coronavirus

Només un 30% de les urgències ateses a l'Hospital d'Olot ha estat per simptomatologia respiratòria

Durant la imposició de l'estat d'alarma i el confinament pel coronavirus, les urgències menys greus s’han reduït més de la meitat

per NacióGarrotxa , Olot, 15 de maig de 2020 a les 12:13 |
L'Hospital d'Olot per dins en temps de coronavirus. | Martí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant les sis primeres setmanes de la pandèmia de la Covid-19 s’han atès 530 urgències de pacients amb simptomatologia respiratòria a l'Hospital d'Olot, el que representa un 30% del total de les atencions que s’han fet al servei.

Des de l’inici de la imposició de l'estat d'alarma i el confinament per la pandèmia del SARS-CoV-2, el circuit intern d’urgències de la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa es va dividir en dos espais: pacients amb patologia respiratòria i no respiratòria. Aquest mateix procediment es va seguir amb la sala d’espera, per manera de poder aïllar des de la seva arribada qualsevol cas positiu de coronavirus fins que ho determinés la prova corresponent (PCR).



Per als professionals d’aquesta àrea, tractar els pacients amb aquests símptomes ha suposat un augment de la dedicació, del temps, dels esforços i de les mesures de seguretat per tractar-los.  


Per a minimitzar riscos per la població i els propis professionals també s’han reduït el nombre d’acompanyants al servei. En la majoria dels casos no es permet acompanyant al box amb l’excepció dels menors d’edat, persones dependents, pacients obstètriques o persones en final de vida.  

Aquestes diferències de circuit, de les àrees i de la sala d’espera es preveu mantenir-les fins que el risc de contagi i d’un possible rebrot es minimitzin.  


Reducció de les atencions presencials

La coresponsabilitat de la ciutadania i l’excel·lent tasca de seguiment i control de l’atenció primària ha permès reduir un 60% les atencions presencials en aquest servei, disminuint d’aquesta manera la pressió assistencial i donant prioritat a aquells casos més greus. Aquesta reducció es deu bàsicament a les urgències més banals, aquelles que es podrien resoldre des d’atenció primària o amb una trucada al 061, i que la baixada ha estat d’un 70,1%.  

La disminució de les atencions a urgències es deu a diferents factors: per una banda, per la responsabilitat de la ciutadania de fer un ús racional del sistema sanitari, amb un especial i destacat protagonisme de l’atenció primària i l’accés al 061; i, per l’altra, el neguit de la població de poder-se contagiar en cas d’accedir als centres de salut.   

També s’ha notat una reducció important pel que fa a les urgències de politraumatismes. La disminució de mobilitat de la població ha reduït la possibilitat de patir accidents, fet que s’ha traduït en una baixada del 83,3% d’aquests casos. En el mateix període del 2019 es van atendre un total de 60 urgències per accident de trànsit, mentre que aquest 2020 només han estat 10.  

Augment de les atencions domiciliàries

Mentre les atencions presencials al servei han disminuït, les atencions domiciliàries han augmentat. S’ha passat de les 66 que es van fer el 2019 a les 169 d’aquest 2020, i una quarta  part d’aquestes han estat respiratòries. Aquestes atencions ambulatòries que es fan al domicili són sempre en horari que els centres d’atenció primària de la Garrotxa estan tancats, és a dir, durant les nits, caps de setmana i festius.  

La reflexió i posterior priorització que aquests dies ha estat fent la ciutadania per accedir a les urgències hospitalàries demostra un alt grau de responsabilitat amb el sistema sanitari i de respecte al confinament i, en conseqüència, amb els professionals del sector.  

Cal recordar que totes aquelles persones que presentin símptomes greus de manera aguda o per descompensació de la seva malaltia crònica no demorin anar al seu centre d’atenció primària o a urgències per por a contagiar-se. Així com també tots aquells ciutadans que tinguin símptomes d’alguna patologia greu com ictus, infarts o sèpsia. Els centres sanitaris estan preparats per garantir la seguretat de l’atenció sanitària.  












 

 

Participació