26
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
8:40h
Nota sobre el mapa: Les bombolles representen l'evolució dels delictes el 2019: com més petita, més es va reduir la criminalitat i, com més gran, més va créixer. Picant sobre cada ciutat (bombolla), es desplega el seu nom, el nombre de delictes per tipus el 2019 i 2018, l'evolució percentual els dos anys i, en els principals delictes, la ràtio per 1.000 habitants del 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge, necessari per observar millor zones de molta densitat de ciutats com l'entorn de Barcelona.
Pugen un 4,5% els delictes a les comarques gironines. Segons l'estadística que periòdicament publica el Ministeri de l'Interior, durant el 2019 se n'han registrat fins a 45.242 arreu de la demarcació. D'aquest balanç, que recull dades de tots els cossos policials, en destaquen sobretot dues tipologies. Una són els robatoris amb força a habitatges i establiments, que pugen un 5,5% i tanquen l'any amb 4.879 casos. Aquí s'hi inclouen, per exemple, els robatoris comesos per bandes especialitzades, que arribaven a emboscar-se per evitar que se les detectés. A més dels robatoris també pugen els delictes sexuals. En aquest cas, fins a un 17,9%. Al llarg del 2019, se n'han registrat 258. I en 52 d'aquests casos, les víctimes van patir una violació.
El balanç de criminalitat del 2019 que ha fet públic el Ministeri de l'Interior recull dades de tots els cossos policials (Mossos d'Esquadra, policies locals, policia espanyola i Guàrdia Civil). Durant l'any passat, arreu de la demarcació es van registrar fins a 45.242 delictes arreu de la demarcació. Són un 4,5% més que al 2018 (quan la xifra negra es va situar en 43.297).
De totes les tipologies delictives que han anat en augment en destaquen, sobretot, dues. Per una banda, els robatoris amb força en domicilis i establiments (botigues, empreses i entitats bancàries). I per l'altra banda, els delictes sexuals. Respectivament, aquests dos grups de delictes han crescut un 5,5% i un 17,9%.
Durant l'any passat, a les comarques gironines es van registrar 4.879 robatoris amb força en domicilis i establiments. Això suposa que, de mitjana, cada dia se'n cometen més de tretze arreu de la demarcació. De tot aquest global, 3.646 robatoris van ser en habitatges (una dada similar a la del 2018, quan van ser-ne 3.629). La resta van ser assalts a botigues, empreses o entitats bancàries.
A través del bosc
En tots aquests casos, els lladres entren a l'interior forçant –o literalment- destrossant alguns dels accessos. I un cop a dins, s'enduen tot allò que poden de botí (joies, aparells electrònics, diners o caixes fortes). Aquí s'hi troben, per exemple, els encastaments contra estancs i entitats bancàries que s'han registrat en els darrers mesos.
Però també tota aquella onada de robatoris que va viure el Gironès, amb més d'una quarantena de casos concentrats en dues setmanes de novembre. Al seu darrere hi havia dos grups especialitzats. Un d'ells, format per lladres de l'Europa de l'Est, va entrar a cases de Llambilles, Fornells, Quart, Sant Julià de Ramis i Girona. Actuaven sempre al capvespre i, per capturar-los, els Mossos d'Esquadra van haver d'emboscar agents de paisà, perquè els lladres arribaven als habitatges a través del bosc.
Més delictes sexuals
Al costat dels robatoris, l'estadística del Ministeri també evidencia com els delictes sexuals han anat en augment. En concret, al llarg del 2019 a les comarques gironines se'n van denunciar 310, un 17,9% més. I en 52 casos, les víctimes van patir una violació (una xifra similar a la del 2018, quan a comarques gironines es van registrar 53 agressions sexuals amb penetració).
El balanç de criminalitat també revela com, en general, totes les tipologies delictes s'han incrementat d'un any a l'altre. Durant el 2019, hi va haver un 16% més de robatoris amb violència i intimidació (en concret, 1.109). És a dir, assalts o atracaments. Precisament, aquest és un dels delictes que generen més alarma social, perquè els lladres són agressius i solen amenaçar o agredir les víctimes.
En paral·lel, també van augmentar els robatoris de vehicles (n'hi va haver 687, un 16,4% més) o el tràfic de drogues (se'n van registrar 435 casos, un 8,8% més). De tota l'estadística, els únics delictes que han anat a la baixa són els furts (n'hi va haver 12.406, un 4,1% menys).
D'altra banda, durant el 2019, a la demarcació hi va haver un segrest i l'any es va tancar amb quinze intents d'homicidi o assassinat (un 66% més) i amb vuit crims. Entre aquests, els de les mares que van matar les seves filles a Salitja i a Girona o l'home que va morir apunyalat a la rambla de Figueres.
A Salt, un 15% més
L'estadística de criminalitat que ha fet pública el Ministeri també desgrana les dades de les principals ciutats de la demarcació. En concret, de les que tenen més de 30.000 habitants. Hi ha Girona, Blanes, Figueres, Lloret de Mar (Selva), Olot i Salt.
De totes elles, percentualment, allà on més han augmentat els delictes és a Salt. D'un any a l'altre, se n'han arribat a registrar un 15% més (passant dels 1.584 als 1.821). Segons recull l'estadística, per tipologies, en aquest municipi han augmentat més d'un 40% els robatoris amb violència i intimidació (de 64 a 91) o aquells amb força a habitatges i comerços (de 74 a 106). També s'han registrat 62 delictes per lesions i baralles tumultuàries, tant greus com menys greus (davant els 51 del 2018).
397 atracaments i assalts a Girona ciutat
A Girona ciutat, al llarg del 2019 s'han registrat 7.059 delictes, un 3,2% més en comparació amb el 2018. Si es mira per tipologies delictives, destaca l'increment del 26,4% en robatoris amb violència i intimidació. En concret, s'han comptabilitzat 397 atracaments i assalts; cosa que suposa que, de mitjana, ja se'n registra més d'un al dia.
Entre les tipologies que també creixen, hi ha els robatoris de vehicles (102 casos, un 5,5% més). Pel que fa als delictes sexuals, a la ciutat es van denunciar 42 abusos i agressions (el mateixos que al 2018) dels quals en vuit casos la víctima va patir una violació.
D'altra banda, això sí, durant el 2019 a Girona ciutat van baixar els robatoris amb força a habitatges i establiments (de 462 es va passar a 453) i els furts (de 2.138 a 2.063).
A banda de Salt i Girona, allà on també ha pujat la xifra negra de delictes ha estat a Blanes i a Olot. En concret, en el primer cas, en un 2,2% (passant dels 2.508 als 2.564); i en el cas de la capital de la Garrotxa, en un 1,2% (de 1.197 a 1.211). A Blanes, destaca l'increment que han registrat les denúncies per agressions i abusos sexuals. En concret, un 33%, passant de 21 a 28 casos, dels quals vuit van ser violacions (davant les cinc del 2018).
A Figueres i Lloret, menys delictes
Per últim, tant a Figueres com a Lloret de Mar s'ha registrat un descens de delictes durant el 2019. En el cas de la capital de l'Alt Empordà el descens ha estat del 2,3% (passant dels 3.070 als 2.999). Aquí, els robatoris amb força a habitatges han arribat a baixar un 36% (de 123 a 78). S'han registrat catorze agressions i abusos sexuals, dels quals un va ser violació (al 2018, van ser-ne cinc).
A Lloret de Mar, els delictes han baixat un 5,5% (de 3.749 a 3.542). Sobretot, aquelles tipologies que s'han reduït més han estat els robatoris amb força a domicilis (de 218 a 161) i els furts (de 1.807 a 1.398). Això sí, han augmentat els delictes de lesions i baralles tumultuàries (de 90 a 103) i s'han denunciat quatre violacions (al 2018 van ser-ne dues). I s'ha incrementat notablement el tràfic de drogues (de 38 casos s'ha passat a 69).
L'evolució delictiva a Catalunya
Les ciutats catalanes van ser llocs menys segurs el 2019 que l'any anterior. En els 43 municipis de més de 30.000 habitants -aquells pels quals el ministeri de l'Interior ofereix dades-, la criminalitat va créixer un 3,7%. Sobretot ho van fer, però, els delictes més violents, com els assassinats -consumats o no-, els delictes sexuals -i especialment les violacions- o els robatoris amb violència, mentre que, per contra, la quantitat de furts es va mantenir.
Pel que fa als homicidis intencionats, se'n van consumar 60 -15 més que el 2018- i se'n van intentar uns altres 188 -20 més que l'any anterior-. Igualment, van tenir lloc sis segrestos i 3.359 delictes de lesions i baralles -el 2018 en van ser 3.225-, a més de 3.031 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, dels quals 557 van ser agressions sexuals amb penetració -2.598 i 468, l'any anterior respectivament.
Els robatoris amb violència i intimidació van incrementar-se un 17,5%, fins als 26.448, mentre que els robatoris a domicilis i establiments van caure un 1,4%, fins als 33.993 -d'aquests, uns 10.000 van ser establiments i la resta, a cases particulars-. Per altra banda, hi van haver 192.052 furts, 9.713 robatoris de vehicles, 2.605 delictes de tràfic de drogues i un llarg etcètera, fins als 489.116 delictes totals registrats a ciutats catalanes, 17.606 més que el 2018.
L'increment, però, no ha estat homogeni. De fet, el nombre de delictes als grans municipis de les demarcacions de Barcelona i Girona va augmentar entorn del 4,5%, mentre que va caure lleugerament en els de Tarragona i Lleida -en aquest cas, només la capital del Segrià té més de 30.000 habitants i queda registrada-. De fet, la criminalitat va disminuir a 11 ciutats, sobretot a Vic (-8,9%), Tarragona (-7,2%), Cambrils (-5,5%), Lloret de Mar (-5,5%), Tortosa (-4,3%) i Sant Cugat del Vallès (-4,3%).
Per contra, el creixement a Esplugues de Llobregat és molt elevat, del 32,5%, per damunt del patit a Sant Adrià de Besòs (19,9%), Viladecans (19,2%), Salt (15%), Montcada i Reixac (14%) o Barberà del Vallès (13,8%). Malgrat la crisi d'inseguretat de l'estiu, el nombre de delictes a Barcelona ha estat només un 0,5% superior que el 2018, tot i que allí han crescut molt els robatoris amb violència (20,1%) o les agressions sexuals amb penetració (16,2%).
Nota sobre el mapa: Les bombolles representen la ràtio de delictes el 2019 per cada 1.000 habitants: com més petita, menys criminalitat i, com més gran, més n'hi va haver. Picant sobre cada ciutat (bombolla), es desplega el seu nom, el nombre de delictes per tipus el 2019 i 2018, l'evolució percentual els dos anys i, en els principals delictes, la ràtio per 1.000 habitants del 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge, necessari per observar millor zones de molta densitat de ciutats com l'entorn de Barcelona.
Més enllà de l'evolució del darrer any, però, la ràtio de delictes per habitants marca millor el nivell de criminalitat a cada municipi. I on és superior és al Prat de Llobregat, amb 168,1 delictes per cada 1.000 veïns, per damunt de Barcelona (122,3), Sant Adrià de Besòs (108,6), ben a prop. Els segueixen, més al nord, Lloret de Mar (92,3) i Girona (69,3), lleugerament per damunt de la mitjana de les ciutats del país (63,7).
Per contra, el municipi gran més segur és Sant Pere de Ribes, amb només 28 delictes per cada 1.000 habitants, l'any passat, una mica millor que a Tortosa (32,5), Sant Feliu de Llobregat (33), Sant Joan Despí (33,3) o Ripollet (33,4), aquests tres darrers de l'entorn de Barcelona, on també se situen algunes de les ciutats amb més criminalitat, com hem vist. Pel que fa a les violacions, el municipi més insegur és Blanes, on n'hi van haver 7 per cada 10.000 veïns, just per davant de Lleida, el Vendrell o Manresa, amb 6.
Totes les dades es poden consultar en la següent taula (dividida en cinc pàgines), amb possibilitat de buscar municipis al cercador i de reordenar les columnes en funció de la variable desitjada:
Pugen un 4,5% els delictes a les comarques gironines. Segons l'estadística que periòdicament publica el Ministeri de l'Interior, durant el 2019 se n'han registrat fins a 45.242 arreu de la demarcació. D'aquest balanç, que recull dades de tots els cossos policials, en destaquen sobretot dues tipologies. Una són els robatoris amb força a habitatges i establiments, que pugen un 5,5% i tanquen l'any amb 4.879 casos. Aquí s'hi inclouen, per exemple, els robatoris comesos per bandes especialitzades, que arribaven a emboscar-se per evitar que se les detectés. A més dels robatoris també pugen els delictes sexuals. En aquest cas, fins a un 17,9%. Al llarg del 2019, se n'han registrat 258. I en 52 d'aquests casos, les víctimes van patir una violació.
El balanç de criminalitat del 2019 que ha fet públic el Ministeri de l'Interior recull dades de tots els cossos policials (Mossos d'Esquadra, policies locals, policia espanyola i Guàrdia Civil). Durant l'any passat, arreu de la demarcació es van registrar fins a 45.242 delictes arreu de la demarcació. Són un 4,5% més que al 2018 (quan la xifra negra es va situar en 43.297).
De totes les tipologies delictives que han anat en augment en destaquen, sobretot, dues. Per una banda, els robatoris amb força en domicilis i establiments (botigues, empreses i entitats bancàries). I per l'altra banda, els delictes sexuals. Respectivament, aquests dos grups de delictes han crescut un 5,5% i un 17,9%.
Durant l'any passat, a les comarques gironines es van registrar 4.879 robatoris amb força en domicilis i establiments. Això suposa que, de mitjana, cada dia se'n cometen més de tretze arreu de la demarcació. De tot aquest global, 3.646 robatoris van ser en habitatges (una dada similar a la del 2018, quan van ser-ne 3.629). La resta van ser assalts a botigues, empreses o entitats bancàries.
A través del bosc
En tots aquests casos, els lladres entren a l'interior forçant –o literalment- destrossant alguns dels accessos. I un cop a dins, s'enduen tot allò que poden de botí (joies, aparells electrònics, diners o caixes fortes). Aquí s'hi troben, per exemple, els encastaments contra estancs i entitats bancàries que s'han registrat en els darrers mesos.
Però també tota aquella onada de robatoris que va viure el Gironès, amb més d'una quarantena de casos concentrats en dues setmanes de novembre. Al seu darrere hi havia dos grups especialitzats. Un d'ells, format per lladres de l'Europa de l'Est, va entrar a cases de Llambilles, Fornells, Quart, Sant Julià de Ramis i Girona. Actuaven sempre al capvespre i, per capturar-los, els Mossos d'Esquadra van haver d'emboscar agents de paisà, perquè els lladres arribaven als habitatges a través del bosc.
Més delictes sexuals
Al costat dels robatoris, l'estadística del Ministeri també evidencia com els delictes sexuals han anat en augment. En concret, al llarg del 2019 a les comarques gironines se'n van denunciar 310, un 17,9% més. I en 52 casos, les víctimes van patir una violació (una xifra similar a la del 2018, quan a comarques gironines es van registrar 53 agressions sexuals amb penetració).
El balanç de criminalitat també revela com, en general, totes les tipologies delictes s'han incrementat d'un any a l'altre. Durant el 2019, hi va haver un 16% més de robatoris amb violència i intimidació (en concret, 1.109). És a dir, assalts o atracaments. Precisament, aquest és un dels delictes que generen més alarma social, perquè els lladres són agressius i solen amenaçar o agredir les víctimes.
En paral·lel, també van augmentar els robatoris de vehicles (n'hi va haver 687, un 16,4% més) o el tràfic de drogues (se'n van registrar 435 casos, un 8,8% més). De tota l'estadística, els únics delictes que han anat a la baixa són els furts (n'hi va haver 12.406, un 4,1% menys).
D'altra banda, durant el 2019, a la demarcació hi va haver un segrest i l'any es va tancar amb quinze intents d'homicidi o assassinat (un 66% més) i amb vuit crims. Entre aquests, els de les mares que van matar les seves filles a Salitja i a Girona o l'home que va morir apunyalat a la rambla de Figueres.
A Salt, un 15% més
L'estadística de criminalitat que ha fet pública el Ministeri també desgrana les dades de les principals ciutats de la demarcació. En concret, de les que tenen més de 30.000 habitants. Hi ha Girona, Blanes, Figueres, Lloret de Mar (Selva), Olot i Salt.
De totes elles, percentualment, allà on més han augmentat els delictes és a Salt. D'un any a l'altre, se n'han arribat a registrar un 15% més (passant dels 1.584 als 1.821). Segons recull l'estadística, per tipologies, en aquest municipi han augmentat més d'un 40% els robatoris amb violència i intimidació (de 64 a 91) o aquells amb força a habitatges i comerços (de 74 a 106). També s'han registrat 62 delictes per lesions i baralles tumultuàries, tant greus com menys greus (davant els 51 del 2018).
397 atracaments i assalts a Girona ciutat
A Girona ciutat, al llarg del 2019 s'han registrat 7.059 delictes, un 3,2% més en comparació amb el 2018. Si es mira per tipologies delictives, destaca l'increment del 26,4% en robatoris amb violència i intimidació. En concret, s'han comptabilitzat 397 atracaments i assalts; cosa que suposa que, de mitjana, ja se'n registra més d'un al dia.
Entre les tipologies que també creixen, hi ha els robatoris de vehicles (102 casos, un 5,5% més). Pel que fa als delictes sexuals, a la ciutat es van denunciar 42 abusos i agressions (el mateixos que al 2018) dels quals en vuit casos la víctima va patir una violació.
D'altra banda, això sí, durant el 2019 a Girona ciutat van baixar els robatoris amb força a habitatges i establiments (de 462 es va passar a 453) i els furts (de 2.138 a 2.063).
A banda de Salt i Girona, allà on també ha pujat la xifra negra de delictes ha estat a Blanes i a Olot. En concret, en el primer cas, en un 2,2% (passant dels 2.508 als 2.564); i en el cas de la capital de la Garrotxa, en un 1,2% (de 1.197 a 1.211). A Blanes, destaca l'increment que han registrat les denúncies per agressions i abusos sexuals. En concret, un 33%, passant de 21 a 28 casos, dels quals vuit van ser violacions (davant les cinc del 2018).
A Figueres i Lloret, menys delictes
Per últim, tant a Figueres com a Lloret de Mar s'ha registrat un descens de delictes durant el 2019. En el cas de la capital de l'Alt Empordà el descens ha estat del 2,3% (passant dels 3.070 als 2.999). Aquí, els robatoris amb força a habitatges han arribat a baixar un 36% (de 123 a 78). S'han registrat catorze agressions i abusos sexuals, dels quals un va ser violació (al 2018, van ser-ne cinc).
A Lloret de Mar, els delictes han baixat un 5,5% (de 3.749 a 3.542). Sobretot, aquelles tipologies que s'han reduït més han estat els robatoris amb força a domicilis (de 218 a 161) i els furts (de 1.807 a 1.398). Això sí, han augmentat els delictes de lesions i baralles tumultuàries (de 90 a 103) i s'han denunciat quatre violacions (al 2018 van ser-ne dues). I s'ha incrementat notablement el tràfic de drogues (de 38 casos s'ha passat a 69).
L'evolució delictiva a Catalunya
Les ciutats catalanes van ser llocs menys segurs el 2019 que l'any anterior. En els 43 municipis de més de 30.000 habitants -aquells pels quals el ministeri de l'Interior ofereix dades-, la criminalitat va créixer un 3,7%. Sobretot ho van fer, però, els delictes més violents, com els assassinats -consumats o no-, els delictes sexuals -i especialment les violacions- o els robatoris amb violència, mentre que, per contra, la quantitat de furts es va mantenir.
Pel que fa als homicidis intencionats, se'n van consumar 60 -15 més que el 2018- i se'n van intentar uns altres 188 -20 més que l'any anterior-. Igualment, van tenir lloc sis segrestos i 3.359 delictes de lesions i baralles -el 2018 en van ser 3.225-, a més de 3.031 delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, dels quals 557 van ser agressions sexuals amb penetració -2.598 i 468, l'any anterior respectivament.
Els robatoris amb violència i intimidació van incrementar-se un 17,5%, fins als 26.448, mentre que els robatoris a domicilis i establiments van caure un 1,4%, fins als 33.993 -d'aquests, uns 10.000 van ser establiments i la resta, a cases particulars-. Per altra banda, hi van haver 192.052 furts, 9.713 robatoris de vehicles, 2.605 delictes de tràfic de drogues i un llarg etcètera, fins als 489.116 delictes totals registrats a ciutats catalanes, 17.606 més que el 2018.
L'increment, però, no ha estat homogeni. De fet, el nombre de delictes als grans municipis de les demarcacions de Barcelona i Girona va augmentar entorn del 4,5%, mentre que va caure lleugerament en els de Tarragona i Lleida -en aquest cas, només la capital del Segrià té més de 30.000 habitants i queda registrada-. De fet, la criminalitat va disminuir a 11 ciutats, sobretot a Vic (-8,9%), Tarragona (-7,2%), Cambrils (-5,5%), Lloret de Mar (-5,5%), Tortosa (-4,3%) i Sant Cugat del Vallès (-4,3%).
Per contra, el creixement a Esplugues de Llobregat és molt elevat, del 32,5%, per damunt del patit a Sant Adrià de Besòs (19,9%), Viladecans (19,2%), Salt (15%), Montcada i Reixac (14%) o Barberà del Vallès (13,8%). Malgrat la crisi d'inseguretat de l'estiu, el nombre de delictes a Barcelona ha estat només un 0,5% superior que el 2018, tot i que allí han crescut molt els robatoris amb violència (20,1%) o les agressions sexuals amb penetració (16,2%).
Nota sobre el mapa: Les bombolles representen la ràtio de delictes el 2019 per cada 1.000 habitants: com més petita, menys criminalitat i, com més gran, més n'hi va haver. Picant sobre cada ciutat (bombolla), es desplega el seu nom, el nombre de delictes per tipus el 2019 i 2018, l'evolució percentual els dos anys i, en els principals delictes, la ràtio per 1.000 habitants del 2019. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge, necessari per observar millor zones de molta densitat de ciutats com l'entorn de Barcelona.
Més enllà de l'evolució del darrer any, però, la ràtio de delictes per habitants marca millor el nivell de criminalitat a cada municipi. I on és superior és al Prat de Llobregat, amb 168,1 delictes per cada 1.000 veïns, per damunt de Barcelona (122,3), Sant Adrià de Besòs (108,6), ben a prop. Els segueixen, més al nord, Lloret de Mar (92,3) i Girona (69,3), lleugerament per damunt de la mitjana de les ciutats del país (63,7).
Per contra, el municipi gran més segur és Sant Pere de Ribes, amb només 28 delictes per cada 1.000 habitants, l'any passat, una mica millor que a Tortosa (32,5), Sant Feliu de Llobregat (33), Sant Joan Despí (33,3) o Ripollet (33,4), aquests tres darrers de l'entorn de Barcelona, on també se situen algunes de les ciutats amb més criminalitat, com hem vist. Pel que fa a les violacions, el municipi més insegur és Blanes, on n'hi van haver 7 per cada 10.000 veïns, just per davant de Lleida, el Vendrell o Manresa, amb 6.
Totes les dades es poden consultar en la següent taula (dividida en cinc pàgines), amb possibilitat de buscar municipis al cercador i de reordenar les columnes en funció de la variable desitjada: