Govern

Mariàngela Vilallonga substituirà Borràs com a consellera de Cultura

Aquesta gironina, vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans i amb una àmplia experiència acadèmica, agafa el relleu de la número dos de JxCat al Congrés dins l'executiu de Quim Torra

per NacióDigital , Girona, 22 de març de 2019 a les 13:28 |
Mariàngela Vilallonga en una presentació a la Vall d'en Bas aquest gener. | Martí Albesa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Laura Borràs ja té substituta al capdavant de la conselleria de Cultura. Mariàngela Vilallonga, segons ha confirmat TV3, entrarà el Govern de Quim Torra després que cessi Borràs, que anirà a Madrid com a número dos de Junts per Catalunya (JxCat). La presa de possessió es farà dilluns a les 9.30 del matí al Palau de la Generalitat juntament amb la de Meritxell Budó, que agafarà el relleu d'Elsa Artadi a Presidència.

Vilalonga és vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i disposa d'una àmplia trajectòria acadèmica en el món de la filologia. La tria d'un perfil aliè a la conselleria farà que no s'hagi de tocar l'organigrama elaborat per Borràs des que va arribar el càrrec, el juny de l'any passat.


Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, des de la seva creació l’any 2004, i del Grup de Recerca de Patrimoni Literari. Ha dirigit projectes de recerca sobre les relacions entre els humanistes de la Corona d’Aragó i Europa durant els segles XV i XVI. Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen catorze investigadors d’Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i l’estat espanyol.

És autora de més d’una dotzena de monografies i de llibres: 'Jeroni Pau. Obres' (1986), 'Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell' (1988), 'La literatura llatina a Catalunya al segle XV' (1993), 'Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern' (1998), 'Johannes Burckard. Dietari secret' (2003) i 'Recrear Rodoreda Romanyà' (2008). Ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Amb el llibre 'Els arbres' (1986) va iniciar la reflexió sobre literatura i paisatge, que va culminar en la publicació de l'Atles literari de les terres de Girona' (segles XIX i XX) (2003) codirigit amb Narcís-Jordi Aragó i editat per la Diputació de Girona.


Ha escrit nombrosos pròlegs i capítols de llibre, així com articles de divulgació i periodístics (El Punt, Presència, Revista de Girona, Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, Ara, etc.), que sumen un total de 180. Ha estat coordinadora dels Fulls de la Revista de Girona i membre del Consell de Redacció (1985-2008). Ha impartit més de 150 conferències i ponències en congressos a Catalunya i arreu d’Europa. Ha organitzat més d’una quarantena de cursos, congressos, seminaris i cicles de conferències, i ha dirigit més d’una dotzena de tesines, tesis doctorals i treballs de recerca.

 

Participació