estat d'alarma

La paralització del comerç urbà a les comarques gironines per l'estat d'alarma posa en risc molts negocis

Es constata el creixement de la preocupació entre el teixit comercial de dimensió reduïda a la demarcació, sobretot en els sectors de la moda i complements i de l'oci i la cultura

per NacióGirona , Girona, 9 d'abril de 2020 a les 10:51 |
El sector de la moda és, entre d'altres, un dels més afectat per l'estat d'alarma. | Arxiu NG.
L’activitat econòmica a les comarques gironines està condicionada des de fa dies per la crisi sanitària causada per la imposició de l'estat d'alarma decretat arran de la Covid-19. El comerç urbà, el que es troba en els carrers i places dels municipis i té una estructura empresarial de dimensió reduïda, és el que més la pateix.

La paralització del comerç urbà des de mitjan març —primer, amb l’estat d’alarma decretat pel Govern d’Espanya; posteriorment, amb dues setmanes de confinament total que se suposa que acaben aquest dijous 9 d’abril, i que aniran seguides d’una altra pròrroga fins al 25 d’abril de l’estat l’alarma– s’està notant fins al punt de posar en risc el futur de molts negocis.


L’actualització d’una enquesta en línia de J3B3 Economics, realitzada durant la setmana passada (del 30 de març al 5 d’abril) a 139 propietaris d’establiments comercials i empreses de serveis de la demarcació de Girona, constata que un 33% del volum total (un de cada tres) és susceptible de tancament definitiu el 30 d’abril. D’aquests, l’11% ja ho dona per fet com a conseqüència dels baixos nivells de tresoreria i la limitació de recursos propis, que no li permeten compensar la caiguda de vendes. Aquesta situació s’aguditza quan es posa l’horitzó al final del mes de maig.

Tan sols el 23% assegura tenir garanties de poder afrontar tot aquest temps de tancament i tirar endavant. En aquest sentit, cal remarcar que el 76% del comerç urbà gironí ha negociat en la darrera setmana una o més mesures econòmiques per sostenir l’empresa mentre duri la prohibició d’obertura dels establiments.

 

Estat d’ànim del comerç a les comarques gironines. Foto: J3b3 Economics.


En aquest context, la facturació en el teixit comercial de dimensió reduïda continua en mínims, per bé que ha repuntat una mica aquesta última setmana (davallada del 85,6% respecte a la mateixa època de l’any passat) en comparació amb l’anterior, del 23 al 29 de març (88,3%).


Es consolida, també, la tendència del sector de l’alimentació com el que té les variacions de vendes menys accentuades, tot i situar-se en un 35% menys del que seria habitual. I un 19% dels seus establiments a les comarques gironines als quals s’ha consultat (principalment forns de pa, carnisseries o fruiteries) afirmen haver incrementat les vendes aquesta última setmana. Cap més sector ho aconsegueix.

Segons reflecteix l’enquesta, l’estat d’ànim del comerç urbà gironí és d’una preocupació creixent respecte a la pandèmia i l’afectació que està tenint en els seus negocis. El 72,6% d’establiments (gairebé tres de cada quatre), o bé estan preocupats per la viabilitat del seu establiment (52,5%), o són molt pessimistes (20,1%). La vessant positiva es manté estabilitzada (ronda el 10%), mentre que els neutrals cauen al 18%.
 

Comparativa de descens de facturació a la demarcació de Girona quant a la mitjana de Catalunya (del 30 de març al 5 d’abril). Foto: J3b3 Economics.


Aquest estat d’ànim és generalitzat en tots els sectors, però té un cert contrapunt en l’alimentari: en una setmana el grup que aglutina els confiats i els molt optimistes ha passat del 9 % al 28 % (amb un percentatge del 22 % i 6 % respectivament). Per la seva part, el quotidià no alimentari (productes per a la higiene i neteja personal, medicaments o articles de neteja) ha patit un retrocés anímic molt important, i entre els preocupats (64 %) i els molt pessimistes (18 %) acumulen un 82 %. Més negre encara ho veuen el sector de la moda i complements, amb un 83 % (55 % de preocupats i 28 % de molt pessimistes) i el de l’oci i la cultura (90 % de vessant negativa, amb un 70 % de preocupats).






 

Participació