justicia

El Suprem prohibeix l'ús d'estelades o banderes LGTBI a les façanes dels edificis públics

Una sentència de l'alt tribunal impedeix la col·locació de tot tipus de símbol no oficial

per NacióDigital , 1 de juny de 2020 a les 13:29 |
Faána de l'Ajuntament d'Olot amb una pancarta reivindicativa i la bandera LGTBI. | Martí Albesa.
El Tribunal Suprem prohibeix l'ús de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics segons una sentència sobre l'exhibició de la bandera tricolor canària a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 2016. Una pronunciament que també obre la porta a que les administracions públiques no puguin penjar altres símbols no oficials, com ara l'estelada o la bandera LGTBI.

A més, els efectes de la resolució del dictamen no només es queduen aquí, sinó que també impedeixen l'ús de banderes no oficials que "concorrin amb la bandera d'Espanya i les demés legals o estatutàriament instituides". La sala tercera de l'alt tribunal exposa que el seu ús "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques". 


La sentència, de la que ha estat ponent la magistrada Celsa Pico, destaca que totes les administracions, incloent la municipal, han de respectar l'ordenament jurídic, "sense que allò acordat, encara que ho votin la majoria de grups polítics, pugui incorporar-se en el marc competencial fixat per l'article 25 de la llei 7/1985, del 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local". 

El cas es remunta al setembre del 2016 quan el ple de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife va reconèixer la bandera nacional de Canàries (una que porta set estrelles verdes) com un dels símbols del poble canari i en conseqüència va hissar-la a la vora exterior de l'edifici, just davant la façana. Una decisió que va portar cua però que finalment el 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Canàries va acabar donant la raó a l'ajuntament, veient l'ús del símbol no oficial com un fet que es trobava perfectament contemplat dins del marc de la legalitat institucional espanyola. 


Malgrat això, l'advocat de l'Estat va acabar presentat un recurs en contra del dictamen i que ara ha estat estimada pel Suprem, qui ha acabat anul·lant la sentència anterior i establint que "no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i neutralitat de les Administracions Públiques l'ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials als exteriors dels edificis i espais públics, fins i tot quan les mateixes no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d'Espanya i les demés legals o estatutàriament instituïdes". 

El dictamen arriba tot just en el context en que el president de la Generalitat, Quim Torra, està a l'espera que el Tribunal Suprem resolgui sobre la seva inhabilitació per un delicte de desobediència per mantenir una pancarta sobre la llibertat dels presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat.

 

Participació