Entrevista

Marta Madrenas: «No s'ha escoltat prou els ajuntaments»

L'alcaldessa de Girona i diputada de JxCat demana atendre el món local i no es postula com a relleu de Torra: "He après a no fer cas de les travesses; estic centrada en la meva ciutat"

per Joan Serra Carné , 10 de maig de 2020 a les 00:07 |
Marta Madrenas | Adrià Costa
Marta Madrenas (Girona, 1967) és l'alcaldessa de Girona, l'única capital de demarcació controlada per Junts per Catalunya (JxCat). Amb ascendent també dins del grup parlamentari, el seu nom figura en les travesses que es formulen en el cas que Quim Torra fos inhabilitat i es posposés el calendari electoral, una opció ara mateix remota. Madrenas esquiva càbales i diu estar centrada a governar la capital gironina.

En aquesta conversa amb NacióDigital destaca el paper dels ajuntaments a l'hora d'entomar la crisi sanitària, lamenta que no s'hagi tingut prou en compte el món local i demana eines per poder actuar en les derivades social i econòmica de la pandèmia. També considera responsable l'actitud del Govern en la pugna amb l'Estat per pilotar la resposta als efectes del coronavirus.


- Té la percepció que a Girona estan preparats per enfilar la desescalada del confinament?  

- Fa dos mesos que treballem en aquest sentit. És cert que, en el primer mes, els esforços anaven encaminats a combatre una crisi sanitària que ens va sorprendre a tots, sobre la qual hi havia molt desconeixement, i també a garantir els serveis bàsics. A Girona ens sentim orgullosos de com es va complir el confinament i, en les últimes setmanes, ja començàvem a preparar la possibilitat d'un desescalada, des del punt de vista de la promoció econòmica i la mobilitat.


Tenim moltes accions a punt per començar a fer el desconfinament. Però, per poder-lo fer, les dades de contagis ens han d'acompanyar. I, amb les dades objectives per determinar quines regions sanitàries poden passar a la nova fase, a Girona sembla que no tenim tan bons indicadors com d'altres. Ha estat un cop fort i ha suposat certa frustració, perquè estem preocupats per l'activació econòmica i social. Però és el que hi ha i haurem de continuar amatents i actuant de forma responsable.

- Els ajuntaments s'han sentit escoltats en tot aquest procés?


- Possiblement, no. També és cert que, des del Govern, s'han atès les instruccions i les recomanacions de les autoritats i experts sanitaris. I és important que sigui així. Aquesta no és una qüestió política. Tot i que sí que és cert que no s'ha escoltat prou els ajuntaments, perquè les mesures generalitzades en una mateixa regió sanitària poden fer que, en alguns llocs, les accions siguin terriblement injustes. No és el mateix la realitat de Girona que la de Ripoll, per exemple. Ara bé, entenem les dificultats de poder establir un patró i uns indicadors, però quan es planegen dubtes i s'han de prendre decisions responsables, el millor que es pot fer és escoltar els experts sanitaris. Si s'ha fet això, podem dir poc més.

"S'han de prioritzar els criteris sanitaris i acatar"

- Deia les decisions sobre el desconfinament no són una qüestió política. Però se n'ha fet una qüestió política?

- Qui ho pretengui fer una qüestió política, s'equivoca. És una qüestió científica i s'ha de fer cas als experts en salut. I, si més endavant i quan tot s'hagi superat, se'n fan les valoracions i s'analitza la gestió de tothom, ho trobaré encertat. Però, ara, ni és el moment ni tenim prou informació. No és el que pertoca. El que pertoca és superar la crisi sanitària, i també trobar els millors instruments per afrontar la crisi social i econòmica. S'han de prioritzar els criteris sanitaris i acatar. A Catalunya hem demostrat que la nostra idea és fer-ho diferent. I no amago la meva frustració per no poder passar ja a la fase 1.

- N’ha parlat directament amb el president Torra de la situació de Girona i de les opcions de desconfinament?

- Sí, amb el president parlem puntualment en tots els espais que compartim. I manté el criteri de seguir les recomanacions dels experts sanitaris. Evidentment, intenta escoltar tothom, però sense deixar d'atendre el que diuen els experts.

- Al Congrés s’ha validat una nova pròrroga de l’estat d’alarma. JxCat ha mantingut el seu "no" i ERC s'hi ha sumat. És pràctic deixar que Ciutadans tingui influència, per exemple, en les decisions de la Moncloa?

- No es tracta que sigui pràctic o no. Del que es tracta és de respondre a les preguntes que ens fa la ciutadania amb honestedat i lleialtat. A JxCat, des del primer moment, vam actuar amb honestedat i oferint-nos a col·laborar en el que fos possible, també respecte a l'estat d'alarma, però el que no pot ser és donar suport a una mesura que no contempla derivades que poden ser perjudicials. Pot ser que, fruit de la decisió, després es produeixin mals alternatius, però la nostra obligació és defensar allò que creiem que és el que li cal a la ciutadania. Les conseqüències polítiques que se'n puguin derivar són un mal posterior. Els gestors públics hem d'acumular la màxima informació possible i després prendre les millors decisions.
 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, durant una votació telemàtica del ple d'abril. Foto: ACN


- El PNB, que va votar diferent dels partits independentistes i que també deu pensar en la lleialtat a la ciutadania basca, ha aconseguit cert diàleg bilateral amb el govern espanyol. És una altra via.

- No sabem exactament què han aconseguit o què han deixat d'aconseguir. Davant d'un conflicte, has d'emetre la teva opinió, perquè votar implica posicionar-se. Es pot mirar més enllà per obtenir-ne altres beneficis o pots ser honest i centrar-te en les prioritats que tenen a veure com la crisi sanitària. Dir que que els resultats haurien estat diferents amb una altra estratègia política és fabular. No ho sabem. Una bona gestió política és la que sap trobar fórmules per entomar els reptes de forma rigorosa. I s'han de prendre de decisions. I la que va prendre JxCat em sembla encertadíssima.

- Des de l’alcaldia de Girona ha demanat poder fer ús del superàvit generat per l’Ajuntament pe atendre la crisi amb més eines. De les decisions que ha pres Pedro Sánchez i el seu govern, quina li retreu més?

- Amb les decisions que s'han anat prenent des de l'Estat, en ocasions de forma una mica caòtica si ho observem des del punt de vista dels ajuntaments, tenim la sensació que ens han fet feina en va. Ha semblat que no hi havia un rumb clar. També ens ha estranyat la voluntat d'apartar del territori més proper la presa de decisions, i ja no parlo ni tan sols de les autonomies. Ha passat també amb els municipis, que és l'administració més propera als ciutadans i que millor coneix la realitat. S'ha volgut generalitzar i uniformitzar sense atendre la diversitat dels territoris, i això és un error greu.

"Des de l'Estat ha semblat que no hi havia un rumb clar"

Si entrem al detall de les mesures que afecten els ajuntaments, penso en decisions com la reducció en un 55% de l'aportació per a les polítiques actives d'ocupació. És terrible i no s'entén de cap manera, tenint en compte que la lluita contra l'atur haurà de ser una de les nostres prioritats. Però tampoc té explicació que l'Ajuntament de Girona, que disposa d'un superàvit de quatre milions d'euros, uns diners que corresponen als gironins i gironines, hagi de dipositar aquests recursos als bancs per reduir deute i no els posem a disposició dels ciutadans. És una liquiditat que hauria de servir per afrontar aquesta crisi, no hauria d'anar als bancs per reduir deute. I això és inexplicable.

- De fet, aquesta setmana han anunciat un paquet de 147 mesures per valor de dos milions d’euros. Què es podria fer amb els milions del superàvit.

- Només per atendre l'assistència social, i les accions de reacció més urgent que hem fet, des del transport fins a les escoles, ens calen recursos. En aquests dos mesos, la reducció d'ingressos ha estat substancial, de fins a sis milions d'euros, i les despeses han pujat dos milions. Això ja ho tenim només per haver aplicat les mesures de protecció de les persones. Aquest és el punt de partida. Si, a sobre, no ens deixen utilitzar els nostres propis recursos ni tampoc endeutar-nos, no tenim prou eines a l'abast. Som un Ajuntament sanejat. Per què no em puc endeutar si puc retornar els diners perfectament? No és el que ens cal fer ara per ajudar la ciutadania i les empreses del territori? Per què no ho podem fer? El món local està compromès a reclamar i exigir aquestes qüestions. El govern espanyol s'ha de posar les piles. Si acaba fent això, després sí que serà un drama.

- Girona pot patir pel descens del turisme aquest estiu? Com pot repercutir això en la ciutat?

- Hem preparat diversos plans en funció de les fases que es puguin aplicar. Però no m'atreveixo a fer valoracions de futur ara mateix, ni de com en resultarà tocat el sector vinculat al turisme. El que és clar és que serà un dels sectors més afectats pels mesos que vindran. I hem de trobar fórmules per ajudar-los. Però vull ser prudent.
 

Marta Madrenas, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa


- En què pot posar el focus l'Ajuntament per minimitzar l'impacte social i econòmic de la pandèmia?

- Hi ha alguna qüestió en la qual ja havíem treballat abans de la pandèmia i que ara ens pot servir. En el programa electoral vam aprofundir en la idea de Girona ciutat tecnològica i ara, en aquests dos mesos, ens n'hem adonat tots plegats de com n'és d'imprescindible la universalització de les eines i la digitalització de tots els sectors de la població, des de famílies fins a empreses. Segur que hi ha maneres d'aplicar la tecnologia a l'atenció al comerç, ara que ens caldrà una nova organització. En aquesta immersió tecnològica hi podem aprofundir.

També haurem d'actuar en la mobilitat sostenible. Haurem de gestionar el distanciament social en l'ús de la via pública i algunes mesures arribaran per quedar-se. Estic segura que tots veurem les bondats del canvi de mobilitat, que ara apliquem per força però que en el futur en destacarem els beneficis, en termes de salut i lluita contra el canvi climàtic. I, més enllà d'aquests dos grans eixos, ens preocupa la preservació de les necessitats més bàsiques del conjunt de la ciutadania. I això necessita finançament i recursos, com també en faran falta per a la reactivació de l'economia i la reducció de l'atur.

- El Govern i l'Ajuntament de Barcelona van anunciar que pilotarien conjuntament el desconfinament de la capital, una regió sanitària en si mateixa. Voldria un estatus de presa de decisions similar per a Girona?

- Sí, i tant. Ja mantenim contactes amb les conselleries per prendre decisions, però és evident que haurem de plantejar una proposta similar. La regió sanitària de Girona també haurà de tenir alguna singularitat, per atendre les diferents realitats i fer la desescalada tenint-les en compte.

- Un company del seu espai polític, Marc Castells (alcalde d'Igualada), deia a NacióDigital que tenia la sensació que, en algunes fases de la crisi sanitària, rebia més informació d’Itàlia que del seu propi país. Des de Girona s'ha tingut aquesta percepció?

- Sí, és una d'aquestes coses que requeriran una reflexió i ser autocrítics en el que calgui. És cert que, al principi de la crisi, els municipis ens vam sentir poc acompanyats, especialment en allò referent a la informació. Se'ns plantejàvem moltíssims dubtes. El primer cas de coronavirus a Girona va ser una treballadora de l'Ajuntament. Va ser la primera ciutat que es va activar, amb una pla d'emergència contra pandèmies que ens va resultar molt útil per reaccionar de forma immediata. I poso un exemple per entendre com ens vam sentir sols a l'hora de prendre decisions. Vam precintar el cul de la Lleona [estàtua situada al costat del riu l'Onyar] i ens van titllar d'exagerats, fins al punt que a Salut ens deien que no calien aquest tipus de mesures. Vam ser dels primers a precintar zones infantils o tancar parcs, i no ens sentíem acompanyats. Estàvem sols i amb poca informació.

"Al principi de la crisi, els municipis ens vam sentir poc acompanyats [pel Govern]"

De mica en mica, tot es va anar reconduint. Segurament, els més prudents pensaven en no alertar més del compte. Però jo mai hi he cregut en la sobreprotecció de la ciutadania. La ciutadania és madura i adulta, i si s'expliquen les coses, s'entenen. Però no comparem aquesta posició dels ajuntaments respecte la Generalitat amb el paper del govern central, que va actuar tard i malament. A vegades som més crítics amb nosaltres mateixos que amb qui s'hauria de ser més crític.

- Em citava la descoordinació i improvisació atribuïda al govern espanyol. Però el Govern de la Generalitat no pot haver desorientat la ciutadania transmetent propostes sobre qüestions de les quals no tenia competències, per l'aplicació de l'estat d'alarma?

- No, perquè té l'obligació de fer-ho. Com jo tinc l'obligació de plantejar, tant a la Generalitat com al govern espanyol, els problemes que hi ha i les propostes de solucions. El que ha fet el Govern de forma lleial ha estat proposar solucions, sense supèrbia. Com que em crec que els gestors que som més propers al territori en coneixem més directament les necessitats, és lògic que el Govern proposés, insistís, exigís i es queixés. I això no vol dir treure rèdit polític de res. Això vol dir ser un gestor capaç. La ciutadania no espera una altra cosa de nosaltres.
 

L'alcaldessa de Girona, en una imatge d'arxiu Foto: Xavier Pi/ACN


- I se n'ha fet un relat malèvol de la iniciativa de la Generalitat?

- Pot ser. Però quan algú, com el Govern de la Generalitat, planteja solucions en base a uns coneixements i no obté ni tan sols resposta, em sembla normal protestar i exigir. I, en un exercici de transparència, és normal que s'expliqui. La ciutadania ho ha de saber. Ha de saber que es volien fer les coses parcialment diferent. No només és raonable actuar així sinó que és exigible a qualsevol responsable públic. Ara bé, que després hi hagi un relat polític que ho acompanyi, com la denúncia de la recentralització, entra dins la normalitat i també pot existir. Segurament aquest serà un dels temes que caldrà atendre en la fase d'anàlisi posterior, perquè no és útil centralitzar. De fet, ens ha perjudicat.

"El que ha fet el Govern de forma lleial ha estat proposar solucions, sense supèrbia"

- En aquestes últimes setmanes ha parlat amb Carles Puigdemont per analitzar la situació de la ciutat i també del país?

- Sí, hem parlat, com fem sovint. I hem compartit diverses qüestions, des de la manera de veure les coses fins a consultes sobre temes d'abast europeu. La perspectiva per analitzar la resposta d'altres països i estats permet tenir una mirada més panoràmica. Ens ha aportat coneixement i li agraeixo, perquè s'hi ha implicat.

- Vostè va entrar en política com a independent el 2011. Es veu tenint un paper més enllà de l’alcaldia de Girona en l'etapa que s'obre?

- No. Els meus esforços i el meu compromís estan destinats en el progrés de la ciutat de Girona i, per tant, mantinc la mateix idea.

- Existeixen possibilitats que pugui jugar algun paper si la legislatura s’allarga i el Suprem acaba inhabilitant Quim Torra?

- No és la primera vegada que surt el meu nom en travesses. I he après a no fer-ne cas. Estic centrada en el meu compromís amb la ciutat de Girona. He tingut uns anys d'alcaldessa terriblement moguts, des de l'1 d'octubre fins a la gran calamarsada de fa tres anys, passant pel temporal Gloria i el coronavirus. No tinc temps de fer cas d'aquesta rumorologia política, que entenc que ha d'existir, però que no va amb mi. Insisteixo, estic compromesa amb Girona.

"En el cas Laura Borràs hi veig voluntat política de voler desgastar"

- Ha parlat amb Laura Borràs els últims dies? La Sindicatura de Comptes ha ratificat per unanimitat en un informe que la diputada de JxCat va fraccionar contractes en l’etapa a la Institució de les Lletres Catalanes.

-Està vivint una situació difícil. Soc al seu costat i ella ho sap. Les normes administratives a vegades són molt complexes i, depèn de com s'expliquin les coses, poden generar unes sensacions o unes altres. Hi veig voluntat política de voler desgastar. La Laura és una dona honesta i sempre ho ha demostrat. Parlar de temes penals en casos com el seu està molt lluny de la realitat.








 

Participació