Girona vol impulsar que les oficines i locals comercials que portin temps tancats puguin reconvertir-se en pisos

L'Ajuntament de Girona vol impulsar que els propietaris d'oficines i locals comercials que portin temps tancats puguin reconvertir-los en pisos i així augmentar el parc d'habitatge que té la ciutat. L'alcaldessa Marta Madrenas ja avança, però, que la mesura no serà homogènia arreu, sinó que caldrà estudiar-la barri per barri.

En paral·lel, el consistori també treballa per resoldre el dèficit de lloguers assequibles per a joves que té la ciutat. Per això, l'Ajuntament cedirà a entitats l'edifici a mig construir de la plaça Leonor Joher i dos solars municipals amb l'objectiu que siguin elles qui facin l'obra i després gestionin els pisos. Això sí, amb la condició que en lloguin a nois i noies que vulguin emancipar-se.

Madrenas subratlla que el de l'habitatge és un dels principals reptes que el consistori haurà d'afrontar durant aquest mandat. I en paral·lel a la tasca que ha de fer la Generalitat –a qui demana més recursos- l'alcaldessa de Girona confia tenir a finals de setembre la diagnosi que serà la base del futur Pacte Local per l'Habitatge (un document que ha de fixar les polítiques a seguir durant els pròxims deu anys).
 

Mentrestant, Madrenas diu que des de l'equip de govern es treballa "intensament" per resoldre les necessitats d'habitatge que té la ciutat, una situació que fa que pugin els preus de venda i els lloguers. L'alcaldessa explica que les accions que duu a terme l'Ajuntament van en diferents línies: comprar pisos per tanteig i retracte, impulsar lloguers assequibles per als joves i veure com es pot incrementar l'actual parc d'habitatge que té la ciutat.
 

Madrenas recorda que durant la crisi "pràcticament no s'ha construït res" i que això ha contribuït al fet que Girona tingui dèficit d'habitatge. Tot i això, l'alcaldessa calcula que amb la represa de les promocions, durant els pròxims dos anys hi haurà com a mínim 400 pisos nous que entraran al mercat, i confia que això "ajudi que els preus s'autoregulin".
 

En paral·lel, des de l'àrea d'Urbanisme es vol impulsar una altra via per incrementar l'oferta d'habitatge a la ciutat: permetre que els propietaris de despatxos i locals comercials que portin temps tancats els puguin reconvertir en pisos. Madrenas diu que aquesta és una idea que fa mesos que s'estudia, i que ja funciona amb èxit en altres ciutats d'Europa.
 

Amb "bisturí"
 

Per tirar-ho endavant, caldrà que el ple aprovi canvis en el planejament urbanístic. L'alcaldessa de Girona ja avança, però, que aquesta mesura no es permetrà a tot arreu sinó que s'aplicarà "amb bisturí" i concreta que fa referència a "immobles concrets que porten temps en desús i que, fins i tot, degraden el carrer".
 

La intenció de l'Ajuntament és estudiar fins a l'últim detall, i en aquest sentit, Madrenas explica que "si diguéssim que tots els locals i despatxos es poden reconvertir en habitatges estaríem actuant de manera irresponsable; es tracta d'explorar a quins llocs aquesta podria ser una bona opció" i precisa que "no hem d'oblidar que el comerç, a més d'avantatges econòmics, també en té de socials; perquè de nit, un carrer amb aparadors il·luminats, també és més segur".

Per a l'alcaldessa, permetre reconvertir en pisos aquests baixos i entresòls -en el cas dels despatxos- seria una mesura "rendible" per als propietaris, permetria incrementar el parc d'habitatge "a cost zero per a l'administració" i contribuiria a "regular els preus perquè hi hauria més oferta".
 

Lloguers assequibles per a joves
 

En habitatge, l'equip de govern també treballa per resoldre una altra mancança que té la ciutat: els pisos de lloguer assequible per a joves. L'alcaldessa de Girona recorda que aquesta és una "necessitat" que ja recollia el programa electoral de JxCat, i avança que el consistori ja ha pensat una fórmula per tenir una borsa d'habitatges destinats a joves que vulguin emancipar-se.
 

La intenció és cedir a entitats dos solars municipals i l'edifici a mig fer de la plaça Leonor Joher, perquè siguin elles qui facin les obres i després gestionin els immobles. L'alcaldessa explica que, d'entrada, es pensa en cessions d'entre 30 i 50 anys i concreta que des de l'Ajuntament s'ha explorat "si hi ha entitats disposades a fer-ho i n'hi ha" i concreta que "són mesures que tenim avançades i penso que en sis mesos ja podrien veure la llum".
 

Precisament, durant la negociació del cartipàs, el bloc a mig construir del barri de Santa Eugènia va ser un dels acords que JxCat i ERC van tancar a canvi de l'abstenció dels republicans. El pacte recollia que aquesta promoció d'habitatge social s'acabaria en un màxim de dos anys i que els pisos es destinarien a lloguers assequibles per a joves i gent gran.
 

Per tanteig i retracte
 

Per últim, l'alcaldessa de Girona explica que estan adquirint tots els pisos que poden mitjançant tanteig i retracte. Aquesta és una via que permet que els ajuntaments, a través de la Generalitat, tinguin dret de compra preferent a l'hora d'adquirir immobles que són propietat dels bancs. "Estem adquirint tot allò que podem", diu Madrenas, admetent però que aquest no és un procés fàcil.
 

En els darrers mesos, l'Ajuntament de Girona ha demanat informació per adquirir 24 pisos per tanteig i retracte. D'aquests, ja n'ha comprat tres i està a l'espera de formalitzar-ne l'adquisició de set més. A més, el consistori està ultimant la compra d'un bloc de sis pisos al carrer Narcís Monturiol (se n'ha de desencallar la tramitació administrativa) per ampliar la borsa d'habitatge social.
 

La intenció del consistori és que la majoria dels pisos que es comprin es destinin a lloguer assequible, sobretot per a joves, però també gent gran i famílies, i sense oblidar tampoc aquelles persones que pateixen vulnerabilitat i necessiten un sostre. Actualment, la borsa d'habitatge social propietat de l'Ajuntament de Girona la formen uns 160 pisos.