Realismes(s) a Catalunya, 1917-1936

Magna exposició al Museu de la Garrotxa de l'influx europeu en l'art català en el període d'entreguerres

"Realismes a Catalunya, 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista" –iniciativa dels museus de d'Olot, Sitges i Valls, comissariada per Mariona Seguranyes–, s'inaugura aquest 1r de febrer

per Xavier Borràs , Olot, 30 de gener de 2020 a les 12:16 |
El «Palco d'envelat» (1921), de Francesc Vayreda presideix l'entrada a l'exposició. | Martí Albesa.
El Museu de la Garrotxa presenta a Olot, des d'aquest 1r de febrer a migdia i fins al 31 de maig, la magna exposició "Realismes a Catalunya, 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista", una iniciativa dels museus de d'Olot, Sitges i Valls, comissariada per la historiadora de l'art i doctora en Humanitats, Mariona Seguranyes, que junt a la directora dels Museus d'Olot, Montserrat Mayol, i al batlle de la ciutat, Pep Berga, l'han presentat aquest matí a la Sala Oberta del Museu, on es podran veure obres, entre d'altres, de Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Francesc Vayreda, Joaquim Sunyer, Ángeles Santos Torroella, Josep de Togores o Feliu Elías.

L'exposició, que s'acompanya d'un interessant catàleg –amb textos, a més de Seguranyes, de Francesc Fontbona i Ricard Mas–, i d'un seguit d'activitats paral·leles, vol mostrar al públic el retorn al classicisme i a l'ordre que va propugnar el poeta i artista francès, Jean Cocteau (manifestada a Le Rappel à l'ordre. Lettre à Jacques Maritain), amb la descoberta de molts artistes atrapats en el període bèl·lic d'entreguerres (1917-1936) que, tret dels grans i més coneguts, i especialment sota l'ègida de l'Arlequí de Picasso (1919), han restat gairebé desconeguts i poc estudiats per la crítica i l'Acadèmia.

 

Mariona Seguranyes, Pep Berga i Montserrat Mallol durant la presentació de l'exposició a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa.


La comissària, Mariona Seguranyes (Figueres, 1972) –vella coneguda d'Olot, ciutat, ha dit, que "sento com casa meva"–, ha explicat durant la presentació que la mostra és un diàleg entre artistes que aporta llum  sobre els pintors catalans que s'endinsen en els nous realismes que sorgeixen a Europa, amb el ja esmentat rappel à l'ordre a França, la Nova Objectivitat a Alemanya o el Novecento a Itàlia, mentre a Catalunya qui assenyala el camí és Picasso, que combina classicisme i tardocubisme de forma magistral, amb què esdevé, en certa manera, el protector de molts dels pintors catalans que visiten el seu estudi a París.


Temps de recerca, malenconia i evasió

A l'exposició s'hi pot veure prop de vuitanta obres de més de vint-i-cinc artistes que treballen, a cavall de París i Barcelona –en uns època dolç, amb  quant a la internacionalització de la pintura catalana– la introversió, més figurativa que no pas paisatgística, en què es pot parlar dels antecedents del que es configurarà com el classicisme modern o el "realisme màgic", com el va batejar Franz Roh, nous realismes(s) que van de l’exterior a l’interior amb els referents europeus: uns temps de recerca, malenconia i evasió.


La mostra, doncs, exposa aquest retorn al realisme i al classicisme, que va marcar el context artístic i europeu d'aquell període, i reflecteix com es va manifestar en els artistes catalans. És com una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos de la història contemporània, com és el lapse entre les dues guerres mundials, però des d’una òptica catalana.
 

Un aspecte de l'exposició «Realisme(s) a Catalunya» que es pot veure al Museu de la Garrotxa. Foto: Martí Albesa.


L'exposició relata les trobades i divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Guerra Civi, a les portes de la II Guerra Mundial, sacsejats per les grans transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera; els conflictes socials i laborals…).

Estructurada en quatre àmbits [Antecedents d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme], s'hi pot veure prop de vuitanta obres d'artistes com Joaquim Torres-García, Aristides Maillol o Joaquim Sunyer; Pablo Picasso, Feliu Elias, Josep de Togores, Joan Miró o Francesc Domingo; Salvador Dalí, Àngel Planells o Joan Massanet; a més d'Antoni Garcia Lamolla, Ángeles Santos Torroella o Ramon Calsina.

Inclou obres i documentació procedents del Museu Picasso de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu de Montserrat-Abadia de Montserrat; la Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú; el Museu d’Art Jaume Morera (Lleida); el Museu d’Art de Sabadell; la Fundació Abelló de Mollet del Vallès; la Fundació Palau de Caldes d’Estrac; el Museu de Valls, el Museu de la Garrotxa; el Museu d’Història de Girona, l’Alfolí de la Sal - Museu de l’Escala, a banda de diverses col·leccions particulars.
 

La comissària de l'exposició, Mariona Seguranyes, junt al batlle d'Olot, Pep Berga. Foto: Martí Albesa.


L'exposició i el catàleg, que han comportat quatre anys de recerca i d'investigació –com ha comentat la directora dels Museus d'Olot, Montserrat Mayol–, parteix d'un recorregut olotí que es va iniciar amb anteriors exposicions com l'Atles paisatgístic o l'exposicio dedicada a Francesc Vayreda. Abans d'arribar a la Garrotxa, la mostra ja ha viatjat al Museu Maricel de Sitges i al Museu de Valls, on ha tingut una gran acollida.

Activitats complementàries

El Museu de la Garrotxa organitza, en paral·lel a l’exposició, un seguit d’activitats complementàries per aprofundir en l’obra dels artistes d’entre la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola.

El programa està format per visites guiades a la mostra, xerrades i taules rodones. Totes les activitats comptaran amb un intèrpret a la llengua de signes. També s’ofereixen visites guiades a escolars de totes les edats.

Visita guiada
Visita guiada a l’exposició, a càrrec de Mariona Seguranyes. Dissabte 15 de febrer, a les 12 h
Dissabte 18 d’abril, a les 12 h

Conferència
Conversa-vermut “Els pintors catalans escriuen a Picasso”. Dissabte 29 de febrer, a les 12 h
Amb Malen Gual, conservadora del Museu Picasso de Barcelona, i Mariona Seguranyes, comissària de l’exposició.

Taula rodona
“Realisme(s) a Catalunya a l’època d’entreguerres. De Catalunya a París” Dissabte 14 de març, a les 18 h

Nit dels Museus
Dissabte 16 de maig, a les 21 h, Pati de l’Hospici Acció performàtica amb el col·lectiu nyam-nyam.
 

L'obra de Feliu Elias «La galeria» és el fil conductor de l'exposició, el catàleg i el program de mà. Foto: @MuseuNac_Cat.



 

 

Participació