04
de novembre
del
2019
La publicació semestral Les Garrotxes dedica el número 24 a la retirada i l’exili que va tenir lloc durant l’hivern de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil. Un total de 47 pàgines centrades a recordar les dures i tràgiques vivències de l’èxode republicà a través de diversos punts de mira i perspectives: protagonistes que van viure la reculada com exiliats, passadors
o simples observadors; camins i corriols costeruts que van resseguir les rutes cap a França o masos i cases que van servir d’aixopluc per a reparar les forces dels caminants.
Aquesta mirada transversal ha servit per recular en el temps i situar els lectors als colls d’Ares o de Malrem, per on van passar milers de persones, però també és útil per a remembrar com es va viure la reculada als nuclis grans com Olot i Banyoles i també als municipis més recòndits, com ara Sant Aniol de Finestres, Beget o Molló, punts de pas abans d’arribar a pobles francesos com Sant Llorenç de Cerdans, la Menera o un Prats de Molló que es va sacsejar de dalt a baix amb l’arribada de 100.000 refugiats i 25.000 caps de bestiar.
Més enllà de les localitats, aquesta edició també exposa testimonis de gran valor com ara els exiliats Adelaida Cuadrado o Miquel Serrat, que continuen vivint a França, i també posa èmfasi a figures anònimes però rellevants d’aquell exili, com ara combatents, guies o gent com l’André Alis, que amb la seva càmera va retratar uns fets que han quedat per a la posteritat.
La presentació d'aquest número 24 es faràel pròxim dissabte, 9 de novembre, a migdia (12:00 h) a Cal Baró d'Esponellà, i comptarà amb la participació del batlle, David Juan; Llorenç Anglada, ramader del mas Anglada; Jordi Galofré, historiador i col·laborador de la revista; i, Jordi Nierga, director de Les Garrotxes.
Entrevista a Domènec Moli
Més enllà del dossier, la revista de patrimoni i etnologia que abraça la Garrotxa, l’Alta Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Vall de Camprodon i la Vall de Llémena compta també amb la resta de seccions habituals. Així doncs, s’hi podran llegir una interessant entrevista amb l’impressor i cronista Domènec Moli; un article sobre la família de Cal Vigatà, a la Pinya, i tres perfils de gent del territori: el pagès centenari Jaume Ayats, de Vilamarí; l’Antònia Port, nascuda a la serra de Camós i resident actualment al barri de Sant Roc, i Joan Rubió, conegut com "el fuster de Sant Esteve d’en Bas".
Patrimoni
Coordinada per l’historiador banyolí Guerau Palmada, la secció de Patrimoni presenta en aquesta edició set articles: Els oratoris garrotxins (Etnologia); Sant Miquel de Roca
(Arquitectura); El modelat del relleu: la roca Corba (Geologia); Els Montsalvatge, d’Olot (Nissagues); Sagí i arengades al sarró (Vells fogons); La geneta (Fauna) i L’olivera (Plantes i remeis). El biòleg banyolí Salvador Sarquella s’estrena a la publicació amb el seu text sobre geologia, mentre que l’escriptor Josep Valls inaugura l’apartat gastronòmic ‘Vells Fogons’.
Indrets, rutes a peu, memòria fotogràfica…
La periodista Marta Masó ha passejat per Batet de la Serra, el poble protagonista de l’Indret. El número 24 es complementa amb les seccions de la Memòria Fotogràfica, focalitzada en els espais de bany naturals de la contrada; les rutes A Peu, que aquesta vegada resseguiran l’entorn de Serinyà i la Garrotxa –des de la vall d’Hostoles fins al Collsacabra–, i els Primers Relleus, una peça literària que en aquesta ocasió ha escrit l’autor de Sant Joan de les Abadesses, Salvador Vergés. A més, i com sempre, Les Garrotxes també inclou articles
d’actualitat, en aquest cas un reportatge sobre l’entitat Associació Fira de Sant Martirià de Banyoles; una entrevista a Joan Campos, horticultor de Can Donai, a Vilavenut, i una selecció de les últimes novetats editorials del territori.
Les Garrotxes està dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga i la publica Editorial Gavarres, que també edita les publicacions Gavarres, Cadí-Pedraforca i Alberes, així com la col·lecció de llibres ‘La gent de Girona’.
o simples observadors; camins i corriols costeruts que van resseguir les rutes cap a França o masos i cases que van servir d’aixopluc per a reparar les forces dels caminants.
Aquesta mirada transversal ha servit per recular en el temps i situar els lectors als colls d’Ares o de Malrem, per on van passar milers de persones, però també és útil per a remembrar com es va viure la reculada als nuclis grans com Olot i Banyoles i també als municipis més recòndits, com ara Sant Aniol de Finestres, Beget o Molló, punts de pas abans d’arribar a pobles francesos com Sant Llorenç de Cerdans, la Menera o un Prats de Molló que es va sacsejar de dalt a baix amb l’arribada de 100.000 refugiats i 25.000 caps de bestiar.
Més enllà de les localitats, aquesta edició també exposa testimonis de gran valor com ara els exiliats Adelaida Cuadrado o Miquel Serrat, que continuen vivint a França, i també posa èmfasi a figures anònimes però rellevants d’aquell exili, com ara combatents, guies o gent com l’André Alis, que amb la seva càmera va retratar uns fets que han quedat per a la posteritat.
La presentació d'aquest número 24 es faràel pròxim dissabte, 9 de novembre, a migdia (12:00 h) a Cal Baró d'Esponellà, i comptarà amb la participació del batlle, David Juan; Llorenç Anglada, ramader del mas Anglada; Jordi Galofré, historiador i col·laborador de la revista; i, Jordi Nierga, director de Les Garrotxes.
Coberta del número 24 de Les Garrotxes, dedicada a la retirada i l'exili de 1939. Foto: garrotxes.cat.
Entrevista a Domènec Moli
Més enllà del dossier, la revista de patrimoni i etnologia que abraça la Garrotxa, l’Alta Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Vall de Camprodon i la Vall de Llémena compta també amb la resta de seccions habituals. Així doncs, s’hi podran llegir una interessant entrevista amb l’impressor i cronista Domènec Moli; un article sobre la família de Cal Vigatà, a la Pinya, i tres perfils de gent del territori: el pagès centenari Jaume Ayats, de Vilamarí; l’Antònia Port, nascuda a la serra de Camós i resident actualment al barri de Sant Roc, i Joan Rubió, conegut com "el fuster de Sant Esteve d’en Bas".
Patrimoni
Coordinada per l’historiador banyolí Guerau Palmada, la secció de Patrimoni presenta en aquesta edició set articles: Els oratoris garrotxins (Etnologia); Sant Miquel de Roca
(Arquitectura); El modelat del relleu: la roca Corba (Geologia); Els Montsalvatge, d’Olot (Nissagues); Sagí i arengades al sarró (Vells fogons); La geneta (Fauna) i L’olivera (Plantes i remeis). El biòleg banyolí Salvador Sarquella s’estrena a la publicació amb el seu text sobre geologia, mentre que l’escriptor Josep Valls inaugura l’apartat gastronòmic ‘Vells Fogons’.
Indrets, rutes a peu, memòria fotogràfica…
La periodista Marta Masó ha passejat per Batet de la Serra, el poble protagonista de l’Indret. El número 24 es complementa amb les seccions de la Memòria Fotogràfica, focalitzada en els espais de bany naturals de la contrada; les rutes A Peu, que aquesta vegada resseguiran l’entorn de Serinyà i la Garrotxa –des de la vall d’Hostoles fins al Collsacabra–, i els Primers Relleus, una peça literària que en aquesta ocasió ha escrit l’autor de Sant Joan de les Abadesses, Salvador Vergés. A més, i com sempre, Les Garrotxes també inclou articles
d’actualitat, en aquest cas un reportatge sobre l’entitat Associació Fira de Sant Martirià de Banyoles; una entrevista a Joan Campos, horticultor de Can Donai, a Vilavenut, i una selecció de les últimes novetats editorials del territori.
Les Garrotxes està dirigida pel periodista banyolí Jordi Nierga i la publica Editorial Gavarres, que també edita les publicacions Gavarres, Cadí-Pedraforca i Alberes, així com la col·lecció de llibres ‘La gent de Girona’.