05
de març
del
2020
Actualitzat
a les
11:37h
El jutjat d'Instrucció 2 de Girona ha demanat a la sala penal del Tribunal Suprem que obri una causa contra Carles Puigdemont per suposats delictes de prevaricació, frau a l'administració i falsedat documental durant la seva etapa com a batlle de Girona, segons ha informat El Español. El jutge ha elevat al Suprem una exposició raonada afirmant que veu "indicis de criminalitat" contra l'expresident per irregularitats relacionades amb la utilització de fons de l'empresa d'aigües de Girona, Agissa.
La investigació va començar l'any 2016 arran d'una querella de la CUP referida a la gestió d'Agissa, una societat mixta participada en un 20% pels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. En l'exposició raonada enviada al Suprem, el jutge parla d'un desviament de fons municipals procedents d'un canon extraordinari per aigua que es va imposar als ciutadans per comprar una col·lecció d'obres d'art valorada en 4,7 milions d'euros. "Es va idear un artifici que va portar a una merma en el patrimoni de l'Ajuntament en una àrea tan sensible com l'aigua", apunta la magistrada.
A través de Twitter, el president Puigdemont ha reaccionat a la informació i ha assegurat que la investigació "busca l'extradició com sigui". L'eurodiputat de JxCat, exiliat a Bèlgica, ha recordat que fa un any van sortir informacions en el mateix sentit i va oferir a la Fiscalia declarar de manera voluntària. "L'intent d'empastifar-me alegrement era clar i jo ho volia tallar d'arrel", ha ressaltat. En aquell moment, es va descartar aquesta declaració i es va fer arribar a Puigdemont que no se l'estava investigant. "Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions", ha reblat.
El focus de la investigació se centra en determinar si l'Ajuntament de Girona va fer servir fons de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) per adquirir el fons d'art Santos Torroella. El consistori, inicialment, preveia pagar part de les obres amb el cànon de l'aigua. Tot i que més endavant, i segons ha sostingut sempre l'Ajuntament, això es va desestimar i es va optar per altres vies.
La batllessa, Marta Madrenas, de fet, ja va assegurar que la col·lecció d'art s'està pagant amb fons propis. L'acord per a l'adquisició del fons Santos Torroella es va tancar el 2014 per un import de 3,9 milions d'euros. En aquest període, i mentre es va negociar la compra, Carles Puigdemont era batlle de Girona. L'operació, però, no va estar exempta de polèmica, perquè quan va passar per ple, gran part de l'oposició hi va votar en contra, i Puigdemont –que governava en minoria– va haver de fer servir el seu vot de qualitat perquè l'aprovació tirés endavant.
La investigació damunt l'expresident de la Generalitat és una de les potes del conegut com a cas Agissa, que investiga altres irregularitats en el si de l'empresa d'aigües. Una investigació que tutela directament la Fiscalia Anticorrupció, en el marc de la qual el mateix fiscal José Grinda i agents de la Guàrdia Civil van entrar a l'Ajuntament de Girona el juny del 2018 per demanar expedients relacionats amb l'adquisició del fons d'art i la pròrroga de la concessió del servei d'aigües (que es va aprovar el 2013).
La investigació va començar l'any 2016 arran d'una querella de la CUP referida a la gestió d'Agissa, una societat mixta participada en un 20% pels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. En l'exposició raonada enviada al Suprem, el jutge parla d'un desviament de fons municipals procedents d'un canon extraordinari per aigua que es va imposar als ciutadans per comprar una col·lecció d'obres d'art valorada en 4,7 milions d'euros. "Es va idear un artifici que va portar a una merma en el patrimoni de l'Ajuntament en una àrea tan sensible com l'aigua", apunta la magistrada.
A través de Twitter, el president Puigdemont ha reaccionat a la informació i ha assegurat que la investigació "busca l'extradició com sigui". L'eurodiputat de JxCat, exiliat a Bèlgica, ha recordat que fa un any van sortir informacions en el mateix sentit i va oferir a la Fiscalia declarar de manera voluntària. "L'intent d'empastifar-me alegrement era clar i jo ho volia tallar d'arrel", ha ressaltat. En aquell moment, es va descartar aquesta declaració i es va fer arribar a Puigdemont que no se l'estava investigant. "Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions", ha reblat.
El cas AgissaVa dir que no m'estava investigant, i la va descartar. Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions. Busquen extradició "com sigui".
— Carles Puigdemont (@KRLS) March 5, 2020
El focus de la investigació se centra en determinar si l'Ajuntament de Girona va fer servir fons de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) per adquirir el fons d'art Santos Torroella. El consistori, inicialment, preveia pagar part de les obres amb el cànon de l'aigua. Tot i que més endavant, i segons ha sostingut sempre l'Ajuntament, això es va desestimar i es va optar per altres vies.
La batllessa, Marta Madrenas, de fet, ja va assegurar que la col·lecció d'art s'està pagant amb fons propis. L'acord per a l'adquisició del fons Santos Torroella es va tancar el 2014 per un import de 3,9 milions d'euros. En aquest període, i mentre es va negociar la compra, Carles Puigdemont era batlle de Girona. L'operació, però, no va estar exempta de polèmica, perquè quan va passar per ple, gran part de l'oposició hi va votar en contra, i Puigdemont –que governava en minoria– va haver de fer servir el seu vot de qualitat perquè l'aprovació tirés endavant.
La investigació damunt l'expresident de la Generalitat és una de les potes del conegut com a cas Agissa, que investiga altres irregularitats en el si de l'empresa d'aigües. Una investigació que tutela directament la Fiscalia Anticorrupció, en el marc de la qual el mateix fiscal José Grinda i agents de la Guàrdia Civil van entrar a l'Ajuntament de Girona el juny del 2018 per demanar expedients relacionats amb l'adquisició del fons d'art i la pròrroga de la concessió del servei d'aigües (que es va aprovar el 2013).