Cinema

Girona estrena «Sense sostre», el film sobre el fenomen dels sense llar

Basada en fets i personatges reals –com Enric Molina, el protagonista, que va viure durant molts anys al carrer– es podrà veure els dies 10, 11 i 12 de gener als Cinemes Albèniz Plaza

per NacióGirona , Girona, 8 de gener de 2020 a les 12:31 |
Un dels fotogrames de «Sense sostre», amb Enric Molina al mirall. | @sensesotrefilm.
Els dies 10, 11 i 12 de gener, els Cinemes Albèniz Plaza, de Girona, projectaran la pel·lícula Sense sostre, dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido, que retrata el problema de les persones sense llar des de la ficció, per bé que en base a fets i personatges reals. De fet, el principal protagonista, Enric Molina, va viure durant molts anys al carrer.

El film narra la història del Joan (Enric Molina), un sense sostre alcohòlic que malviu als carrers de Barcelona en companyia del seu gos Tuc. Un present tortuós i reiteratiu mitigat per les cada vegada més espaiades converses telefòniques amb la seva filla Roser (Laia Manzanares) i les escasses trobades amb el seu pare (José María Blanco). Després d'una d'aquestes trucades, Joan s'abandona a una borratxera en què acaba per perdre el Tuc i és apallissat. Un darrer impuls el duu a emprendre un viatge sobrehumà cap a una destinació que només ell coneix.



L'òpera prima dels directors de Bustamante Perkins

 
Xesc Cabot i Pep Garrido porten tota una vida treballant junts en el món audiovisual: junts han rodat espots, curtmetratges i documentals. Bustamante Perkins (2013), primer llargmetratge documental codirigit per tots dos, va guanyar el Premi del Públic al Festival In-Edit Barcelona 2013. Amb Sense sostre, la seva òpera prima de ficció, reprenen la narració sense prejudicis, amb cruesa i des de l’hiperrealisme, de la realitat (i el malson) dels sense sostre.

 
Xesc Cabot (Vilassar de Mar, 1979), combina la seva faceta d'actor (El rei borni, Pop ràpid, Apolo: la juventud baila) amb el seu treball com a realitzador i ajudant de direcció. Pep Garrido (Barcelona, ​​1979), compagina la feina d'escriptura de guions (La millor opció, Panzer chocolate, Estocolm, Zulo) amb la realització i la docència cinematogràfica.
 
Enric Molina, actor i antic sense sostre, actor revelació del film
 
“El protagonista absolut de Sense sostre és el Joan, construït amb bocins de tots els sense sostre que hem conegut en aquest llarg viatge. Ell és la pel·lícula. La tria més radical i justa que podíem fer per al film és la de treballar amb l’Enric Molina, un actor que va viure molts anys al carrer. Per a l’Enric, Sense sostre ha estat un salt al buit, un rol d’una densitat enorme, d’una exigència física i mental a l’abast de molt pocs intèrprets, i que requereix d’un compromís i generositat extremes. Ens sentim molt afortunats d’haver pogut comptar amb ell, és un dels encerts més transcendents del film. La seva interpretació és un veritable prodigi, compta amb un instint i una generositat interpretativa només a l’abast dels més grans, transmet una veritat inqüestionable, lliure de qualsevol impostura o gestualitat pre-apresa. Treballar amb l’Enric ha estat una experiència memorable, única, emocionant, molt significativa i transformadora”, expliquen els directors.
 
Per a Molina, l’experiència del film també ha estat commovedora: “La meva mare em va dir en una ocasió: persevera, la teva oportunitat arribarà. I tenia raó. La vida pot canviar de cop. Ara puc pagar-me la meva habitació i estic vivint el meu somni. Vaig estudiar als 16 anys per ser actor i mirin. Tot el que vaig viure cobra sentit avui”, sentencia l’Enric. Qui va estar anys al carrer, ha gaudit els darrers mesos poder participar a Sis personatges. Homenatge a Tomàs Giner, al Teatre Lliure, i a Verdad, Acción o Beso, a Arrels Fundació.  
 
A l’Enric li agradaria que “la gent, quan surti del cinema, pugui pensar que aquella persona a la qual no mira podria ser el seu germà, un amic o ell mateix. I que veiessin que un sensesostre té vida interior i cor”.
 
Un rodatge horitzontal: cineastes, actors i no professionals
 
Un dels principals valors de Sense Sostre ha estat la participació, com a actors i actrius, de persones que en algun moment de la seva vida han viscut al carrer, però que tenien sostre en l'actualitat. Persones com el Jesús, el Juan Carlos, el Juan Verdón, Àngels, Inma... Per a la realització de la pel·lícula han comptat com a intèrprets, però, sobretot, com a testimonis en el moment de construir i documentar el guió, per apropar-se el màxim possible a la realitat.
 
La relació entre cineastes i actors no professionals ha estat del tot horitzontal. Era una relació de respecte i confiança, en la qual tothom se sentia lliure d'aportar i fer créixer el projecte. "En aquest sentit, en certa manera els podem considerar coautors del projecte. Procuràvem tenir contacte constant per mantenir-los informats de com avançava el projecte. Ells ens han acompanyat en els actes informatius i promocionals, en els assajos (la pel·lícula s'ha construït a partir dels assajos i les llargues converses amb tots ells) o, simplement, ens trobàvem per prendre un cafè i passar la tarda", subratllen Cabot i Garrido.

Sense Sostre, que també compta amb la participació d’intèrprets professionals com Laia Manzanares (Merlí, Hache), José María Blanco (actor fetitxe del director José María Nunes) i Teresa Vallicrosa, és una producció d'Atiende Films i Alhena Production, amb la col·laboració de TV3.
 
 

 

Participació