La gentrificació, la inseguretat i el petit comerç: les grans problemàtiques del Gironès

La comarca del Gironès, a la vista de les dades i opinions recollides, deu ubicar-se entre les menys conflictives de Catalunya i que gaudeix d'un millor grau de satisfacció entre els seus habitants. Però ja se sap que tothom viu els seus problemes i una cosa és la superfície i l'altra, la realitat de cada dia.

Així, destaquen les qüestions relacionades amb la seguretat ciutadana, sobretot pel que fa a robatoris en municipis petits i alguns barris de la capital, essent aquesta una sensació que s'ha agreujat aquests darrers anys per l'aparició de bandes organitzades, desarticulades sovint, però que rebroten.

L'habitatge, un altre dels problemes més greus del país, es manté a Girona en uns límits assumibles. Tanmateix, ja es produeix un fenomen de gentrificació pel nombre creixent de pisos turístics que existeixen a la zona del centre de la capital. En paral·lel, el petit comerç va cedint terreny de forma inexorable a les grans superfícies i a algunes grans franquícies.

En medi ambient, la comarca del Gironès sol estar sempre dins de les àrees d'alerta per excés de purins a les aigües subterrànies, derivades d'una forta presència de la indústria porcina. Al sector primari, floreixen iniciatives relacionades amb la producció ecològica i de proximitat, animades sobretot per gent jove, mentre que la pagesia tradicional està en decadència.

Mancances en infraestructures

Les infraestructures de comunicacions arrosseguen necessitats de fa temps com certs desdoblaments de trams ja imprescindibles, així com una millora de la xarxa de busos que comunica els municipis entre ells i amb la capital. Girona ha estat beneficiada per la ràpida i assequible comunicació amb Barcelona a través del tren d'alta velocitat.

Els equipaments educatius i sanitaris estan ben coberts, a l'espera del nou Hospital Doctor Trueta, que té projectat el govern de la Generalitat. A l'ensenyament, les necessitats s'han anat cobrint, però es detecta una alta concentració d'alumnes d'origen migrant en certs barris de la capital.

En el marc d'aquest entorn d'un model econòmic força reeixit, que combina grans empreses i petita i mitjana empresa, les taxes d'atur són baixes i no existeix cap tendència ni al despoblament ni a l'envelliment de la població. La mitjana comarc al és del 10,12%, i la punta més elevada és a Salt, amb un 15,45%.

El turisme cultural és un altre dels motors econòmics de la capital, afavorida per la seva proximitat a la costa i per iniciatives de gran projecció com "Temps de flors", festivals musicals i entorns arquitectònics de gran atractiu.

Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.