18
de desembre
del
2019
La Generalitat, la Diputació de Barcelona, els ajuntaments, els ens municipalistes, la Taula del tercer sector i l'Aliança contra la Pobresa Energètica han llançat aquest dimecres un missatge unitari a les empreses subministradores de llum, aigua i gas -especialment a Endesa- perquè assumeixin el deute de les famílies que pateixen pobresa energètica. Les administracions exigeixen a les empreses el finançament del total del deute generat fins ara i les insten a firmar un conveni perquè d'ara endavant les institucions n'assumeixin el 40% i les energètiques el 60%.
A l'agost Endesa va enviar una carta a 400 ajuntaments catalans anunciant que si les administracions locals no es feien càrrec del 50% del deute, procedirien a tallar el subministrament. El món local va fer un front comú i, de fet, tant la Generalitat com els Ajuntaments reconeixen que la proposta presentada aquest dimecres és una resposta a una carta que no era "raonable", en paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani.
Doble objectiu
Ara les administracions traslladaran la proposta a les energètiques per negociar. En primer lloc, pressionaran perquè assumeixin la totalitat del deute actual. En segon, el finançament del 60% del deute futur, un percentatge més alt del que proposava Endesa en la seva carta als consistoris.
Si la proposta tira endavant, la Generalitat crearà un Fons d'Atenció Solidària que rebrà les aportacions econòmiques de totes les parts. Pel que fa a les aportacions públiques, està previst que la meitat de la despesa l'assumeixi el Govern i l'altra meitat les administracions locals i supramunicipals.
A més, es preveu la creació d'un nou òrgan gestor per centralitzar des de les administracions la comunicació amb les empreses i coordinar les ajudes socials a les famílies en situació de pobresa energètica.
Retrets a Endesa
La roda de premsa de presentació de la proposta d'acord ha estat marcada pels retrets a les empreses energètiques, especialment a Endesa.
Homrani ha justificat que la proposta actual és la conseqüència de la negativa de les empreses a firmar convenis en el marc de la llei 24/2015 i regular així el finançament del deute. "L'actitud del 2017 ha portat a la situació del 2019. Enviem un missatge molt clar", ha etzibat el conseller.
Per part de l'Ajuntament de Barcelona, la tinent d'alcaldia Laura Pérez ha qualificat de "detonant" la carta que Endesa va enviar als ajuntaments el juliol. "Es basava en preceptes il·legals i inacceptables", ha valorat alhora que demanava "corresponsabilitat" a les empreses.
La presidenta de la Taula del tercer sector, Francina Alsina, ha qualificat la proposta d'acord om un "primer pas", mentre que des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la seva portaveu Maria Campuzano ha instat Endesa a posar la seva "responsabilitat" per davant de la seva junta d'accionistes.
Campuzano ha celebrat l'acord però ha deixat clar que per al col·lectiu l'objectiu és que les empreses assumeixin el 100% del deute i no només un 60%.
A l'agost Endesa va enviar una carta a 400 ajuntaments catalans anunciant que si les administracions locals no es feien càrrec del 50% del deute, procedirien a tallar el subministrament. El món local va fer un front comú i, de fet, tant la Generalitat com els Ajuntaments reconeixen que la proposta presentada aquest dimecres és una resposta a una carta que no era "raonable", en paraules del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani.
Doble objectiu
Ara les administracions traslladaran la proposta a les energètiques per negociar. En primer lloc, pressionaran perquè assumeixin la totalitat del deute actual. En segon, el finançament del 60% del deute futur, un percentatge més alt del que proposava Endesa en la seva carta als consistoris.
Si la proposta tira endavant, la Generalitat crearà un Fons d'Atenció Solidària que rebrà les aportacions econòmiques de totes les parts. Pel que fa a les aportacions públiques, està previst que la meitat de la despesa l'assumeixi el Govern i l'altra meitat les administracions locals i supramunicipals.
A més, es preveu la creació d'un nou òrgan gestor per centralitzar des de les administracions la comunicació amb les empreses i coordinar les ajudes socials a les famílies en situació de pobresa energètica.
Retrets a Endesa
La roda de premsa de presentació de la proposta d'acord ha estat marcada pels retrets a les empreses energètiques, especialment a Endesa.
Homrani ha justificat que la proposta actual és la conseqüència de la negativa de les empreses a firmar convenis en el marc de la llei 24/2015 i regular així el finançament del deute. "L'actitud del 2017 ha portat a la situació del 2019. Enviem un missatge molt clar", ha etzibat el conseller.
Per part de l'Ajuntament de Barcelona, la tinent d'alcaldia Laura Pérez ha qualificat de "detonant" la carta que Endesa va enviar als ajuntaments el juliol. "Es basava en preceptes il·legals i inacceptables", ha valorat alhora que demanava "corresponsabilitat" a les empreses.
La presidenta de la Taula del tercer sector, Francina Alsina, ha qualificat la proposta d'acord om un "primer pas", mentre que des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la seva portaveu Maria Campuzano ha instat Endesa a posar la seva "responsabilitat" per davant de la seva junta d'accionistes.
Campuzano ha celebrat l'acord però ha deixat clar que per al col·lectiu l'objectiu és que les empreses assumeixin el 100% del deute i no només un 60%.