26
d'octubre
del
2019
El Punt Avui tanca la seva televisió. Així ho ha comunicat, de forma oficial, aquest dijous la cúpula directiva als onze treballadors del canal, dels quals set ja han estat acomiadats. Tal com va avançar en exclusiva NacióDigital, l'empresa editora Hermes Comunicacions no renovarà la llicència de TDT que tenia arrendada fins ara a Canal Català i, aquest desembre, abaixarà definitivament la persiana.
La televisió deixa d'emetre els programes propis i només mantindrà fins a finals d'any els continguts de La Xarxa i els informatius locals. Els quatre treballadors que encara resten coordinaran aquest contingut i, serà llavors, amb l'entrada del 2020, quan acabarà la seva relació laboral amb la companyia.
Incertesa interna
Des del comitè d'empresa s'ha transmès "tot el suport" als afectats, així com assessorament legal, i s'ha exigit a la companyia la convocatòria immediata d'una assemblea general "per informar de la situació econòmica actual i dels plans futurs". Segons expressa un comunicat, aquesta dràstica decisió genera "incertesa" a la resta de la plantilla.
Els treballadors acomiadats consideren que les maneres de l'empresa no han estat "encertades" i critiquen que els productes propis no han sigut "dignes de consideració" per part dels directius.
Un adéu que obre interrogants
Al gener, per tant, Punt Avui TV, un projecte centrat de forma gairebé exclusiva en la informació sobre el procés independentista, deixarà d'emetre com a televisió convencional. Aquest tancament obre ara una incògnita sobre què passarà amb la llicència de Pedrazzoli: podria arrendar-la de nou a una altra empresa, reobrir l'antic Canal Català o crear una nova televisió.
El tancament d'El Punt Avui Televisió arriba just un any després que 8tv clausurés l'emissió dels seus informatius en directe i iniciés així el replegament definitiu de la televisió del Grup Godó.
De Sant Just a Girona
En la primera etapa del projecte, El Punt Avui Televisió emetia des de Sant Just Desvern, però va acabar traslladant la infraestructura a Girona, seu central de la companyia. Va començar les seves emissions el 22 d'abril del 2014 amb una entrevista especial al president de la Generalitat, Artur Mas.
La programació regular va començar l'endemà, dia de Sant Jordi, amb el primer programa de l'Illa de Robinson, el que ha estat el producte troncal del projecte aquests cinc anys, presentat per Eduard Berraondo. En la primera etapa del programa, Vicent Sanchis, actual director de TV3, era un dels col·laboradors fixos.
Igor Llongueres, ex Canal Català, va agafar el relleu de Berraondo mesos després. La resta de graella s'ha anat nodrint a partir de produccions de les televisions locals de La Xarxa.
Una capçalera amb problemes
A mitjans del 2018, just després de l'aplicació de l'article 155 i d'una forta davallada dels ingressos provinents de la Generalitat, El Punt Avui tancava un nou expedient de regulació d'ocupació (ERO) -el cinquè des que l'empresa editora va fusionar El Punt amb l'Avui el 2009- i abaixava la persiana de la seva redacció a Barcelona. El procés va concloure amb gairebé una setantena de treballadors acomiadats, als quals cal sumar desenes de baixes voluntàries.
La incertesa a la companyia s'ha anat desenvolupant amb una situació similar a El Periódico -amb llargues jornades de protesta i reclamacions laborals de la plantilla, així com desenes d'acomiadaments- dos símptomes d'una deriva constant que dibuixa un futur incert per al de la premsa escrita.
La televisió deixa d'emetre els programes propis i només mantindrà fins a finals d'any els continguts de La Xarxa i els informatius locals. Els quatre treballadors que encara resten coordinaran aquest contingut i, serà llavors, amb l'entrada del 2020, quan acabarà la seva relació laboral amb la companyia.
Incertesa interna
Des del comitè d'empresa s'ha transmès "tot el suport" als afectats, així com assessorament legal, i s'ha exigit a la companyia la convocatòria immediata d'una assemblea general "per informar de la situació econòmica actual i dels plans futurs". Segons expressa un comunicat, aquesta dràstica decisió genera "incertesa" a la resta de la plantilla.
Els treballadors acomiadats consideren que les maneres de l'empresa no han estat "encertades" i critiquen que els productes propis no han sigut "dignes de consideració" per part dels directius.
Un adéu que obre interrogants
Al gener, per tant, Punt Avui TV, un projecte centrat de forma gairebé exclusiva en la informació sobre el procés independentista, deixarà d'emetre com a televisió convencional. Aquest tancament obre ara una incògnita sobre què passarà amb la llicència de Pedrazzoli: podria arrendar-la de nou a una altra empresa, reobrir l'antic Canal Català o crear una nova televisió.
El tancament d'El Punt Avui Televisió arriba just un any després que 8tv clausurés l'emissió dels seus informatius en directe i iniciés així el replegament definitiu de la televisió del Grup Godó.
De Sant Just a Girona
En la primera etapa del projecte, El Punt Avui Televisió emetia des de Sant Just Desvern, però va acabar traslladant la infraestructura a Girona, seu central de la companyia. Va començar les seves emissions el 22 d'abril del 2014 amb una entrevista especial al president de la Generalitat, Artur Mas.
La programació regular va començar l'endemà, dia de Sant Jordi, amb el primer programa de l'Illa de Robinson, el que ha estat el producte troncal del projecte aquests cinc anys, presentat per Eduard Berraondo. En la primera etapa del programa, Vicent Sanchis, actual director de TV3, era un dels col·laboradors fixos.
Igor Llongueres, ex Canal Català, va agafar el relleu de Berraondo mesos després. La resta de graella s'ha anat nodrint a partir de produccions de les televisions locals de La Xarxa.
Una capçalera amb problemes
A mitjans del 2018, just després de l'aplicació de l'article 155 i d'una forta davallada dels ingressos provinents de la Generalitat, El Punt Avui tancava un nou expedient de regulació d'ocupació (ERO) -el cinquè des que l'empresa editora va fusionar El Punt amb l'Avui el 2009- i abaixava la persiana de la seva redacció a Barcelona. El procés va concloure amb gairebé una setantena de treballadors acomiadats, als quals cal sumar desenes de baixes voluntàries.
La incertesa a la companyia s'ha anat desenvolupant amb una situació similar a El Periódico -amb llargues jornades de protesta i reclamacions laborals de la plantilla, així com desenes d'acomiadaments- dos símptomes d'una deriva constant que dibuixa un futur incert per al de la premsa escrita.