Genís Roca: «Quinze anys després del Mobile, encara no tenim una indústria de la telefonia mòbil»

Genís Roca (Girona, 1966) és considerat un dels màxims experts en internet a l'estat espanyol. President de Roca Salvatella, una consultoria especialitzada en transformació digital, és un dels rostres del nou empresariat que ja fa anys que ha emergit en un país que ell considera massa vell. Els drets digitals i la necessitat d'un nou contracte social per establir la relació dels ciutadans amb la informació són un dels seus temes preferits, com ho és també la visió crítica sobre el tipus de lideratge establert. En aquesta entrevista, aprofita per parlar de Barcelona i Madrid i els seus ecosistemes. 

- En el seu compte de Twitter es defineix com un "inquiet amb ganes d'ajudar".

- És que això de Twitter... Costa, eh, això de ser enginyós i honest. Inquiet amb ganes d'ajudar tampoc és gaire pretensiós. Podria ser veritat. 

- Com és que vostè, arqueòleg de formació, es va sentir atret pel món de les noves tecnologies? 

- La història de la humanitat és la història de la tecnologia. Quan s'estudia arqueologia, els canvis d'etapa en la història de la humanitat, els punts d'inflexió rellevants, estan marcats per una tecnologia. Al final, hi ha una tecnologia que et permet deixar de ser nòmada i modifica el contracte social. Quan passes a ser sedentari, hi ha temes que has de discutir molt seriosament, com és la distribució de l'espai. Qui té la cabana grossa? La història de la humanitat té uns punts d'inflexió sempre associats a una tecnologia que modifica el contracte social. L'agricultura i la ramaderia, que són una tecnologia, modifiquen la nostra relació amb l'espai. La revolució industrial canvia la nostra relació amb el treball. I ara estem davant una tecnologia que modifica la nostra relació amb la informació, i això demanarà un nou contracte social. Aquest relat que acabo de fer és d'arqueòleg.   

"El rellevant no és com treballaràs, sinó com et guanyaràs la vida"

- Com canviaran els robots les nostres vides? Ens prendran la feina?

- És que això del treball és una idea industrial. És un concepte antic. El rellevant no és com treballaràs, sinó com et guanyaràs la vida. Els llocs de treball seran diferents. El nou marc social no té a veure amb el treball, sinó amb la informació. Julian Assange va publicar els documents de Wikileaks i una de les coses que va publicar van ser papers de l'exèrcit dels EUA sobre un bombardeig en què van morir civils. Els documents demostren que eren conscients que hi havia civils i que moririen. El govern dels EUA considera que això és secret i no s'ha de publicar. El nou contracte social haurà de fixar què és un secret i què no. Com vam saber que un polític que deia que tenia un màster no el tenia? Per un hacker? Tots els casos d'aquest tipus que coneixem, en la seva major part, són gràcies a un treballador que va decidir que allò seria públic. 

- Els mails d'un directiu bancari han de ser públics?

- Necessitem debatre-ho. El que està clar és que la normativa anterior podria no ser suficient. Un mail privat que evidencia un delicte és públic o privat? Discutir això és discutir sobre un nou contracte social. Una societat que discuteix la seva relació amb la informació discuteix la seva relació amb el poder.   
 
- Vostè és un dels impulsors del Grup Ciutadà de Polítiques Digitals de Barcelona. Què pretenen?

- Debatre aquest nou contracte social sobre els drets digitals. Al final, hi ha uns polítics que prendran decisions sobre l'espai comú. El que diem és que persones que no volem ser en cap llista electoral ens oferim per participar en aquest debat. Volem debatre sobre els drets digitals perquè això serà important pel futur de la nostra societat.   

- Ens cal un nou contracte social?

- Si és cert que estem davant un canvi tecnològic que modifica el contracte social, necessitarem seixanta o setanta anys per resoldre-ho. Ara que els telèfons mòbils es fan vells en poc temps, dissenyar projectes suprageneracionals ens costa molt. El debat sobre què és informació pública i què privada, per exemple. Quant trigarem per poder anar a Google i demanar que eliminin una dada nostra? No veig ningú treballant en aquesta agenda i crec que estem llegint malament el tempo.

"Una societat que discuteix la seva relació amb la informació discuteix la seva relació amb el poder"

- Què és la carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals?

- És el mateix. És una iniciativa del Govern que sorgeix del fet que en un moment del procés sobiranista, una de les parts va decidir que tancava webs. La reflexió tècnica és: es pot tancar un web? En quins casos? Si es tanca i es torna a obrir, això és un delicte? Això no està regulat. Ja s'ha elaborat una primera versió de la carta i s'ha obert a la ciutadania per si es volen fer aportacions.  

- No som prou conscients dels nostres drets digitals?

- Progressem adequadament. No en som conscients, però comencem a sospitar. 
 
- Hi ha algun dret digital que s'hagi de preservar perquè està en perill?

- N'està ple. Crec que s'està carregant massa responsabilitat en el ciutadà. Per exemple, sobre les fake news, darrere de les quals hi ha interessos. El problema no és el ciutadà que s'ha deixat enredar per determinades informacions, sinó l'existència d'una cadena d'interessos. Darrere de les fake news, si es fa un seguiment, hi ha gent que paga i moviments de capital. Hi ha gent que té interès a modificar l'opinió de la ciutadania.  

"El problema de les fake news no és la gent que es deixa enredar, sinó la cadena d'interessos que hi ha al darrere"

- Parlem una mica de Barcelona i el seu model de lideratge en comparació amb Madrid. Hi ha un discurs que ha pres força sobre el tipus d'inversió estrangera que defensa que la ciutat ha de ser un gran viver d'empreses tecnològiques. El projecte Pier01, com a hub europeu de start-ups, n'és un dels símbols. Creu que aquesta és una bona aposta?

- Madrid és una ciutat molt interessant que té un ecosistema que atrau determinat talent, que treballa amb multinacionals, amb ambaixades... La seu del BBVA és allà, la del Santander és allà, les oficines de Facebook a Espanya també. Això genera un tipus de talent: executius de multinacionals, directors generals, perfils molt corporatius. Nosaltres no ho tenim, això. Ni seus de multinacionals, ni de grans grups. Atraiem un altre tipus de talent, més outsider, freelance, més creatiu. Més disseny, programació, idees. Però si tu vols aixecar un negoci de 4.000 milions de dòlars no t'instal·les a Barcelona. És un altre ecosistema. Es va a Madrid perquè el projecte és gran, no perquè la Sierra et posi.    

- Madrid i Barcelona representen dos tipus diferents d'emprenedoria?

- Hi ha dos tipus d'especímens. N'hi ha uns que m'agraden molt, que són els que tenen una idea, la fan créixer i desenvolupar, són creatius. I uns altres que intenten vendre-te-la. A mi m'agraden els empresaris. Em sento més empresari que emprenedor. Em fa il·lusió que una idea perduri. Hi va haver uns anys en què a San Francisco es generaven les idees i a Nova York es feien els negocis. Potser nosaltres som més San Francisco i Madrid és més Nova York.    

- Quin tipus de talent hauria d'atraure Barcelona? En quins àmbits de grans negocis pot ser competitiva?

- Que s'hagi creat aquesta atmosfera emprenedora a Barcelona està bé perquè uneix un tipus de gent creativa. Barcelona pot  atraure en farmacèutica, per exemple, perquè tenim Uriach, Grífols o Almirall. En automoció, aquí tenim un ecosistema amb Nissan o Seat. En videojocs i gaming també es podria competir.   
 
- És indiscutible que ser ciutat firal és un capital per Barcelona. Per exemple, en el cas del Mobile. 

- La Fira és un motor del país, sense cap dubte. Promou activitats i fa que passin coses. Sempre ens ha costat més que aquestes coses generin riquesa en el país. Que el Mobile és bo que sigui a Barcelona és obvi. Però quinze anys després, no és del tot evident que siguem una indústria de la telefonia mòbil. Sembla que el gran retorn és en taxis i hotels. No tenim tradició en telecomunicacions com sí que tenim en automoció i farmacèutica.  

- El Sonar+D és més rellevant que el Mobile?

- Sempre explico que el directiu que m'agrada més és el que al febrer va al Mobile Congress i al juliol va al Sónar. Aquest tipus de directiu qui millor el pot generar és Barcelona. No hi ha gaires ciutats al món on es reuneixi la indústria de la tecnologia i les comunitats creatives, que això és el Sónar. La ciutat ens dona l'oportunitat de veure què passarà en tecnologia i el juliol contemplar què fan els creatius a tot el món. No crec, però, que Sónar tingui el mateix tipus de suport que el Mobile. Els nostres directius encara són una mica clàssics i no perceben que Sónar és un espai d'innovació.  

"El que ha passat a la Cambra de Comerç és un exemple de canvi de lideratge i hauria de ser una tendència"

- Ha escrit diversos articles sobre la necessitat de nous lideratges, arran de les recents eleccions a la Cambra de Barcelona. 

- Crec que el que ha passat a la Cambra de Comerç és un exemple de canvi de lideratge i desitjaria que fos una tendència. Aquest no és un tema de dretes i esquerres, o d'independentistes i no independentistes. Deixi'm que ho digui d'una manera: no és correcte plantejar nous lideratges a homes blancs de més de cinquanta anys. Jo en soc un, eh.  

- Com valora l'actuació del que podem anomenar les elits econòmiques del nostre país? Tenim classe dirigent?  

- Jo crec que el país se'ns està fent molt vell i en tots els quadres de presa de decisions tot és terriblement clàssic. És general. I els qui no ho són biològicament, ho són culturalment. Caldria guanyar en poca vergonya, irreverència i frescor. Però el que noto a faltar és un projecte compartit, com va ser la idea d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. El fil d'això crec que són els drets i deures digitals.