19
de març
del
2020
A menys cotxes, menys contaminació. Demà es compleix una setmana des que el govern espanyol va anunciar l'estat d'alarma i les dades són rotundes. La reducció del voltant del 60% del trànsit rodat a Barcelona i Madrid ha provocat, segons Greenpeace, la caiguda també dels seus nivells de contaminació: els valors mitjans de diòxid de nitrogen amb prou feines han arribat aquesta setmana el 40% del límit fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea (UE).
Per a Greenpeace, les circumstàncies excepcionals en què ha immers al món la crisi del Covid-19 poden servir d'aprenentatge per a reduir els milers de morts que la mala qualitat de l'aire provoca cada any.
"És evident que n'hi ha prou amb uns dies sense trànsit per a aclarir l'atmosfera. D'una situació tan difícil com la que estem vivint hauríem d'extreure una lliçó: no hauríem de vacil·lar a l'hora de prendre mesures contundents sempre que es posi en risc la salut de les persones ", ha destacat Adrián Fernández, responsable de la campanya de Mobilitat de Greenpeace.
En concret, des que el dimarts 10 de març van començar les primeres mesures de contenció, com el teletreball o la suspensió de classes, els nivells de NO2 a Madrid han baixat dia rere dia. Una reducció que es va fer patent a partir de l'aplicació de l'estat d'alarma el dissabte 14, mesura que limitava dràsticament l'ús de vehicle particular. Des de llavors la mitjana de la xarxa tot just arriba al 40% del límit legal de 40 mcg/m3, un llindar que Madrid ha incomplert cada any des que el 2010 va entrar en vigor la normativa europea.
També a Barcelona la contaminació ha baixat de forma molt similar. Des de l'activació de l'alerta el 14 de març els nivells de NO2 s'han desplomat tot complint amb escreix el valor límit, que el 2019, per exemple, es va incomplir en les estacions més pròximes a llocs d'elevat trànsit, com l'Eixample o Gràcia i Sant Gervasi.
"Aquests registres confirmen que l'automòbil és el principal contaminant a les ciutats espanyoles. La baixada sense precedents de el trànsit per carretera ha permès reduir la contaminació en qüestió d'hores, tot i que altres fonts com les calefaccions de les llars i el transport públic han seguit funcionant. Un descens ajudat per la meteorologia de dilluns passat, que ha permès eliminar la 'boina' gairebé perenne que cobreix les dues ciutats", ha assenyalat Fernández.
Mesures per al futur
Aquest descens de la contaminació no és una sorpresa a la vista del que ha passat a la Xina fa dos mesos. Al país origen de la crisi d'aquest coronavirus les emissions de NO2 van viure una reducció sense precedents arran de les restriccions de trànsit, un efecte que primer va ser visible a Wuhan, epicentre de la pandèmia, però que després es va estendre a tot el conjunt de país asiàtic.
No obstant això, Greenpeace ressalta que la prioritat indiscutible en aquest moment ha de ser la lluita contra la infecció i anima les administracions que, després de l'estat d'alerta, analitzin les conseqüències derivades d'unes circumstàncies excepcionals, com és la millora de la qualitat de l'aire. D'aquesta manera, es poden prendre les mesures necessàries per a garantir que no es tornin a incomplir els nivells màxims de contaminació fixats per l'OMS un cop superada la crisi.
El passat mes de febrer, Greenpeace va estimar que 4,5 milions de persones morien cada any per la contaminació de l'carbó, el petroli i el gas a tot el món i va denunciar que les substàncies procedents de la crema de combustibles fòssils (micropartícules, òxids de sofre i de nitrogen) suposen uns costos sanitaris de 21.751.000 d'euros només a l'Estat, equivalent a l'1,68% del nostre PIB.
Per a Greenpeace, les circumstàncies excepcionals en què ha immers al món la crisi del Covid-19 poden servir d'aprenentatge per a reduir els milers de morts que la mala qualitat de l'aire provoca cada any.
"És evident que n'hi ha prou amb uns dies sense trànsit per a aclarir l'atmosfera. D'una situació tan difícil com la que estem vivint hauríem d'extreure una lliçó: no hauríem de vacil·lar a l'hora de prendre mesures contundents sempre que es posi en risc la salut de les persones ", ha destacat Adrián Fernández, responsable de la campanya de Mobilitat de Greenpeace.
En concret, des que el dimarts 10 de març van començar les primeres mesures de contenció, com el teletreball o la suspensió de classes, els nivells de NO2 a Madrid han baixat dia rere dia. Una reducció que es va fer patent a partir de l'aplicació de l'estat d'alarma el dissabte 14, mesura que limitava dràsticament l'ús de vehicle particular. Des de llavors la mitjana de la xarxa tot just arriba al 40% del límit legal de 40 mcg/m3, un llindar que Madrid ha incomplert cada any des que el 2010 va entrar en vigor la normativa europea.
Gràfic de la baixada de la contaminació a Barcelona. Font: Greenpeace.
També a Barcelona la contaminació ha baixat de forma molt similar. Des de l'activació de l'alerta el 14 de març els nivells de NO2 s'han desplomat tot complint amb escreix el valor límit, que el 2019, per exemple, es va incomplir en les estacions més pròximes a llocs d'elevat trànsit, com l'Eixample o Gràcia i Sant Gervasi.
"Aquests registres confirmen que l'automòbil és el principal contaminant a les ciutats espanyoles. La baixada sense precedents de el trànsit per carretera ha permès reduir la contaminació en qüestió d'hores, tot i que altres fonts com les calefaccions de les llars i el transport públic han seguit funcionant. Un descens ajudat per la meteorologia de dilluns passat, que ha permès eliminar la 'boina' gairebé perenne que cobreix les dues ciutats", ha assenyalat Fernández.
Mesures per al futur
Aquest descens de la contaminació no és una sorpresa a la vista del que ha passat a la Xina fa dos mesos. Al país origen de la crisi d'aquest coronavirus les emissions de NO2 van viure una reducció sense precedents arran de les restriccions de trànsit, un efecte que primer va ser visible a Wuhan, epicentre de la pandèmia, però que després es va estendre a tot el conjunt de país asiàtic.
No obstant això, Greenpeace ressalta que la prioritat indiscutible en aquest moment ha de ser la lluita contra la infecció i anima les administracions que, després de l'estat d'alerta, analitzin les conseqüències derivades d'unes circumstàncies excepcionals, com és la millora de la qualitat de l'aire. D'aquesta manera, es poden prendre les mesures necessàries per a garantir que no es tornin a incomplir els nivells màxims de contaminació fixats per l'OMS un cop superada la crisi.
El passat mes de febrer, Greenpeace va estimar que 4,5 milions de persones morien cada any per la contaminació de l'carbó, el petroli i el gas a tot el món i va denunciar que les substàncies procedents de la crema de combustibles fòssils (micropartícules, òxids de sofre i de nitrogen) suposen uns costos sanitaris de 21.751.000 d'euros només a l'Estat, equivalent a l'1,68% del nostre PIB.