29
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
30
d'octubre
a les
7:51h
El 16 i el 17 de novembre el moviment en defensa del dret a l’habitatge de Catalunya celebrarà el seu primer congrés a la Nau Bostik de Barcleona. Per ara s’hi han inscrit 500 persones pertanyents a 70 grups d’habitatge diferents, segons ha explicat la portaveu de la iniciativa, Clàudia Ruscalleda, en una oda de premsa en l’espai que acollirà el Congrés. “Volem fer un salt endavant i ser un sol puny de cara als especuladors”, ha assegurat la portaveu.
Seran dos dies de debat en què els grups d’habitatge volen teixir una estratègia comuna per actuar conjuntament arreu del país. “El problema no acaba aturant desnonaments. La solució al problema per l’habitatge passa per una transformació estructural i per un canvi social i polític profund”, ha defensat Ruscalleda.
El Congrés arriba en un moment en què Catalunya continua liderant el rànquing de comunitats autònomes amb més desnonaments a l’Estat. L’aval dels jutges als desnonaments amb data oberta, que estan prohibits per llei i que dificulten la possibilitat d’aturar els desallotjaments, és un dels motius que han portat els grups a impulsar la iniciativa. També el paper dels fons voltors, grans propietaris i rendistes.
"Els especuladors tenen barra lliure i els bancs continuen fent la seva”, ha resumit el portaveu de la PAH, Juanjo Ramón. La crítica, però, no és només cap al poder econòmic sinó també cap a les administracions. “. Els polítics són totalment incapaços de garantir el dret a l’habitatge. Hi ha poques lleis en defensa del llogater i no respecten”, ha valorat Elena Martín, del Sindicat d’Habitatge del Raval.
Contra la "criminalització"
Els grups d’habitatge asseguren que la “criminalització” contra els col·lectius continua creixent i han posat com a exemple la detenció de l’activista de la PAH de Santa Coloma de Gramenet, Juan Pastor, aquest dilluns.
EL portaveu del sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, ha estat molt crític amb el departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra, el cos encarregat de facilitar l’execució dels desnonaments. “Volen retallar el nostre dret a protesta i a organitzar-nos”, ha afirmat.
Per Ruscalleda la celebració del congrés és un pas “històric” i una “bona notícia per a les classes populars”. El gran objectiu és que els col·lectius conflueixin en una estratègia comuna però han deixat clar que la meta, almenys per ara, no és una fusió de totes les organitzacions en un únic sindicat o plataforma.
Seran dos dies de debat en què els grups d’habitatge volen teixir una estratègia comuna per actuar conjuntament arreu del país. “El problema no acaba aturant desnonaments. La solució al problema per l’habitatge passa per una transformació estructural i per un canvi social i polític profund”, ha defensat Ruscalleda.
El Congrés arriba en un moment en què Catalunya continua liderant el rànquing de comunitats autònomes amb més desnonaments a l’Estat. L’aval dels jutges als desnonaments amb data oberta, que estan prohibits per llei i que dificulten la possibilitat d’aturar els desallotjaments, és un dels motius que han portat els grups a impulsar la iniciativa. També el paper dels fons voltors, grans propietaris i rendistes.
"Els especuladors tenen barra lliure i els bancs continuen fent la seva”, ha resumit el portaveu de la PAH, Juanjo Ramón. La crítica, però, no és només cap al poder econòmic sinó també cap a les administracions. “. Els polítics són totalment incapaços de garantir el dret a l’habitatge. Hi ha poques lleis en defensa del llogater i no respecten”, ha valorat Elena Martín, del Sindicat d’Habitatge del Raval.
Contra la "criminalització"
Els grups d’habitatge asseguren que la “criminalització” contra els col·lectius continua creixent i han posat com a exemple la detenció de l’activista de la PAH de Santa Coloma de Gramenet, Juan Pastor, aquest dilluns.
EL portaveu del sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, ha estat molt crític amb el departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra, el cos encarregat de facilitar l’execució dels desnonaments. “Volen retallar el nostre dret a protesta i a organitzar-nos”, ha afirmat.
Per Ruscalleda la celebració del congrés és un pas “històric” i una “bona notícia per a les classes populars”. El gran objectiu és que els col·lectius conflueixin en una estratègia comuna però han deixat clar que la meta, almenys per ara, no és una fusió de totes les organitzacions en un únic sindicat o plataforma.