eleccions municipals 2019

Totes les accepcions de l'espai dels comuns

Catalunya en Comú no ha aconseguit que la confluència es presenti unida a ciutats rellevants com Badalona, Terrassa, Sabadell o Girona

per Sara González , 6 de maig de 2019 a les 09:30 |
Els comuns, en una jornada sobre municipalisme | Flickr Catalunya en Comú
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El trencaclosques era tan complex que s'ha hagut d'assumir que moltes peces no encaixessin en el patró. Així es pot resumir com afronten els comuns les eleccions municipals del 26 de maig. L'espai, el tòtem del qual és Barcelona, no ha aconseguit presentar-se unit en candidatures territorials rellevants, on finalment s'enfrontaran en diferents llistes. És el cas de ciutats importants com Badalona, Terrassa, Sabadell o Girona. 

Si l'aspiració inicial era reproduir la confluència de Catalunya en Comú en coalició amb Podem superant les estructures preexistents arreu del territori, a la pràctica la direcció del partit ha hagut de "naturalitzar" -tal com ho va definir Jéssica Albiach, presidenta del grup al Parlament- que l'espai es presentarà competint en alguns indrets amb el criteri de respectar l'autonomia municipal. La direcció dels comuns ha avalat 147 candidatures, però en alguns municipis una part de l'espai es presenta en coalició amb altres formacions, com la CUP o ERC, com és el cas de Badalona; i en d'altres, ICV o EUiA han decidit no integrar-s'hi, com és el cas de Terrassa. 


Reticències d'estructures preexistents i el ressò de les diferències internes

Per què l'espai dels comuns pateix aquesta fragmentació? Dues realitats expliquen de forma majoritària què els ha abocat a aquesta situació més enllà de la idiosincràsia de cada territori. D'entrada, no és senzill aconseguir que partits ja preexistents i de diferents tradicions s'avinguin a confluir en una sola candidatura. Tenint en compte que Catalunya en Comú només fa dos anys que va néixer fruit de l'entesa de Barcelona en Comú, ICV i EUiA -Podem es va quedar fora de la confluència i s'ha presentat a les eleccions en coalició amb els comuns-, les resistències de les estructures territorials preexistents -majoritàriament en mans del ecosocialistes i d'EUiA- són encara fortes.


L'altra realitat és que les diferències internes als comuns sobre l'estratègia política en l'eix nacional, que va acabar amb Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany fora de l'espai i anant en coalició a les espanyoles i a les municipals amb ERC, han acabat tenint ressò al territori. Badalona és el paradigma d'aquest efecte dòmino. Guanyem Badalona en Comú -avalada per Sobiranistes, plataforma fundada pels comuns crítics amb la direcció- es presenta juntament amb la CUP i ERC a la candidatura encapçalada per Dolors Sabater, que l'any 2015 va rebre el suport d'Ada Colau.

Badalona és el cas paradigmàtic de l'efecte dòmino que han tingut les discrepàncies internes en el territori

Ara, però, la cúpula dels comuns avala la candidatura En Comú Podem Badalona, encapçalada per la dirigent d'ICV Aida Llauradó. Podem va acabar decidint no presentar-se per no haver de triar entre una i altra després d'un serial de discrepàncies públiques amb la direcció nacional. Sota la marca Sobiranistes, els comuns crítics -alguns d'ells ja escindits-  han impulsat candidatures sumant amb formacions com la CUP i MÉS en una quinzena de municipis, entre ells Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Sant Boi de Llobregat o Girona. A la capital gironina Sobiranistes formen part de Guanyem de la mà de la CUP i MÉS amb Lluc Salellas com a cap de llista, mentre que Girona en Comú Podem, avalada per la direcció dels comuns, està encapçalada per Eugènia Pascual, que es va presentar per ICV fa quatre anys. 

De la divisió a Terrassa a la fragmentació a Sabadell

Les discrepàncies internes sobre l'eix nacional no han estat el detonant en altres casos com el de Terrassa i Sabadell, ciutats on han pesat més les reticències internes dels partits preexistents i les divisions de l'esquerra arrossegades durant anys. Especialment traumàtic ha estat el cas a la ciutat egarenca, que juntament amb Barcelona van ser els dos grans exemples de confluència que es pretenia estendre a tot el territori. Ara, però, ICV, EUiA i Podem es presenten al marge de la llista de Xavier Matilla, un dels dirigents territorials més consolidats de Catalunya en Comú. Més complexa encara és la situació a Sabadell, on l'espai dels comuns, ja prèviament dividit en l'Entesa, ICV i EUiA, es presenta trossejat en quatre llistes. Per una banda hi ha la llista oficial, Sabadell en Comú, i per altra, Guanyem, Ara Sabadell -escissió d'un regidor- i Podem, que es presenta en solitari. 
 

L'alcaldable dels comuns a Terrassa, Xavier Matilla, en un acte Foto: Flickr Catalunya en Comú


Dues llistes o fins i tot tres

El rastrejador territorial deixa múltiples exemples. A Rubí, els comuns es presenten per separat d'EUiA, que avala la llista de la CUP; a Vilanova i la Geltrú, concorren Som VNG i Vilanova en Comú; al Prat de Llobregat, es presenten per separat Podem i el Prat en Comú; i a Mollet del Vallès, Canviem Mollet s'ha dividit i Mollet en Comú i Podem es presentaran en solitari. També a Sitges hi ha dues candidatures, Guanyem Sitges i Comuns Verds de Sitges; i a Manresa, fins a tres: Manresa en Comú, Podem i Fem Manresa (formada per EUiA, Som Alternativa -plataforma d'Albano Dante Fachin- i la CUP). Sant Andreu de la Barca, amb poc més de 27.000 habitants, també té tres llistes que provenen de l'espai dels comuns: Sí que es Pot, Podem i Catalunya en Comú. Mentre que a Mataró concorren Som Alternativa per una banda i En Comú Podem Mataró, per l'altra. 

A expenses de si es reté o no l'alcaldia de Barcelona, l'espai dels comuns ha hagut de fer de la necessitat virtut. Moltes d'aquestes candidatures que al territori es presenten ara per separat, s'han trobat remant plegades per la candidatura d'En Comú Podem a les eleccions espanyoles. El mapa resultant dels comicis del 26-M marcarà el futur de la confluència. 

Llegeix més històries del 26-M a municipals.cat

 

Participació