Presenten millores per a les poblacions de ratpenats al riu Ter a Ripoll, Bescanó i Girona

La Diputació de Girona i el Consorci del Ter han impulsat actuacions en tres punts del riu Ter en els termes municipals de Ripoll, Bescanó i Girona per afavorir les poblacions de ratpenats. Són espais que es troben en l’àmbit de protecció de la Xarxa Natura 2000: el primer al Sistema Transversal Català i els dos següents dins de Riberes del Baix Ter. Des de fa alguns anys, el Consorci del Ter disposa d’espais en custòdia fluvial que han de permetre una gestió enfocada al manteniment, la conservació i la millora tant dels hàbitats com de les espècies vinculades a l’àmbit fluvial. En aquest sentit, el 2018, el Consorci va engegar una campanya per millorar les poblacions de quiròpters del riu Ter, que ha pogut continuar aquest any.
 
Avui s’han presentat a Ripoll aquests treballs, amb la presència de la diputada delegada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas; la presidenta del Consorci del Ter, Àstrid Desset, i la regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Ripoll, Manoli Vega. El cost de les actuacions ha estat de 27.358,50 euros, el 90 % dels quals finançats per la Diputació a través del seu programa de subvencions del 2019 per al desenvolupament d’actuacions de conservació del patrimoni natural en espais d’interès natural.
 
A Ripoll, s’ha creat un nou refugi per a ratpenats adossat al canal, a l’espai en custòdia fluvial del Roig. S’han utilitzat dos espais entre contraforts de la part on el canal té més alçària. D’altra banda, tant a Bescanó, en concret al refugi de la casa de comportes de la sèquia Monar, com a Girona, a l’antic aguait de Fontajau, s’han millorat els refugis, perquè hi havia massa il·luminació a l’interior de les construccions, i calia millorar el sistema de tancament per evitar actes vandàlics i molèsties als quiròpters, així com algun degoter a la casa de comportes. A Bescanó, s’ha pintat l’interior del refugi amb pigments naturals més foscos per incrementar el nivell de foscor al refugi, s’ha impermeabilitzat la coberta, s’ha arrebossat amb ciment el parament exterior i s’han arranjat la porta d’accés i el sistema de tancament de seguretat. A Girona, s’ha creat un fals túnel d’obra per evitar la insolació de l’interior del refugi, s’ha reduït la insolació a través de la porta d’entrada i s’ha millorat el sistema de tancament de l’aguait. En els tres espais, a més, s’ha instal·lat una placa informativa de l’existència del refugi, de la protecció legal dels ratpenats i de la prohibició d’entrar-hi.
 
Els ratpenats contribueixen a disminuir les molèsties per plagues nocives per als humans. L’afavoriment de les poblacions de ratpenats contribueix al control de plagues, ja que actuen com a pesticides naturals. Un ratpenat pot arribar a consumir més de la meitat del seu pes en insectes en una nit i, per tant, aquesta és la forma més ecològica de controlar les poblacions d’insectes, com ara els mosquits, sense utilitzar productes químics. Els ratpenats són una peça clau dels nostres ecosistemes i la seva desaparició es traduiria en pèrdues de biodiversitat, desajustos ecològics i grans pèrdues econòmiques, pel seu paper com a controladors d’insectes plaga. És important que tinguin aquests refugis, ja que la desaparició de boscos madurs i els nous sistemes de construcció fan que cada cop resulti més complicat a aquests mamífers trobar escletxes i forats on ubicar-se.
 
En el marc d’aquestes actuacions, s’ha contractat un assessorament i un servei especialitzat en quiròpters, ja que alguns treballs requereixen de coneixements tècnics i científics perquè es puguin desenvolupar correctament i que les actuacions portades a terme serveixin per a la millora efectiva de les poblacions de ratpenats al riu Ter. També s’han instal·lat enregistradors de dades als tres refugis per controlar que les condicions de temperatura siguin correctes.
 
Paral·lelament, a la finca El Roig de Ripoll també s’han fet actuacions de millora per realçar el patrimoni natural, perquè l’espai, anys enrere, era ple d’horts familiars i presentava un elevat grau de degradació. En concret, en aquest espai, s’han retirat deixalles, runes i residus diversos; i s’han plantat, en petits rodals, 150 peus de verns per afavorir la recuperació d’aquest hàbitat prioritari. A més, s’han realitzat treballs forestals com desbrossades, tales o trossejat de fusta acumulada de la riuada de l’octubre del 2018, i també s’han tractat espècies invasores. Finalment, s’ha reparat una barana malmesa durant els aiguats de la tardor passada al costat del riu, en el tram per on transcorre la ruta del Ter, i s’hi han instal·lat dos plafons informatius dels valors naturals de l’espai.