coronavirus

L’impacte de la Covid-19 situa la facturació del comerç urbà a les comarques gironines en mínims històrics

Una enquesta de J3B3 Economics feta la setmana passada xifra en un 88,3 % la davallada de vendes respecte a la mateixa època de l’any passat en el teixit comercial de dimensió reduïda

per Redacció , 1 d'abril de 2020 a les 12:54 |
Estat d’ànim del comerç a la demarcació de Girona del 23 al 29 març. | Fonts: J3b3 Economics.
La situació d’emergència sanitària originada per la COVID-19 està tenint efectes devastadors en l’activitat econòmica a les comarques gironines. I molt especialment en el comerç urbà, és a dir, el que s’emplaça en els carrers i places dels municipis i té una estructura empresarial de dimensió reduïda.

Una enquesta en línia realitzada la setmana passada per J3B3 Economics –que es va actualitzant setmanalment– a 190 propietaris d’establiments comercials i empreses de serveis de la demarcació quantifica a hores d’ara en un 88,3 % la davallada de vendes respecte a la mateixa època de l’any passat.


Aquest descens històric en la facturació en el teixit comercial de dimensió reduïda abraça tots els sectors. També el de l’alimentació, que és el que ha patit les variacions de vendes menys dràstiques, tot i situar-se en un 44 % menys del que seria habitual en aquesta època. En tot cas, un 16 % dels establiments d’aquest sector de les comarques gironines als quals s’ha preguntat (fruiteries, carnisseries o forns de pa, especialment) asseguren haver incrementat vendes la darrera setmana. Per la seva part, els més perjudicats són la moda i complements i la restauració (ambdós amb un 100 % de caiguda) i l’oci i cultura, amb un 97 %.

Tot plegat s’ha produït en el context de l’estat d’alarma decretat a mitjans de març pel Govern d’Espanya i a causa de les restriccions imposades, entre les quals destaca la prohibició d’obertura de la majoria d’establiments comercials i empreses de serveis amb activitat de cara al públic. La tendència no es preveu que s’alteri en les properes setmanes arran del confinament total fins al 9 d’abril decretat el cap de setmana passat.

 

Variació de vendes i comparativa amb la mitjana de Catalunya. Font: J3b3 Econòmics.


Majoritàriament, i segons reflecteix l’enquesta, el comerç urbà de les comarques gironines té ara un estat d’ànim negatiu respecte a l’afectació que està provocant aquesta pandèmia en els seus negocis. Dos de cada tres establiments qüestionats, o bé estan preocupats per la viabilitat del seu negoci (47,9 %), o directament són molt pessimistes per donar-li continuïtat (18,4 %). La vessant positiva no arriba ni al 10 % (7,4 % els confiats i 1,6% els molt optimistes). El 24,7 % restant aglutina els neutrals.


Aquest estat d’ànim és comú en tots els sectors, per bé que l’alimentari i el quotidià no alimentari (productes per a la higiene i neteja personal, medicaments o articles de neteja) tendeixen més cap a la neutralitat. Contràriament, el sector de l’oci i la cultura presenta un estat emocional molt baix comparativament amb la resta. Entre els preocupats (61,5 %) i els molts pessimistes (23,1 %) acumulen un 84,6 %. El segueix el sector de la moda i complements, amb un 74,4 % (55,3 % de preocupats i 19,1 % de molt pessimistes).

Malgrat tot, el 65 % del comerç urbà de tot Catalunya ha negociat la darrera setmana una o més despeses per mantenir la sostenibilitat econòmica de l’empresa durant el període de confinament )i de prohibició d’obertura de la majoria d’establiments. Les principals despeses negociables són els costos de lloguer o hipoteca del local (36 %), els pagaments a proveïdors d’existències o matèries primeres (25 %) i els sous i salaris dels treballadors (20 %).

En paral·lel, el 36 % dels establiments de la micro i la petita empresa catalana han engegat alguna iniciativa per apropar-se a la seva clientela i continuar oferint els seus productes o serveis. En concret, el servei a domicili (12 %), la venda per Internet (10,4 %) o el màrqueting en línia (10,1 %) són les accions que han proliferat més la darrera setmana. En aquest sentit, es dona la circumstància que les empreses que han tingut menor impacte quant a variació de facturació són les que engeguen més accions per contrarestar-ne els efectes.







 

 

Participació