en conseqüència, els festivals no s'atreveixin a programar-les per por de no vendre prou entrades".
I és aquest buit mediàtic el que volen omplir amb la revista Mus. "Aquest país està ple de projectes musicals femenins que són increïbles i que nosaltres volem reivindicar", asseguren. En aquest sentit, la publicació no només vol emfatitzar la feina que fan les creadores ja conegudes, sinó també "oferir un espai a totes aquelles artistes emergents que acaben d'engegar o aquelles que compten amb grans trajectòries al darrere i no han tingut un ressò mediàtic".
Incloure-hi els homes
"Hi va haver un moment que ens vam plantejar si fer una revista només de dones o incorporar-hi, també, punts de vista masculins", explica Roy. "Vam arribar a la conclusió que si realment el que volem és canviar la societat i aconseguir equitat, el que no podem fer és obviar els homes, perquè ells també formen part d'aquesta societat", reflexiona la manresana.
Així doncs, tot i que el lema de Mus sigui el de donar protagonisme a les veus femenines del nostre país, la revista també inclou entrevistes a homes músics que reivindiquen igualtat en la indústria musical i en la resta d'àmbits. "La lluita contra la desigualtat de gènere, en tots els àmbits, és una lluita conjunta", exclamen.
Una revista trimestral i (de moment) on-line
Aquest primer número de la revista es pot llegir a través de la pàgina web de Mus. L'entrega compta amb entrevistes a The Sey Sisters, Suu, Marala, Queralt Lahoz, Andrea Motis, Maren o Anaïs Vila. Així mateix, també hi apareixen les veus masculines de Manu Guix, Natxo Tarrés o Miki Núñez.
La idea de Roy i Bonjoch és treure un nou volum cada trimestre ("hi ha molts projectes i veus que volem donar a conèixer!", somriuen). De moment, tot serà digital, "perquè editar una revista convencional costa molts diners i no tenim pressupost", lamenten. No obstant, les dues emprenedores no descarten -"si la cosa funciona"- editar-la en format físic en un futur.
La manresana Sara Roy i la gironina Natàlia Bonjoch començaven 4t de Periodisme, i una de les primeres assignatures que van cursar en el marc del darrer any universitari va ser la de Periodisme Cultural: "ens van encarregar idear una revista, i com que a totes dues ens agrada molt la música, vam decidir que l'enfocaríem cap aquí", explica Sara Roy, que a banda d'acabar-se de graduar com a periodista, també compta amb una gens menyspreable trajectòria musical. Una altra premissa que van tenir clara des del començament va ser que les dones en serien les protagonistes: "en l'àmbit musical, igual que en molts d'altres, les dones pateixen una gran invisibilització, i això ho volíem reivindicar", manifesta.
Aquell treball universitari que en principi només havia de ser allò, un treball de carrera com tants altres, va acabar esdevenint l'eix central del Treball de Final de Grau (TFG) de totes dues estudiants. Això sí: si bé en l'esbós de revista que havien presentat per l'assignatura de Periodisme Cultural "parlàvem de creadores d'arreu del món", en la publicació emmarcada en el TFG "vam decidir centrar-nos, només, en dones catalanes". Al cap i a la fi, diuen, "són les que tenim més a l'abast i les que ens toquen més de prop".
La informació que van recopilar per començar a gestar el projecte no els va revelar res que no intuïssin: "per una banda, vam corroborar que, efectivament, no hi havia cap publicació musical en català que posés l'accent en el talent femení; per l'altra, ens vam adonar que, per molt que s'intenti, els projectes musicals encapçalats per dones no tenen, ni de bon tros, el repunt mediàtic que els que capitanegen els homes". En aquest sentit, reflexionen, "no és estrany que el percentatge de dones en festivals de música catalans sigui tan penós": "si no se'n parla; si no se'ls dona veu a través dels mitjans, és normal que el públic no les conegui i que, en conseqüència, els festivals no s'atreveixin a programar-les per por de no vendre prou entrades".
Natàlia Bonjoch i Sara Roy són les impulsores del projecte
I és aquest buit mediàtic el que volen omplir amb la revista Mus. "Aquest país està ple de projectes musicals femenins que són increïbles i que nosaltres volem reivindicar", asseguren. En aquest sentit, la publicació no només vol emfatitzar la feina que fan les creadores ja conegudes, sinó també "oferir un espai a totes aquelles artistes emergents que acaben d'engegar o aquelles que compten amb grans trajectòries al darrere i no han tingut un ressò mediàtic".
Incloure-hi els homes
"Hi va haver un moment que ens vam plantejar si fer una revista només de dones o incorporar-hi, també, punts de vista masculins", explica Roy. "Vam arribar a la conclusió que si realment el que volem és canviar la societat i aconseguir equitat, el que no podem fer és obviar els homes, perquè ells també formen part d'aquesta societat", reflexiona la manresana.
Així doncs, tot i que el lema de Mus sigui el de donar protagonisme a les veus femenines del nostre país, la revista també inclou entrevistes a homes músics que reivindiquen igualtat en la indústria musical i en la resta d'àmbits. "La lluita contra la desigualtat de gènere, en tots els àmbits, és una lluita conjunta", exclamen.
Una revista trimestral i (de moment) on-line
Aquest primer número de la revista es pot llegir a través de la pàgina web de Mus. L'entrega compta amb entrevistes a The Sey Sisters, Suu, Marala, Queralt Lahoz, Andrea Motis, Maren o Anaïs Vila. Així mateix, també hi apareixen les veus masculines de Manu Guix, Natxo Tarrés o Miki Núñez.
La idea de Roy i Bonjoch és treure un nou volum cada trimestre ("hi ha molts projectes i veus que volem donar a conèixer!", somriuen). De moment, tot serà digital, "perquè editar una revista convencional costa molts diners i no tenim pressupost", lamenten. No obstant, les dues emprenedores no descarten -"si la cosa funciona"- editar-la en format físic en un futur.