Dades

MAPES Quanta desigualtat hi ha a la teva ciutat i quant ha crescut?

El 20% de rendes més baixes dels municipis només perceben el 2,9% de les remuneracions totals, mentre que el 20% de rendes més altes n'acaparen quasi el 50%. Consulta quant percep l'1%, el 0,5% i el 0,1% més opulents del teu municipi

per Roger Tugas Vilardell , 14 de gener de 2020 a les 09:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom -només apareixen els de més de 5.000 habitants-, la població que hi vivia el 2014, la renda mitjana i mediana, la desigualtat interna segons els índexs de Gini i Atkinson 0,5, el percentatge de renda ingressat per cadascun dels quintils, així com per l'1%, el 0,5% i el 0,1% dels que més cobren, o l'evolució des del 2011 de la renda mitjana, l'índex de Gini i el percentatge de renda percebut pel quintil 5. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

La riquesa, en el sistema actual, està molt mal repartida. Ho evidencien nombroses estadístiques internacionals, però fins i tot a Catalunya es poden observar diferències notables entre municipis més o menys igualitaris. Una variable que no necessàriament té a veure amb la riquesa que hi ha, la qual pot estar molt mal repartida. Ocorre, per exemple, a Sant Cugat, la ciutat catalana de més 50.000 habitants amb una renda mitjana més alta i la segona amb més desigualtats.


Així ho assenyalen les dades locals dels anys 2011 i 2014 fetes públiques per Fedea aquest dilluns, segons les quals quatre de les cinc ciutats de l'Estat on més va créixer la desigualtat en aquest període són catalanes. Es tracta del Prat de Llobregat, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet i Mataró, malgrat que, per contra, Mollet del Vallès és també on més s'han reduït les desigualtats, rànquing on també destaquen Granollers i Rubí.

Igualment, Mollet del Vallès és la ciutat de l'Estat amb uns nivells de desigualtat interna més baixos, calculats en funció de l'índex Gini. L'Hospitalet de Llobregat es troba en tercer lloc d'aquesta classificació, Granollers és al cinquè i Sant Boi de Llogregat, al setè. En sentit contrari, Castelldefels és la quarta ciutat de l'Estat amb més desigualtats el 2014, dues posicions per davant de Sant Cugat.


En el mapa superior es poden consultar amb detall totes aquestes dades i més en els municipis de més de 5.000 habitants, pel que fa renda mitjana i mediana, nivells de desigualtat calculats per l'índex Gini i Atkinson 0,5, percentatge de rendes ingressades per cada quintil -el 20% que menys cobra, el 20% següent, etc...- o fins i tot l'1% més ric, el 0,5% més ric i el 0,1% més ric, així com l'evolució de la renda mitjana, la desigualtat o els ingressos del quintil 5 -el 20% més ric- des del 2011. Els detalls sobre aquestes variables i com s'han calculat es poden consultar en aquest document de Fedea.

En el gràfic inferior hi ha la mateixa informació, però en lloc de reflectir-se el nivell de desigualtat del 2014 segons l'índex Gini -el qual ofereix una xifra entre 0 i 1, de menys a més desigual-, els municipis estan pintats en funció de l'evolució d'aquest índex. En 88 municipis, la desigualtat es va reduir, mentre que en un es va mantenir i, en 116, es va incrementar en aquell període. Hi ha dos municipis que apareixen al mapa superior i no a l'inferior perquè el 2011 no tenien encara 5.000 habitants i, per tant, es desconeix l'evolució de les seves dades.

 

En els dos mapes, però, cal tenir en compte que no s'inclouen les dades de tots els veïns, sinó les d'un mostra d'aquests. Això implica que són una aproximació a la realitat municipal, no un reflex exacte, i subjecte a marges d'error majors com més petit és el municipi. Cal anar amb especial compte també quan s'analitzen les evolucions en municipis sense una determinada grandària, on l'error es pot multiplicar en existir-ne tant pel que fa a les dades del 2011 com del 2014, els quals se superposen.

La renda mitjana als 207 municipis de més de 5.000 habitants, segons aquestes dades, és de 20.519 euros, mentre que la renda mediana és de 16.281,4 euros. La segons determina la quantitat a partir de la qual la meitat dels salaris són inferiors i l'altra meitat, superiors, i és menor a la renda mitjana pel fet que l'elevada desigualtat existent provoca que les rendes molt elevades distorsionin la renda mitjana cap amunt, mentre que les més baixes no tenen tant de marge per baixar.

El 20% més pobre i més ric

Segons aquestes dades, de mitjana, el 20% de rendes més baixes dels municipis només perceben el 2,9% de les remuneracions, mentre que el 20% de rendes més altes n'acaparen el 48,4%, quasi la meitat. Així mateix, l'1% més ric de cada municipi rep de mitjana el 9,1% de les rendes salarials, el 0,5% més ric cobra el 6,1% i, finalment, el 0,1% més opulent percep el 2,9% de les rendes, 29 cops més del que li tocaria si es repartissin de forma igualitària.

 

Participació