Ple de l'Ajuntament de Girona

L'oposició de Girona força l'equip de govern a impulsar una moratòria de llicències per als pisos turístics

El ple telemàtic aprova una moció perquè l'Ajuntament impulsi la construcció d'un tanatori públic comarcal al nord de la ciutat

per NacióGirona , Girona, 12 de maig de 2020 a les 10:24 |
La batllessa de Girona, Marta Madrenas, durant la celebració del ple telemàtic. | @girona_cat.
L'oposició de Girona ha forçat l'equip de govern a impulsar una moratòria de llicències per a nous pisos turístics. Ho ha fet aprovant una moció ciutadana que ha presentat l'Associació de Veïns del Barri Vell, a la qual s'han sumat Guanyem, el PSC i ERC. Tots tres grups coincideixen en què és "necessari" aprovar la moratòria i avalen que la mesura es faci en paral·lel amb la revisió del Pla Especial de Barri Vell.

Per la seva banda, JxCat, que ha demanat aparcar el debat fins a veure l'impacte que la pandèmia té damunt del turisme, només ha rebut el suport de Cs a l'hora de votar-hi en contra. D'altra banda, el ple d'aquest maig –el segon telemàtic- ha aprovat una altra moció per impulsar un tanatori públic comarcal al nord de la ciutat.

La moció que demana una moratòria "immediata" de llicències de pisos turístics no tan sols porta la signatura de la l'Associació de Veïnes i Veïns del Barri Bell. La subscriuen la majoria de les que hi ha a la ciutat –en concret, fins a dinou més- i la plataforma '+ Barri – Pisos Turístics' (que al gener del 2018 ja en va presentar una, que aleshores es va tombar).

La portaveu dels veïns del Barri Vell, Begoña Pelegrin, ha subratllat que en els darrers cinc anys la xifra d'Habitatges d'Ús Turístic (HUT) a la ciutat ha arribat a créixer més d'un 450%, "passant dels 184 del 2015 als 889 actuals". Ha explicat que, d'aquests, la meitat es concentren al Barri Vell i ha criticat que això provoca que a la zona no s'hagin renovat lloguers o bé que, en alguns casos, s'hagin encarit fins a 400 euros.


Pelegrin també ha explicat que el coronavirus provocarà que se signin contractes "de caràcter temporal", per donar sortida a l'actual oferta i permetre que hi hagi llogaters que ocupin aquests pisos "durant uns mesos". "Però en cap cas seran contractes amb durades d'entre cinc o set anys", ha precisat la portaveu dels veïns.

Per això, l'Associació subratlla que cal impulsar la moratòria de llicències, i mantenir aquesta suspensió fins que no es donin dos requisits. El primer, que es redacti un estudi sobre l'afectació dels HUTs a Girona i s'impulsin mesures per frenar-ne els impactes negatius. I el segon, que s'engegui la revisió –i actualització- del Pla Especial del Barri Vell.

 

Captura de pantalla del ple telemàtic de l'Ajuntament de Girona aquest dilluns.


PSC, ERC i Guanyem, per la suspensió

I precisament, aquest darrer afegitó dels requisits és allò que ha permès que, a diferència de la que es va presentar a principis del 2018, ara sí, la moció tirés endavant. Els socialistes hi han donat suport perquè, en paral·lel a la moratòria, es demana actualitzar el Pla Especial del Barri Vell. Lamentant, al mateix temps, que "durant els darrers dos anys, les polítiques en habitatge de l'equip de govern no hagin passat de la fase d'estudi".

ERC, per la seva banda, ha destacat que la moratòria és una "mesura necessària" que pren "sentit" des del moment en què s'acompanya d'altres mesures. "És evident que amb la suspensió de llicències no en farem prou, perquè l'habitatge és un repte a combatre en molts fronts; però fem un pas més perquè Girona sigui una ciutat per viure-hi", ha subratllat la republicana Maria Àngels Cedacers.

Per últim, la regidora de Guanyem Cristina Andreu ha definit la moratòria com a "fonamental" i ha reclamat que, en paral·lel, s'impulsin "inspeccions" per comprovar si tots els pisos turístics que hi ha a la ciutat s'ajusten a llei. "És una evidència que els HUT han crescut sense cap mena de planificació, i negar-ho és una irresponsabilitat", ha subratllat.

"Té sentit? Aporta res?"

Els setze vots que sumen els tres grups de l'oposició han assegurat el 'Sí' a la moció. La resta de vots, però, han estat tots en contra. D'entrada, l'equip de govern, de JxCat, ha recordat que havia proposat deixar el text damunt la taula, i veure abans quin impacte tindrà la pandèmia damunt del sector turístic.

"Té sentit dictar ara una moratòria? Aporta algun valor?", s'ha preguntat la tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica, Gloria Plana, per justificar el vot en contra. A més, Plana també ha volgut posar de relleu que l'estudi sobre l'afectació dels HUT a la ciutat estava a punt d'adjudicar-se, però que l'aparició del coronavirus ho va frenar.

JxCat només ha rebut el suport dels dos regidors de Cs a l'hora de votar en contra de la moció. La regidora Míriam Pujola ho ha justificat dient que, amb la covid-19, "els pisos turístics no seran el primer problema dels gironins". A més, al seu parer, allò que cal és assegurar-se que els seus propietaris, quan els posin a disposició dels turistes, acreditin "la neteja i desinfecció" dels pisos.

Tanatori públic comarcal

El ple d'aquest maig, el segon que s'ha fet telemàtic arran de la covid-19, també ha aprovat una moció, en aquest cas presentada per Guanyem, perquè Girona impulsi un tanatori públic comarcal al nord de l ciutat. En aquest cas, el text ha tirat endavant per dotze vots a favor (els de Guanyem i el PSC), dotze abstencions (les d'ERC i vuit regidors de JxCat, perquè Núria Pi s'ha excusat a mig ple) i els dos vots en contra de Cs.

La regidora de Guanyem Laia Pèlach ha dit que la moció reclama poder impulsar "uns serveis funeraris dignes". De fet, al text el grup critica que la ciutadania hagi "de passar per l'embut de les multinacionals de la mort". Els socialistes hi han votat a favor, però també han lamentat que la proposta de Guanyem era "poc treballada". Pèlach els ha respost dient que la moció no posa terminis i és "oberta" perquè, precisament, vol ser "un punt de partida" per impulsar un tanatori públic.

Impacte del coronavirus

D'altra banda, el ple d'aquest maig ha aprovat tres mocions destinades a mitigar l'impacte de la covid-19. Una, presentada pel PSC, proposava reduir la "precarietat digital" a la ciutat. Aquesta s'ha aprovat per unanimitat.

La segona, presentada per Cs, proposava destinar 1,35 MEUR a donar ajudes de 300 euros als autònoms de la ciutat. Aquí, tan sols els regidors del partit taronja hi han votat a favor. La resta de grups s'han abstingut, perquè consideren que aquesta quantitat es pot redirigir a altres ajudes o garantir serveis.

Per últim, la tercera proposava crear una taula de ciutat per fer front a la covid-19. L'ha presentada ERC i s'ha aprovat per unanimitat. A la taula s'hi asseuran representants dels diferents grups de l'Ajuntament i del teixit social, econòmic i cultural de la ciutat.

El portaveu republicà, Quim Ayats, assegura que a l'hora de fer front al coronavirus cal anar "més enllà" del consistori i aprendre "a col·laborar i reforçar-nos" com a societat. Com recull la moció, la intenció és que la taula es reuneixi per primer cop com a molt tard el mes de juny.

Retrets per les competències

Per últim, la delegació de competències del ple a la junta de govern local ha tornat a enfrontar govern i oposició al ple d'aquest dilluns. El detonant, aquest cop, han estat dos informes contradictoris de l'interventor i el secretari. Tots dos fan referència als canvis que es van fer el juliol passat, coincidint amb l'aprovació del cartipàs, i que traspassaven moltes competències del ple a la junta de govern local.

Entre d'altres, per exemple, això és el que va permetre que JxCat aprovés la pròrroga del contracte de neteja a 'Girona + Neta' per valor de 14 milions d'euros (MEUR) sense passar-la per ple. I precisament, això també és el que va impulsar l'oposició a reclamar que es fes marxa enrere, i que aquest passat febrer el ple despullés la junta de govern local de la majoria d'atribucions que tenia.

La setmana passada, durant la junta de portaveus, JxCat va donar a conèixer un informe de l'interventor que concloïa, basant-se en la llei catalana, que el traspàs de competències que es va aprovar al juliol era nul. Un document que xoca amb un altre informe, en aquest cas del secretari, que s'empara en la llei espanyola i que avala aquell canvi.

Sigui com sigui, l'oposició en bloc ha retret a JxCat haver traspassat competències del ple a la junta de govern local amb "opacitat i engany" i voler "governar com si tinguessin majoria amb tan sols nou regidors". Cs els ha acusat d'haver "enganyat deliberadament", el PSC ha reclamat a Madrenas fer "autocrítica", ERC ha demanat "aclarir" quin dels dos informes té raó i s'ha ofert a trobar "solucions" i Guanyem Girona, directament, ho ha qualificat de "greu" i ha dit que això "dificulta la confiança i el diàleg" amb el govern.

L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha pres la paraula per subratllar que en cap moment es va actuar amb mala fe. Ha destacat que, quan es va aprovar el cartipàs, ni interventor ni secretari "van mostrar cap disconformitat" amb la delegació de competències, "avalant per tant que tot el procediment era correcte".

Madrenas ha explicat, però, que aquest febrer "la sorpresa" va ser seva en veure l'informe de l'interventor. I que davant d'això, i de l'informe del secretari, ella havia decidit "fer cas" a aquest últim, perquè és "a qui correspon l'assessorament legal de l'Ajuntament".

Per tant, ha dit Madrenas, entre el juliol i el febrer, quan es van canviar les competències "per decisió política", tot allò que s'havia fet abans estava bé. "A criteri nostre era una decisió ben feta, fonamentada i definitiva", ha conclòs, en referència a les resolucions adoptades des de la junta de govern local.








 

Participació