​Joan Planellas, nou arquebisbe de Tarragona

Aquest rector gironí substitueix Jaume Pujol, que va presentar la renúncia al papa en fer els 75 anys, com marca el dret canònic

Jaume Planella , nou arquebisbe de Tarragona, durant la roda de premsa d'aquest dissabte.
Jaume Planella , nou arquebisbe de Tarragona, durant la roda de premsa d'aquest dissabte. | ACN
Redacció
06 de maig del 2019
Actualitzat a la 13:30h
El papa Francesc ha nomenat aquest dissabte el capellà Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que va presentar al febrer la seva renúncia en fer els 75 anys, com marca el codi de dret canònic. Així s'ha donat a conèixer aquest migdia en dues rodes de premsa simultànies a Girona i Tarragona.

Planellas és rector de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià i la Sala, administrador parroquial de la Tallada d'Empordà o Marenyà i, des del 2015, és degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. En declaracions als mitjans, Planellas ha volgut fer arribar l'agraïment a l'església de Girona, ciutat on no només va néixer, sinó on també va iniciar-se en la "fe cristiana". L'ordenació episcopal i presa de possessió serà el 8 de juny.

Nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, Planellas va ser ordenat diaca a l'església parroquial de Verges el 1981 i ordenat prevere a l'església parroquial de Santa Maria de Banyoles el 1982. Va cursar els estudis al Seminari Diocesà de Girona del 1968 al 1979 i a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma del 1979 al 1981 i del 21003 al 2004, on es va llicenciar i doctorar en Teologia Dogmàtica.

Entre altres responsabilitats, del 1996 al 2002 va ser el rector del Seminari Diocesà de Girona, d'on també en va ser professor de Teologia Dogmàtica. Paral·lelament, del 1997 al 1998 va ser director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. L'any 2008 va ser nomenat Canonge del Capítol de la Catedral de Girona i, des del 2013, és membre del Consell Presbiteral.

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va anunciar a principis de febrer que presentava la renúncia en fer els 75 anys, tal com marca el codi de dret canònic. El relleu arriba en plena polèmica pels casos d'abusos a menors i la destitució de dos rectors.