09
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:42h
El ple de l'Ajuntament Girona d'aquest dilluns ha aprovat invertir amb urgència 802.000 euros per reparar canonades d'Agissa que estan obsoletes. En total, aquesta quantitat es repartirà en 21 obres, que permetran substituir trams "molt antics" de la xarxa, on hi ha presència d'amiant o que pateixen "avaries constants". La majoria es troben a Girona ciutat, però també n'hi ha a Salt i a Sarrià de Ter. Per a dur a terme aquestes obres, els tres ajuntaments –a qui el jutjat va atorgar la gestió de l'empresa mixta– crearan ara un fons d'urgència. A Girona, la proposta ha tirat endavant amb els vots de CiU, ERC, PSC i PP (la CUP i Cs s'han abstingut).
Durant el debat hi ha hagut una enganxada entre la portaveu de la CUP, Laia Pèlach, i la batllessa Marta Madrenas. Pèlach ha justificat l'abstenció del seu grup perquè la CUP no volia "posar pals a les rodes" a la modificació del contracte, però ha retret a CiU haver mantingut una actitud "letàrgica" amb Agissa i només haver actuat després que ells portessin l'afer a fiscalia. La ballessa, per la seva banda –visiblement enutjada–, ha respost a Pèlach que la municipalització del servei d'aigües deriva de les auditories encarregades per l'aleshores batlle Carles Puigdemont. "Vostès fan política de pancarta, però nosaltres la fem de gestió; i és això el que permetrà municipalitzar l'aigua", ha dit.
Les obres s'executaran a partir de la informació sobre l'estat de les canonades que els ajuntaments han pogut recopilar fins ara, en espera que Girona SA els hi faci arribar l'inventari acurat de la xarxa d'aigües. L'empresa havia de presentar el document aquest abril, però avui el ple de Girona també ha aprovat allargar-li el termini dos mesos més.
Durant el debat hi ha hagut una enganxada entre la portaveu de la CUP, Laia Pèlach, i la batllessa Marta Madrenas. Pèlach ha justificat l'abstenció del seu grup perquè la CUP no volia "posar pals a les rodes" a la modificació del contracte, però ha retret a CiU haver mantingut una actitud "letàrgica" amb Agissa i només haver actuat després que ells portessin l'afer a fiscalia. La ballessa, per la seva banda –visiblement enutjada–, ha respost a Pèlach que la municipalització del servei d'aigües deriva de les auditories encarregades per l'aleshores batlle Carles Puigdemont. "Vostès fan política de pancarta, però nosaltres la fem de gestió; i és això el que permetrà municipalitzar l'aigua", ha dit.
Les obres s'executaran a partir de la informació sobre l'estat de les canonades que els ajuntaments han pogut recopilar fins ara, en espera que Girona SA els hi faci arribar l'inventari acurat de la xarxa d'aigües. L'empresa havia de presentar el document aquest abril, però avui el ple de Girona també ha aprovat allargar-li el termini dos mesos més.
D'ençà que els tres ajuntaments –amb Girona al capdavant- van assumir la gestió d'Agissa per ordre judicial, els consistoris han tingut més accés al dia a dia de l'empresa mixta. Avui, amb l'horitzó que el servei d'aigües passi a ser públic a finals del 2020 (quan s'acabi la concessió) l'Ajuntament de Girona ja ha començat a preparar el terreny.
El vicealcalde Eduard Berloso ha explicat que, de fet, durant els darrers anys, les inversions que Agissa ha fet a la xarxa només pujaven a 72.000 euros anuals. "Una xifra del tot insuficient per assegurar la continuïtat del servei", ha subratllat Berloso.
Amb la informació que fins ara tenen els ajuntaments, s'ha pogut verificar que a gran part de la xarxa d'aigües no s'hi han fet "actuacions de renovació" durant els últims anys. En concret, això passa a 260 quilòmetres de canonades dels 487 que té Agissa. I per tant, quan s'acabi la concessió, la infraestructura estarà "envellida".
Ara, aquest fons de reposició permetrà tirar endavant 21 obres d'urgència. La majoria són a Girona ciutat (a llocs com el carrer Migdia o la zona de la Devesa) però també n'hi ha a Salt (carrers Pau Casals i Àngel Guimerà) o a Sarrià de Ter (a la zona de la Rasa). La inversió més elevada de totes puja a 120.000 euros, i permetrà substituir les canonades que passen per sota la carretera de Sant Feliu de Girona (i que són les que abasteixen els barris de Vila-roja i Font de la Pólvora).
La modificació del contracte i la creació del fons de 802.000 euros per a obres d'urgència no han estat els únics punts referents a Agissa que han passat pel ple. El consistori també ha aprovat –en aquest cas, només amb l'abstenció de Cs- donar dos mesos més a Girona SA perquè els hi faci arribar un inventari acurat de l'estat de la xarxa d'aigües.
Actualitzar el pla d'inversions
A banda d'aprovar aquest fons per a obres d'urgència, el ple de Girona també ha modificat altres parts del contracte amb Agissa. En concret, s'ha actualitzat el Pla Director d'Inversions 2013-2020, que ha passat dels 2,6 als 1,6 MEUR "per ajustar-lo a les necessitats reals del servei". I és que el document que hi havia vigent fins ara estava del tot desfasat, perquè no s'havia complert.
En paral·lel, amb l'objectiu de quadrar números amb la vista posada a la municipalització, l'Ajuntament de Girona també ha aprovat apujar en 100.000 euros anuals el cànon de sanejament de l'aigua. Un import que l’Ajuntament assumirà del pressupost per no revertir-lo a les factures dels abonats.
Contra el feixisme i el racisme
El ple de Girona d'aquest abril també ha aprovat una moció ciutadana, presentada pel Casal Independentista El Forn, per declarar la ciutat municipi contra el feixisme i el racisme. L'escrit també insta l'Ajuntament a denegar tant l'ús d'equipaments municipals com de la via pública "a col·lectius i formacions polítiques que incitin a la discriminació racial, ètnica, cultural, de gènere o política". El text s'ha aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC, la CUP i el PSC. Cs s'ha abstingut i la regidora del PPC, Concepció Veray, hi ha votat en contra.
Laia Pèlach s'ha adreçat als partits unionistes que han votat contra la moció en aquests termes:
El vicealcalde Eduard Berloso ha explicat que, de fet, durant els darrers anys, les inversions que Agissa ha fet a la xarxa només pujaven a 72.000 euros anuals. "Una xifra del tot insuficient per assegurar la continuïtat del servei", ha subratllat Berloso.
Amb la informació que fins ara tenen els ajuntaments, s'ha pogut verificar que a gran part de la xarxa d'aigües no s'hi han fet "actuacions de renovació" durant els últims anys. En concret, això passa a 260 quilòmetres de canonades dels 487 que té Agissa. I per tant, quan s'acabi la concessió, la infraestructura estarà "envellida".
Ara, aquest fons de reposició permetrà tirar endavant 21 obres d'urgència. La majoria són a Girona ciutat (a llocs com el carrer Migdia o la zona de la Devesa) però també n'hi ha a Salt (carrers Pau Casals i Àngel Guimerà) o a Sarrià de Ter (a la zona de la Rasa). La inversió més elevada de totes puja a 120.000 euros, i permetrà substituir les canonades que passen per sota la carretera de Sant Feliu de Girona (i que són les que abasteixen els barris de Vila-roja i Font de la Pólvora).
La modificació del contracte i la creació del fons de 802.000 euros per a obres d'urgència no han estat els únics punts referents a Agissa que han passat pel ple. El consistori també ha aprovat –en aquest cas, només amb l'abstenció de Cs- donar dos mesos més a Girona SA perquè els hi faci arribar un inventari acurat de l'estat de la xarxa d'aigües.
Actualitzar el pla d'inversions
A banda d'aprovar aquest fons per a obres d'urgència, el ple de Girona també ha modificat altres parts del contracte amb Agissa. En concret, s'ha actualitzat el Pla Director d'Inversions 2013-2020, que ha passat dels 2,6 als 1,6 MEUR "per ajustar-lo a les necessitats reals del servei". I és que el document que hi havia vigent fins ara estava del tot desfasat, perquè no s'havia complert.
En paral·lel, amb l'objectiu de quadrar números amb la vista posada a la municipalització, l'Ajuntament de Girona també ha aprovat apujar en 100.000 euros anuals el cànon de sanejament de l'aigua. Un import que l’Ajuntament assumirà del pressupost per no revertir-lo a les factures dels abonats.
Contra el feixisme i el racisme
El ple de Girona d'aquest abril també ha aprovat una moció ciutadana, presentada pel Casal Independentista El Forn, per declarar la ciutat municipi contra el feixisme i el racisme. L'escrit també insta l'Ajuntament a denegar tant l'ús d'equipaments municipals com de la via pública "a col·lectius i formacions polítiques que incitin a la discriminació racial, ètnica, cultural, de gènere o política". El text s'ha aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC, la CUP i el PSC. Cs s'ha abstingut i la regidora del PPC, Concepció Veray, hi ha votat en contra.
Laia Pèlach s'ha adreçat als partits unionistes que han votat contra la moció en aquests termes: