Maltractaments

Es presenta a Girona el nou protocol d'actuació davant de maltractaments a la infància i a l'adolescència

El document promou la prevenció, la detecció precoç, l’atenció integral i la rehabilitació d’infants i adolescents afectats, tot incidint sobre les situacions de risc

per Redacció, Girona, 8 de novembre de 2019 a les 09:57 |
La presentació del protocol s'ha fet a l'Auditori Josep Irla de Girona. | @gencat.
El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest dimarts a l'Auditori Josep Irla a Girona el nou Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, que actualitza el que estava vigent des de 2008. Una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la prevenció i la detecció d’aquesta problemàtica. Per això, se’ls dona eines en la seva actuació per ajudar a evitar situacions de maltractament i a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

Un dels avenços del protocol és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

 
En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals, amb una visió integral que potencia el nivell d’atenció primària comunitària –inclosa l’atenció a la salut mental- i els serveis d’urgència dels hospitals de referència.

El protocol contempla la necessitat de crear equips d’experts. En aquest sentit, a la Regió Sanitària de Girona, l’Equip Funcional d’Experts en abusos sexuals i maltractament greu estarà ubicat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i estarà format per professionals de diferents disciplines: pediatria, treball social, psicologia, psiquiatria, amb suport d’infermeria pediàtrica i un administratiu. Aquest Equip s’encarregarà de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals comarcals. Aquest Equip, que començarà a ser operatiu al 2020, s’integrarà a la Unitat d’atenció integrada que desplegarà més endavant la DGAIA al nostre territori.

El protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris. D’una banda, els integrants de l’Equip Funcional d’Experts, que rebran una formació específica i a fons, i de l’altra la resta de professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària, per tal que coneguin el protocol, les mesures preventives a aplicar, els criteris de detecció dels possibles casos de maltractament i abusos sexuals a la infància, com actuar davant d’aquestes situacions, quins circuits s’han establert i com es treballa la recuperació de l’afectat. 


A nivell de Catalunya, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permetrà als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

 La visió positiva i preventiva tracta d’anticipar-se al problema i estimular el bon tracte de l’infant i l’adolescent en la seva màxima amplitud per, d’aquesta manera, no haver de resoldre les conseqüències d’una negligència en la seva atenció. Així doncs, per tal de contribuir a la reducció o eradicació de casos nous abans que el problema es presenti, cal implementar mesures preventives per donar suport i apoderament a les famílies perquè fomentin el bon tracte.

La detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. Per això, es recomana fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.
 
Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.
 

 

Participació